KPITANA64

Fa cinc anys que som mare d'un nin (cinc anys) i una nina (dos anys) i cada dia em faig creus de com me'n surt o millor dit de com ens he sortim...

Dic això per que escric poc...vaig cansada, molt cansada, i a més aquest mes de novembre es criminal, avui torn treballar d'horabaixa tenc una sessió informativa a un Institut a les 18h, desprès de 40km arribaré a casa per allà a les 20'00h i em sap greu ja que veure els nins una horeta.

Quan arribi no tendre ganes de fer res, i el pare haurà fet el bany i el sopar estirà mig a preparar i soparem i desprès es quedaran frits.

 En Gaspar dia si dia no es queda torrat al sofà, ahir mateix es va dormir a terra damunt l'estora eren les 20'45h quan el vaig veure tirat allà a terra em va pegar un no se que...pobret meu també està cansat. La nina en canvi es diferent ella demana per dormir - Mamamama umi umi!!.

Na Caterina està constipada té molta tos i els vespres es despert i crida - Mama mama vine.. fa uns dies que  dorm devora ella ( si devora ella has llegit bé) estic tan cansada que ja es igual i així em quedo més tranquil·la ja que quan la sent tossir pareix que s'escanyarà i em fa patir. Ahir el pediatre ens va canviar el xarop ara l'hi donarem mucosan. Té tants de mocs que els vomita i ens fa patir molt, ja que des de petita feim puf's de ventolin amb una cambra per a infants, el ventolin la posa com una moto, però aquest any pareix que no fa falta, el pediatre ens va dir que respirava bé i no sentien "pitos".

Les mares som unes grans patidores, el pares també però més silenciosament que nosaltres i ens tranquil·litzen.

Bé, tot això per dir que estic cansada i potser no actualitzi molt aquest bloc..