Administrar

UBAMBRA bones festes

kpitana | 21 Desembre, 2007 08:51 |

flor d'Ubambra

 


La  flor d’Ubambara  és una flor que diuen que floreix cada tres mil anys.

Conèixer a una persona totalment  és tan rar com veure la flor d’Udambara.

No obstant una vegada que l’has vista, la seva fragància estarà per sempre entre nosaltres. Mai l’oblidarem.

El nom d'Udambra significa flor de Saviesa o flor del Buit i popularment es creia que aquestes flors porten harmonia i bona sort al món humà. No obstant, al llarg de la història, ningú va poder-ne veure, per la qual cosa se les considera flors imaginàries.

Aquesta es la meta, apropar-nos a la flor d’Udambara, tan rara, tan fragant i refrescant .

 

Els meus desitjos son per tots vosaltres, que aquest nou anys vos dugui

harmonia

sort

imaginació

saviesa

tranquil·litat

coratge.....

 

BONES FESTES

 

als nous Ubambra, Cruella, Jo mateixa, Clint, Gatot, Striper, Puji, Andrea, La poc pacient i a tots els altres llegidors invisibles... b7ts

 

 (tanc per vacances fins dia 10 de gener, segur que no podré i hauré de xaferdejar dia si dia no)

Un tall, un dit gros.

kpitana | 18 Desembre, 2007 10:42 |

 

Ahir em vaig fer un tall, un tall al dit gros, tallant cuixot amb un ganivet  “kmonero”.Cry

(no son els meus dits. foto youtube)

Estava a casa amb els nins i amb els sogres, vaig proposar tallar un poc de cuixot salat que havíem comprat feia dos dies. 

Ja tenia el plat fet, però com m’havien ensenyat, abans de tapar-lo dedicar una estona a llevar greix i............clac!! agafo un tros de l’os del cuixot i el ganivet em patina i va directa cap al dit gros, un cop sec, mir i veig el meu dit ple de sang. 

El cop em va fer més mal que el tall.

Crido a la meva sogre, el dit baix de l’aigua i la sogre que no trobava les gases i l’esparadrap

        No el trobo, no el trobo – em deia .

Mir la farmaciola i res de res, tiretes  no , esparadrap no.

Agafo la porta, carrer i cap a ca la veïna, digdogdigdog, la Cris no hi és, agafo per avall i toc la porta de la Margot, digdogdigdog, amb el dit rajant de sang, el meu fill darrera jo, cridant – te fa mal mama, te fa mal..- Obri la porta la Margot i em diu

        La farmaciola està dins el cotxe del Joan (picapedrer)

        Ostia Margot necessito esparadrap- dic amb cara de pomes agres..

 Ella i les seves nines i el meu fill darrera jo tocant les cases dels veïns, obri la Margalida (que acaba de venir al carrer, té casa nova) i diu

– No se on tenc tot això, espera, espera.

Entram els cinc dins la seva cuina, puja damunt una cadira i treu una capsa amb esparadrap, uf!! dic jo.. posa unes gases i quan fa una volta al meu dit amb l’esparadrap veiem que s’ha acabat.

-         Moltes gràcies, moltes gràcies.

Surt al carrer i acabo a ca nostra amb tots els veïns darrera meu, la nina cridant – famallfamall – asseguda al sofà, em miro el personal i la meva ma, pareixem sortits d’una pel·lícula gore. Na Margot amb les estisores, amb la crema, el meu fill amb les gases, la meva sogre amb la nina que no deixa  de cridar, així que em queda l’opció de telefonar al meu xivet (que els dilluns juga a padel amb els cosins) i li dic.

- Rei ves al Super i duus esparadrap i tiretes em quantitat

- Pot esperar, no deu ser molt greu!! Yell

 

El meu dit tot embolicat de gases i esparadrap tot el vespre m’ha fet – tup, tup – un batec i un mal.Frown

 

Feia estona que no tenia un tall, molta estona, quina sensació més estranya, i a més som molt espantosa amb la sang.

 

Aquest dematí a la taula de la premsa tothom contava la seva experiència amb els talls propis, i jo amb aquest dit!! I com tota història  com cal ha aparegut el company graciós demanant...

- On has ficat el dit!!!Tongue out

 

Amb el dit a l’aire no puc pitjar la barra d’espai del teclat, per anar al bany no vos cont com anat, la dutxa, el telèfon...res que sense el meu dit gros no som ningú.

MEME temps enrera!!!!!!!!!

kpitana | 14 Desembre, 2007 12:16 |

El Clint (A tot Bloc!) em passa aquest MEME temps enrera!, estic contenta, no en tenia cap!!! Ahir em pensava que seria més fàcil i m'ha duit un poc de feina.

I el passo a La Mare del Pol, a l'Andrea, Tipus qualsevol, i al Llorenç Carreras.

1-     Jo 10 anys enrera – Vivia tota sola en el meu pis de fadrina en el barri de Santa Caterina de Palma, anava amb bicicleta a treballar, pesava 20 quilos menys, fumava (ho vaig deixar definitivament), sortia de nit, anava al cinema sempre que volia, dormia tot el diumenge dematí, viatjava , anava cada any a les festes de Sant Joan a Ciutadella. Treballava on treballo, duc 22 anys a l’administració autonòmica. I lo millor va ser conèixer el meu xivet aquell mes d’octubre ....

 

2-      Jo 5 anys enrera – Estàvem casats i acabàvem de tenir el nostre primer fill.  Deixarem el piset de fadrins de Santa Catelina per un 11e pis de lloguer al centre de Ciutat, no anava amb bicicleta ja que podíem anar caminant a la feina. (fem feina junts,). Començarem a pensar deixar Ciutat per anar viure al poble, i aprenguérem a ser pares i conèixer altres alternatives d’oci.

  

3-     1 any enrera – l’any passat.... Ja som quatre a la família, vivim al poble que em va veure néixer, el meu fill va a l’escola on jo vaig anar, i tenim dos cotxes un d’ells familiar clar!!!, cada dia anam i venim de Ciutat al poble, faig la mateixa feina i tenc el mateix cap (el meu xivet). Aquest estiu em vaig comprar una bicicleta, vaig pel poble amb la nina a la cadireta. D’anar al cinema, a sopar sols, de viatjar sols i tot allò...res de res poc i bo. Sabem que es el ventolin, l’estilsona, el dalsy, apiretal, les activitats extraescolars, el canals Jetix, Boomerang. Jugam a UNO. Em fet amics nous, pares de l’escola..i anam al futbol a veure jugar en el nostre crac.

 

4-     Ahir – (13 de desembre) Em vaig aixecar com cada dia a les 6’15h, una dutxa, un cafè amb llet, anar a cercar ma mare que queda amb els nins fins que arriba la meva germana. Deixar els 50euros a la dona de fer net. I cap a Ciutat a treballar tot el dia. Molt de fred estàvem a 2º,. Aprofitarem per dinar junts de “menú” al bar de tota la vida i férem una de les compres estrella de reis, una canastra nova de bàsquet per posar al corral de casa. Arribarem al poble, la nina i jo  a casa i pesar pel súper i ells dos anaren a l’entreno de futbol. A les 21’00h tothom a dormir.

 

5-     Avui – (14 de desembre) Segueix fent fred i estic a la feina davant l’ordinador com cada dia i treballaré fins a les 15’00h, hi ha dues companyes d’àrea que no venen a treballar una està malalta i l’altre te vacances, així que avui serà un dia feixuc. Som divendres i demà tenim matances del porc a ca els sogres. Agafo 50cètims i faig un cafè de màquina.

  6-     5 cançons que em sàpiga la lletra– Difícil, molt difícil, així que posaré etapes..l’etapa de nina el Camilo Sesto i el Raphael. El Vivir asi es morir de amor era la meva cançó que encara cant dins el cotxe com una loca, em du molts bons records.L’etapa de  l’Institut els Ramones l Do you wanna Dance, i la Chica de Ayer de Nacha Pop i Angie dels Rollings. L’etapa actual, cant les nadales de l’escola tot el dia, però he agafat el gust a Marlango i al Seal., però no em se la lletra .Coses de fer-se gran..

  7-     5 llocs ideals per visitar, la platja del Caló de Formentera, la platja d'Es Trenc  i la des Carbó a Sa Colònia de Sant Jordi. I m’agradaria visitar Nova York, anar a Nova Zelanda i a la Polinèsia Francesa Papeete , Bora Bora.  ja son més de cinc.. 

 

8-       5 Joguines preferides – El set de perruqueria de la Señorita Pepis, la Nancy,  els Juegos Reunidos Geyper, el Cine Exin, i les Maripepas que eren per retallar uf! com m’agradava, vestir i desvestir aquelles figures.

 

9-     5 distribucions GNU/linux – jajajaja jo si que tenc la resposta  UBUNTU, KUBUNTU i GNOME, programari lliure. Tinc un expert a casa.  

primera diada de FUTBOL

kpitana | 09 Desembre, 2007 19:42 |

Avui (per ahir) s'ha celebrat la primera diada de futbol, en Gaspar estava feliç i nerviós ha jugat tres partidets i estrenaven equipament, ell és el número 4, no ha pogut ser el número 19 del seu ídol el Leo Messi, un altre any serà.

Es molt divertit veure nins de 4 i 5 anys jugar a futbol, tots darrera la pilota, pareixen un eixam d’abelles. Els pares ens ho passem d’allò més bé, i com cada any el primer partit és el de les maquines de fotos i de vídeo, tothom vol treure el seu nin fent una jugada o un gol. 

Dir-vos que avui ha encaixat 9 gols i està molt content, nosaltres també.

També estava nerviós per que el seu Jove – padrino -  també ha vingut, estan molt units i els hi agrada molt passar els dissabtes junts, el meu cunyat Gaspar ha estat futbolista professional i es entrenador de tercera divisió, l'any passat va entrenar en els juvenils del RC Mallorca i varen fer campions de lliga, en Gaspar l’hi va fer una copa de cartró tipus la de Campions d’Europa, amb llaços de colors inclosos, així que per casa tenim tradició futbolera.... Tots som del Barça a matar, però el meu cunyat es l'ovella negra de la família és del Madrid...que em de fer no ho pot tenir tot...les tertúlies futboleres dels dissabtes a mitg dia ja les vos podeu imaginar tots contra un, ara bé qualque vegada son un contra tots ja que de futbol en sap un raig.

En el Biel l’hi agrada ser tant del Barça que fins hi tot crec que disfruta més quan anam malament que quan anam els primers de la lliga.. som patidors els culés. Record el dia de la final de Campions que em va confessar que es va emocionar...aquest estiu quan vàrem visitar el Camp Nou va passar més gust ell que el nin, tenim un reportatge del Camp Nou impressionant crec que no va quedar reco que no fotografies.

Tornant al meu fill està tan cansat que a les 19’15h m’ha demanat.

G – Mama que fas per sopar?

M – Peix arrebossat.

G – Que em podries fer un sanguix i soparia estic cansat i vull anar a dormir.

He fet el sopar per tot dos aviat i em un no res han menjat. Ara està assegut devora jo i fa un puzzule segur que d’aquí no res s’allargarà en el sofà i quedarà dormit, te una facilitat extrema per quedar-se dormit a qualsevol lloc, és com el seu pare, igualet.

Na Caterina segueix amb la tos i amb el ventolin, que la fa anar com una moto, tot el dia corre, jugar, botar, cridar. En el camp de futbol han portat un inflable d’aquests que posen per les festes infantils i com que havia monitors l’han deixada pujar, estava de contenta que quan ha baixat estava vermella com una heidi, de dolentona i caparruda que es l’hi guanya lo graciosa i espavilada.

Res bona nit...demà cap a ciutat a treballar...

pelĚlicules musicals

kpitana | 07 Desembre, 2007 10:18 |

 

 

 

Ahir dematí vàrem tenir sessió matinal de cinema en Gaspar havia sentit xerrar de la Hig School Musical i tota la setmana havien anunciat per canal Disney que dia 6 farien les dues pel·licules,...idò ahir dematí tots quatre davant la tele esperant..

tot d'una la nina va començar a dir - norare norare buixos mama buixos - i nosaltres - avui fan aquesta pel·li que el teu germà vol veure - en Gaspar va aguantar deu minuts (que ja em va pareixa molt) va començar a dir jugam a basquet, jugam a basquet.

En el Biel i a jo mira per on ens recordava a Grease, feia estona que una pel·licula no em recordava a na Sandy i en el Danny (vegeu post a Jonh Travolta). Aquesta vegada eren en Troy i na Gabriella que cantaven el We're All in This Together molt igual que el We Go Together de Grease.

Res vàrem mirar les dues pel·lis i recordant....aquells anys de tupes i de faldes amples, calsons de pell molt estrets...ara aquests joves han introduït un altre estil de moda com les bans i les perruques llarges davant la cara i abans la "dolenta" era una nina provocativa, tiradapalante, amb el cabell curt i rissat com la Rizzo i ara es una pija rosa, estirada, reprimida, rica, estil Paris Hilton. Per lo demés la història d'uns joves a un institut i una història d'amor molt empalagosa, molt ensucrada...una pel·liculeta de diumenge horabaixa..res.

El meu fill va dir - Aquests canten per no res..nosaltres no feim això!! mira si haviem de cantar cada vegada que feim alguna cosa..

Aquí van dos videos, no he trobat el que volia de Grease però aquest esta be... (no se xq el video de Grease no es veu)

Com veis tenc poca feina aquest dia de pont.... per Ciutat no passa cap cotxe i això que treballo a les avingudes.

 

 

BOIGA per TU

kpitana | 04 Desembre, 2007 10:33 |

 

Avui es un dia especialment especial FAIG ELS ANYS...i quants ido molts avui crec que molts, no m’havia passat mai fins avui dematí quan ELL m’ha estirat les orelles i li he demanat una besada.. li duc sis anys al meu xivet. Cada dia el me mir i pens amb la gran sort que vaig dur el dia que el vaig conèixer i la gran sort que tenim d’estar junts.,  Mu mare diu que te més coneixement que jo...coses de sogres...  Qualque vegada sent la gent que diu – Esta comprovat que s’està enamorat dos anys desprès te va fugint poc a poc.. mentida dic jo, cada any que pas estic més enamorada, l’estim més, pens que sense ell no podria seguir, que si em deixes el meu cor es pansiria.  A cada moment del dia l’hi diria– T’estim xivet, t’estim – però a ell no l’hi agraden aquestes coses, a jo si!!!.

Des de que tenim els nins la nostra relació a baix dels llençols ja no es com abans, el que passa es que les poques que tenim les disfrutam més....mmmmmmmm!!!! si llegeix això es morirà de vergonya i em telefonarà i em dirà – Xiveta t’has passat tres pobles....

 Avui que es un dia especialment especial FAIG ELS ANYS te vull dir que (ai!! que estic plorant...) que ESTIC BOIGA PER TU que sense tu no som ningú,.
 
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS