KPITANA64

Woody Allen and New Orleans jazz Band

dia 1 de gener  a les 21'00h

en el Palma Arena

Un concert per celebrar l'entrada d'any a un preu de 65 euros, l'entrada més bona.

Na Caterina ja te sa seva a segona fila i jo m'estic pensat telefonar a  ses amigues per anar-hi juntes , crec que es una oportunitat de veure a l'admirat director, actor i guionista i escolar bona música, clar si t'agrada el jazz de Nova Orleans que  és  molt rítmic i entretingut i més a més segur que l'hi cantem el happy Birthday to you...

Clar que lo seu seria anar a Nova York un dilluns qualsevol en el   Cafè de l'Hotel Carlyle 

ja serà amb una altre ocasió..........

 ALAS

Ainhoa Arteta cantant  "Tears In Heaven"  del mestre Eric Clapton

Sabries el meu nom, si ens veiéssim  en el cel?

Aquesta canço es una de les que tenc retxades d'escoltar, feia estona que no la sentia i ara mentre estava aquí davant l'ordinador he sentit de fons la versio de la diva Arteta i he dit - com el mestre....ningú més la pot cantar.

- Peooo tu kas dit

- Desss

- Desss es molr poc

- Tu kas dit

- Ai dess

- Ta molr fadat quest d'aquí d'alt

- No pasa dess, es deu i no pot star fadat

- Peooo si que tornarà  fer yamps i tons i poure moooolt

- Desss no passe dess

- Bé.. do nam a volar un poc?

- Psssxxx quin demei..duus flexes?

- Un padell..nam a ferir algún cor

- Anem..per que ja sent llamps i pestes

- Pero tu que li has dit?

- 1 a 0  pare  1 a 0

- I tu no sabies quede del madriz?

- jijijijiji 

- aiiixxxx 

relats conjunts

6 de novembre 

 un any més

i t'enyor

i m'agradaria que fossis aquí

i  un altre dia 6 ha passat

i un altre  recordant

i per més que vulgui no em surt res 

i  he recordat aquesta cançó

i aquell concert a Calvià

 i,i,i,i,i,i,i.....

i ja han passat 15 anys Magdalena

(6 de novembre de 1993)

No m'agradan molt els ianquis i no faré cap crònica política...però avui dematí he pensat amb aquelles paraules d'aquell home i pot ser avui aquell somni s'ha fet realitat.... o pot ser no? ja sabeu que jo no som optimista.

El meu homentatge en aquell somni 

La tardor em duu el record de mon pare, malalt i trist..

-         Saps Maria he donat es joc per escampat

Em va dir un horabaixa mirant per sa finestra de Son Dureta, i esperant que la Infermera li endolles una altra bossa d'aquelles color plata, aquell brou que el feia vomitar i el feia sentir tan malament, tan des-protegit, tan a prop de la mort.

Aquests dies m'agrada aclucar el ulls i veure mon pare, la seva figura asseguda a l'aiguavés de darrera devora l'arc, on sempre fa fresca, assegut  en el seu balancí de llengües mallorquines de color grana i blanc, fumant un puret faria, el seu bigotet i aquella rialla al seus ulls, la seva calba i aquella panxa sempre guaitant.

Mon pare era espontani, cridaner, la seva felicitat enlluernava a tots els que l'estimaven, aquella alegria per viure, aquelles ganes de que la gent estigues bé amb la seva companyia, sempre tenia conversa, un acudit, una abraçada, un gest. Encara que dins ells va dur durant molts d'anys, molts de mals de caps amagats, per que no volia veure a la seva família patir,

Encara ara m'agrada aclucar els ulls i sentir la seva calor, la seva veu, intentar recordar el seu tacte, aquella pell i la seva olor peculiar d'aquell puret faria, i xerrar amb ell amb veu alta esperant que m'escolti allà on sigui, recordar aquelles tertúlies amb un palo amb sifó, la quiniela, seure a l'escaló del portal mirant els cotxes passar, xerrar de qualsevol fet i sentir-lo saludar a tota persona que passava, ha mon pare tothom el coneixia, tothom el saludava

      -     Ei Kpità!!!!

-         Bon dia l'amo en Kpità!!

-         Batuadell Kpità que anares a veure el Mallorca diumenge (la seva passió el futbol)

-         Kpità tens un cafè pagat a Ca'n Nina - l'hi deia qualque conegut, i ell contestava - I aquí tens un enfiloi de botifarrons.

No era un pare conservador, volia que ens sentíssim lliures, independents, amb idees pròpies , l'hi agradava els diumenges llegir la premsa i comentar les notícies i sempre cercava tema per xerrar i fer tertúlia sense discussió.

Mon pare era futboler amb passió, però sense enfadar-se, seguidor de RC.Mallorca (que diria ara amb tot aquest entramat)  del FC. Campos i per idees futbolístiques que ell defensava, de l'Atlètic de Bilbao,  escoltar les tertúlies i els carrusels per la ràdio els diumenges i comprovar les quinieles, i anar els  vespres desprès d'haver sopat ha  xerrar amb els amics del cafè de Can Nina. 

No l'hi faltava mai el puret que m'enviava a comprar a s'estanc de Can Mosset que sa Madona quan em veia arribar ja em donava sense demanar. Purets que foren causa de la seva malaltia.

Mon pare em va ensenyar a conduir a l'edat de setze anys, em va dur al meu primer mítin polític a sa plaça de bous per escoltar en Felipe Gonzalez, mon pare tenia el do d'escoltar i desprès xerrar, sempre ens donava la ma amiga per tot allò que ens proposéssim, mai ens va prohibir res, considerava que les prohibicions eren causa de  més problemes i mentides que no arribaven a res.

Moltes vegades pens i crec que som molt igual a ell, i de vegades mu mare m'ho recorda... - Ets igual que ton pare - em diu, però de vegades no se si heu diu per les virtuts o pels defectes.

Mon pare va perdre el seu negoci, les grans superfícies feren que molts dels petits comerços no superessin la competència i haguérem de tancar tres anys desprès de la seva mort Can Capità, negoci de més de cent anys que havia passat de generació amb generació.

A hores d'ara estic com la tardor, com les fulles dels arbres que cauen a terra i la gent les trepitja.

Aquests dies he descobert que odio aquesta estació, que em duu records massa trists, massa dolents...

            mon pare va neixer un 8 d'octubre i morir un 19 d'octubre