Administrar

MAMA

kpitana | 30 Novembre, 2007 09:13 |

 

 

Fa cinc anys que som mare d’un nin (cinc anys) i una nina (dos anys) i cada dia em faig creus de com me’n surt o millor dit de com ens he sortim...

Dic això per que escric poc...vaig cansada, molt cansada, i a més aquest mes de novembre es criminal, avui torn treballar d’horabaixa tenc una sessió informativa a un Institut a les 18h, desprès de 40km arribaré a casa per allà a les 20’00h i em sap greu ja que veure els nins una horeta.

Quan arribi no tendre ganes de fer res, i el pare haurà fet el bany i el sopar estirà mig a preparar i soparem i desprès es quedaran frits.

 En Gaspar dia si dia no es queda torrat al sofà, ahir mateix es va dormir a terra damunt l’estora eren les 20’45h quan el vaig veure tirat allà a terra em va pegar un no se que...pobret meu també està cansat. La nina en canvi es diferent ella demana per dormir – Mamamama umi umi!!.

Na Caterina està constipada té molta tos i els vespres es despert i crida – Mama mama vine.. fa uns dies que  dorm devora ella ( si devora ella has llegit bé) estic tan cansada que ja es igual i així em quedo més tranquil·la ja que quan la sent tossir pareix que s’escanyarà i em fa patir. Ahir el pediatre ens va canviar el xarop ara l’hi donarem mucosan. Té tants de mocs que els vomita i ens fa patir molt, ja que des de petita feim puf’s de ventolin amb una cambra per a infants, el ventolin la posa com una moto, però aquest any pareix que no fa falta, el pediatre ens va dir que respirava bé i no sentien “pitos”.

Les mares som unes grans patidores, el pares també però més silenciosament que nosaltres i ens tranquil·litzen.

 

Bé, tot això per dir que estic cansada i potser no actualitzi molt aquest bloc..

 

 

6 de novembre de 1993

kpitana | 06 Novembre, 2007 13:18 |

6 de novembre de 1993                    -                  6 de novembre de 2007

14 anys sense tu Magdalena...son mal d’en passar , bec aigua i escolt Hotel California dels Eagles al teu honor al teu record.. posàvem una i una altre vegada la cançó dins el renault5 groc canari descapotable.. i ens creiem ser les reines del món i entonàvem aquell

Welcome to the Hotel California
Such a lovely place
Such a lovely face
They livin' it up at the Hotel California

Record les vegades que vàrem veure juntes la pel·lícula Reds den Warren Beatty.

 Del dia que vares conèixer en Joan Manuel Serrat i te va demanar si tenies mal d’orella.

O el dia de Sa Rua que te vares passejar amb un Porche vermell vestida de Matajari.

 I aquell dia que no ens deixaren entrar dins aquell restaurant de pijos per que anàvem amb porqueres i faldes hipyes i ton pare va venir a dir el cambrer que erem les seves filles.

 El dia de les teves noces que cridaves – Capi em cas!!!!!!!!!!!! I jo te deia una i una altre vegada estàs com un llum Pomareta.

Del dia que em vares dir – Si no estic embarassada avui ja no hi estaré mai i al 3 de gener naixia sa nina...

Del fart de riure que ens fèiem quan sortíem els dissabtes a fer mal.

Passen anys i panys i aquell dia passa dins el meu cap, sense perdre el fil.

Aquell vespre em vares dir – Estic cansada no tenc ganes de xerrar –  avui dematí ressonava dins jo.

T’enyor tant ...tenc tants de records , vells records.....

 

 

Sa mosca

kpitana | 05 Novembre, 2007 12:46 |

No he fet pont..

 

Diumenge horabaixa sa nina sa va dormir a les 14’30h i em vaig tombar al sofà, es nin jugava amb sa nintendo i ell mirava sa tele esperant que jugués en Rafel Nadal.. estava tan bé, sense sabates amb els calçons desfets amb sa manteta polar, allargada i ssssssmm una mosca, braç en l’aire espantant la mosca, tornava estar tranquil·la a punt de tornar a becar i sssssssmm sa mosca per s’orella, mira que sempre haver d’emprenyar pes cap, torna-m’hi torna-hi sssssssssm, es nin que no volia que tires flit i jo que volia descansar, volia fer sa becadeta, volia desconnectar un poc de la feina, de la casa, dels nins, dels mals de caps diaris, de tot un poc i venga sa put.. mosca dels orgues sssssmsmm, no serà avui que em quedi frita al sofà, que te quedes tan bé que fins i tot baves un poc i fas una roncadeta suau, que quan te desperts te quedes molla, lleugera, i te diuen – venga que fa un hora que dorms i has fet un roncs....

No va poder ser no vaig poder fer cap becadeta, cap bavadeta i em vaig aixecar ben moscajada, vaig sortir en es corral i em vaig seure en el balancí a mirar es diari.. ja serà un altre diumenge no se quin...

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS