Administrar

Never Say Never - Mai diguis Mai

kpitana | 08 Gener, 2011 16:51 |


 MAI DIGUIS MAI........rellisca sa llengua entre ses dents i diguem xaxi! fes màgia, vull tornar viure un altre dematí de ressaca estiuenca dins un mehari taronja.
 
8 de gener de 1964              a                8 de gener de 2011 
 
 

9 Nadal

kpitana | 20 Desembre, 2010 10:51 |

 

Nadal i jo no som molt amics, això de l’esperit nadalenc a ca nostra ja fa anys que no acaba d’arribar, ei i no passa res, estam molt bé!

Nadal té coses que no soport, com els missatges tradicionals de:

        Nadal afavoreix que tots i totes traguem el millor de nosaltres mateixos.  

        Aquests dies tan especials, de pau, amor ....

 

Un any més Nadal serà compartir la il·lusió de sa meva petita i sa cara de sorpresa que posa es meu gran,  poder gaudir d’estar amb esmeurei.

Nadal no em fa pensar en coses bones, tot lo contrari sempre pens amb ses misèries humanes, amb els infants que pateixen, amb la quantitat de gent  que no te res...i pot ser mai tendrà res.

Sempre per Nadal enyor a mon pare, es molt estrany perquè cada dia pens amb ell, però quan em pega sa plorera i s’enyorança sempre es per finals d’any i faig net dins es meu cervell per recordar  com vaig passar el darrer Nadal amb ell i el veig assegut amb els seus nets grans en Miquel i en Damià estirant papers multicolors i fent bulla davant un plat de sopa de nadal i un tros de porcella, esperant per encendre un puro faria i dir -Fins l’any que ve, vaig a fer es cafè a can Nina qui vé!!??

Enguany no vull perdre cap record, veig que un altre membre de sa família acaba el seu camí i com em va dir aquest estiu - ja tenc bitllet per partir!, mals pressentiments que sempre em du Nadal. 

Per això enguany no esper res més que veure a mu mare, sa tia, nebots, germana, cunyats, sogres, es meus fills  i  en esmeurei contentes i junts.

 

 

Que sigueu molt feliços molts d’anys!!!

LAURI

kpitana | 24 Novembre, 2010 11:05 |

Una mort no anunciada
Ella com vós ho podrem dir era.... un dona dolça, enremada de cabells daurats, llargs braços per engolir a tot ésser vivent que li demanés ser abraçat, uns llargs dits nuats que ara mateix si em deixessin tocar reconeixeria, fa tan poc que la vaig tocar ...


Era una nina quan la vaig conèixer, tenia uns 17anys i estava plena d'energia, senzillament guapa, fresca, brillant, desastrosament sexi sense saber-ho, o si? 
Lliure i sabedora de la seva intel.ligència heretada de sang.

Darrerament la seva malaltia la feia absent de la realitat i els moments de tranquil.litat podies reconèixer-la en la seva mirada i en la seva veu. 

A punt sempre d'ajudar-te les seves últimes paraules que ara recordo van ser - Jo t'ajudo, em fa il.lusió tornar a la universitat, fes-ho amb mi sunyereta.


Ves tranquileta i allà on estiguis que els déus et guardi el camí, que t'acompanyin milers d'ocells, que et coronin les estrelles brillants i quan mirem el cel blau cada dia te recordem dolça Lauri

 

23 novembre de 2010 - Campos  

SA FIRA abans i avui

kpitana | 20 Octubre, 2010 11:22 |


 

Quan era petita el primer que feia es dia de sa Fira era anar ha comprar amb sa meva padrina Roca graneres noves, encara ara record es frontis de Can Blanc en es carrer Major ple de graneres de canya una darrera s’altre, n’hi havia que tenien es fermall vermell, altres verd. Quan havíem comprar ses graneres i una de petita per jo enfilàvem fins en es Campanar a comprar olles i olletes de fang per jo fer cuineta tot l'any, bé fins que em duraven, feta sa compra, agafàvem el carrer Bisbe Tallades i cap en és trinxater on mon pare ja ens esperava, triaven ganivets per matar xots i porcs, alguna nova adquisició per esmolar i alguns ganivets de cuina, aquell home agafava un paper de diari i anava embolicat artesanalment aquells afilats ganivets, durant aquella magistral manera d’embolicar xerraven de ses matances, de sa gentada que havia i mon pare sempre saludava a un saliner, un colonier i qualque llombarder i a l’amo de son....i a sa madona de sa.....i quan acabava tot aquest ritual m’agafava de sa ma i em deia

-         Maria ara anirem a MIRAR i no COMPRAREM fins que no tenguis clar el que vols.

 Ell sabia que com cada any ploraria tot es mig dia perquè voldria canviar sa jugueta.

40 anys més tard, any endavant any endarrere, sa padrina i mon pare no hi son i jo em passejo carrer major no hi ha graneres, campanar no hi ha olles, trinxater pot ser vengui, però lo que si vos puc assegurar es que repeteixo sa mateixa frase que em deia mon pare a sa meva filla

 -         Caterina decidit ja que no comprarem res que no estiguis ben decidida

 Així que demà (avui) no aniré a Ciutat a fer feina, passejaré amb és meus fills per Plaça, arribaré fins Can Moset ha comprar bolles, un llibre o dos de lectura per aquest hivern, qualque llepolia tipus mel amb anous i com no bunyols pomarets, un bavero d’escola per sa nina i segur que cauran juguetes i algun euro de més per botar i botar en es castells inflables.

Passejaré per ses exposicions de Can Pere Ignasi, tastaré alguna que altre tapa de sobrassada (sa fira de Campos ara és sa Fira de sa Sobrassada ?¿?) guaitaré a ses moltes paradetes de capells, sarrietes, collarets, mobles, poals, juguetes, ramellers, roba...

Faré un vermut amb oliva, seure una estona a Sa Granja o a Can Vermell, saludaré a sa gent que no ens veiem a diari, faré alguna que altre xerradeta en mig des carrer.... que fas una nosada!! i gaire cosa més que passar gust d’estar un dia per es carrers de la Vila.

  

Campos 20 d’octubre 2010

 

Dedic aquest post a mon Pare que va morir un 19 d’octubre de 1993 es dimarts abans de sa Fira, encara ara tenc dins el meu nas aquella olor tan peculiar de puret faria de l'amo en Kapità....

70 LENNON

kpitana | 09 Octubre, 2010 16:33 |

 

 Vivim en un món on mos amagam per fer l’amor mentre la violència se pratica a plena llum del dia“.

 

 

 

A casa, sa meva germana em maxacava amb aquell ye ye ye!!! i per sa tele veien aquelles "melenudos"  paraula que utilitzaven a ca nostra com a descripció d'aquells joves anglesos.. encara que Lennon sigui un dels compositors més aclamats mundialment sempre seré fidel a Dylan.  

Lennon compliria 70anys, he de confesar que no som molt  Beatles, però si un poc Lennon. Com deia ahir dematí un company de feina- Unes de ses pitjors cançons seves es Obladi Oblada i la millor sense cap dubte Imagine.

Lennon va ser un revolucionari

"The Beatels són més famosos que Jesucrit"  

de caracter rebel

 "No puc creure que em condecorin.  Jo creia que era necessari conduir tancs i guanyar guerres"

activista de la Pau i del LOVE LOVE LOVE

 "Tot és més clar quan estas enemorat" 

 

"La vida és allò que et va succeint mentre t'obstines a fer altres plans" 

m'agrada aquesta darrera frase perquè avui pens igual que ELL, fa un any que no faig plans més enllà de les 21h des vespre, visc el moment i a qui no l'hi agradi Obladi Oblada

 

 

 

 

 

 

 

 

Sa mestra de tercer de primÓria

kpitana | 01 Octubre, 2010 11:08 |

 

Ahir vespre vaig anar a sa reunió de pares de tercer de primària.

 

Vaig tornar entrar dins sa meva Escola, allà on vaig passar-hi 14 anys, on cada vegada que hi pos un peu em ve pell de gallina i es meu cor gira, perquè sap i reconeix tot i cada un d’aquests redols tan estimats, m’agrada tant.

 

Ahir vaig entrar a una aula completament diferent de ses que fins ara havia anat es meu fill, un aula de taules i cadires individuals, una darrera s'altre amb sintonia, una aula amb una immensa pissarra de banda a banda de paret, una classe amb un ordre cerimonial, un horari fet artesanal que em va cridar molt s’atenció i entre tot lo que es meus ulls agafaven, asseguda, discreta i senzilla Sa Mestra Antònia.

 

Sa mestra Antònia és alabada per es seu dogma, per sa seva manera d’ensenyar, per sa seva dedicació a s’aula i als seus alumnes, per sa seva tranquil·litat aparent, per sa seva elegància i senzillesa. Jo esperava impacient que acabés es Director de fer sa introducció, impacient per escoltar que ens diria sobre aquesta nova etapa dels nostres fills.

 

-         Tenc molta paciència, som passadora de pena i m’agrada fomentar la cultura que no veiem en els llibres, les regles bàsiques d’educació i comportament, fomentar sa lectura i sa comprensió, bàsic per entendre totes ses altres assignatures, de 12 a 13h sempre em trobareu aquí i si un infant no acaba sa feina durant sa classe queda una estoneta amb jo per acabar-la, en cas de que no estigueu d’acord o no vos agradi, no passa res, no queda i ja la farà a ca vostra. Els caps de setmana no tendràn deures mai, si si he dit mai, els caps de setmana son per estar amb la família i disfrutar-ho.

 

El respecte amb que ens xerrava sa seva professionalitat d’educadora em feia pensar amb ses vegades que de nina la veia passar per davant ca nostra, sempre elegant i educada acompanyada per alguna de ses seves ties, grans amigues de sa meva, vaig veure alguna fesomia que tot d’una no sabia molt bé don venia, quan ses nostres mirades es varen creuar i va riure.

 

-         Com veis tenim aquestes dues fotografies d’aquests dos compositors, vos vull contar un fet curiós que em va passar amb els vostres fills, els hi vaig demanar Sabeu qui era en Beethoven? i tots a la una contestaren Siii mestra és un ca que surt per sa televisió!!!

 

 

 

 

 

 

Va ser el toc que l’hi faltava, tots vérem que també es simpàtica, que pot fer broma i que l’hi agrada riure, aquella classe de pares es va relaxar.

 

Acabada sa reunió alguns pares s’hi acostaren, vaig decidir partir cap a ca nostra, segur que aquests dos anys donaran per molt i tendrem temps de poder xerrar.

 

1 d’octubre de 2010

 

coses importants o no ?

kpitana | 23 Juliol, 2010 11:31 |

M'hauria de fer vergonya estar tant de temps sense escriure ...lo bó es que en tenc ganes...

Però unes ganes d'aquelles molles, diguem ni fu ni fa.

Crec que ja no ser com es fa i com diu el Serrat .las musas han pasao de mi andarán de vacaciones. i sa veritat .no hago otra cosa que pensar en ti... i de tan en tan faig com treballar.. y mire al cielo buscando inspiración y me quede en las alturas.

 

 Esperant alguna novetat, sigui bona sigui dolenta, desideixo viure a les altures i imaginar un cel blau amb cortines blanques amb música relaxant que no faci pensar gaire.

Duc ses ungles curtes i es cabell massa llarc, necessit un referit per passar s'estiu, agafare es quadern d'apuntar les coses importants.

Coses importants que he de complir

- anar a tellar.me cabells

- riure més

- platja

- anar fins a plaça es dijous dematí

- pot ser un rellotge??

- cafè amb na Llucia (Complit

- escriure a na Laura (he començat)

- viatjar a Sitges (sense ganes, però vendré Ajo vendré) 

- mu mare

- sa tia

- sa germana

 

 algú deu  tenir un quadern de coses importants on estigui escrit el meu nom?

 

Sabates brillants..conte per sa meva filla

kpitana | 05 Maig, 2010 19:07 |

 

Això era i no era una mama moooooolt guapa..

- un moment un moment mami era moooooolt guapa i un poc grassoneta
- d’acord 

Això era i no era una mama mooooooooolt guapa i un poc grassoneta, que volia unes sabates noves i molt especials...

- que són especials mama? que són?
- especials vol dir que eren unes sabates mooooooooolt guapes, podem dir de ballarina o de princesa.
- no mamamaaaaaaaa de ballarina no.
- molt be, de ballarina no, de princesa color rosa amb topos vermells
- MAmaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa de topos vermeeeeeeells, millor eren rosa i brillantes
- No diuen brillantes diuen, sabates brillants. Tornam començar.

Això era i no era una mama mooooooolt guapa i un poc grassoneta que volia unes sabates noves i molt especials color de rosa sense topos vermells i brillants...

- Mamaaaaaaaa no diguis topos,.... em dit sense topos.
- Molt bé sense topos, però unes sabates rosa brillants amb topos vermells brillants han de ser molt guapes, no trobes?
- Si han de ser molt guapes....d’acord amb topos vermells i brillants. Torna començar

Això era i no era una mama mooooolt guapa i un poc grassoneta que volia unes sabates noves i molt especials color de rosa amb topos vermells molt brillants com els de na Dorothy, havia pensat anar en aquella botiga de sabates tan gran del carrer lluent, 34., on havia molts de miralls per mirar-se i també on havia una tauleta petita petitoneta plena de llepolies i pastissets color de rosa de merengue.
- mmmmmmmmmmmm que bons que son els pastissets de color rosa de merengue- va dir aquella mama mooooolt guapa i grassoneta.

-Mamaaaaaaaaa!! tu no anaves a comprar unes sabates color de rosa amb topos vermells i molt brillanteeeeeeees com les de na Dorothy, tu lo que ets una GORDITAAAAAA!! 

Conte contat conte acabat

(23 abril 2010- sabates brillants)

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13  SegŘent»
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS