Administrar

nostàlgia de temps passats

kpitana | 11 Gener, 2008 13:55

 

Aquesta canço em treu de punt..m'agrada tant què fins hi tot record la primera vegada que la vaig escoltar..era a Pollença aquells temps d'acampada i de cumbaya, estaven fent un cafè a un bar i vaig sentir com un jove tirava cinc duros a la màquina de discs (recordau el renou que feia quan el duro baixava, clic.clac, i la màquina enganxava el disc) i sent aquesta canço, em vaig quedar per complet embabalida, em vaig aixecar i l'hi vaig demanar

- Qui canta aquesta canço? 

- El Prince

qui cony era el Prince vaig pensar, vaig tornar a la taula amb els meus amics i vaig demanar si algú d'ells coneixia en Prince, les contestacions vàren ser vàries.. tot aquell cap de setmana per la muntanya em va fer entonar i pensar com podria aconseguir aquell disc.

El vaig trobar a la botiga de discs que havia a la Plaça Major "Aloha Discos" i a casa  repetia i tornava repetir aquella canço al meu tocadiscos

 Purple rain

I never meant 2 cause U any sorrow
I never meant 2 cause U any pain
I only wanted one time 2 see U laughing
I only wanted 2 see U laughing in the purple rain


Purple rain, purple rain
Purple rain, purple rain
Purple rain, purple rain
I only wanted 2 see U bathing in the purple rain


I never wanted 2 be your weekend lover
I only wanted 2 be some kind of friend, hey
Baby, I could never steal U from another
It's such a shame our friendship had 2 end


Purple rain, purple rain
Purple rain, purple rain
Purple rain, purple rain
I only wanted 2 see U underneath the purple rain


Honey, I k

ara mateix

kpitana | 11 Gener, 2008 11:56

 

 10 de gener 2008

Ara mateix podria escriure com anat el cap d'any, els dinars familiars, les festes amb els amics, reis... però no en tenc ganes, com diuen en mallorquí - festes passades coques menjades - això és diu per Pasqua....bé és igual.. Però em ve de gust recordar amb vosaltres blocaires, un fet,  que te que veure un poc amb vosaltres. Ara mateix  Va ser el primer bloc que em vaig enganxar, el seu nom em va cridar l'atenció, i llegir-la em produïa, em produeix, un somriure , per que de vegades les meves neurones no arribaven a tant..  -         què vol dir aquesta dona? em demanava de vegades. Va ser el primer comentari que vaig fer, no record molt bé que vaig dir però que segur va ser una frase tímida, degut a tanta lletra i tanta retòrica ben escrita. Va ser el primer bloc que vaig xafardejar, llegint post anteriors, en va donar la pista de que era dona i mallorquina, que viva a Barcelona, i que de tan en tan passava per Mallorca. Em vaig fer fidel al seu bloc. Un dia en el meu vaig trobar un missatge que em deia. -         Kpitana pots escriure'm tenc unes paraules per tu. Clar que vaig escriure.. Ens vàrem escriure i ens vàrem conèixer un poc més  i entre lletra i lletra vàrem quedar per fer un cafè..jo com que som mig boja l'hi vaig donar el meu mòbil, quan ho vaig fer el meu xivet em va dir. -         No canviaràs mai xiveta meva i si fos una maníaca assassina. Vaig obrir el meu correu i vaig trobar un missatge on deia      - No donis els teus telèfons a desconeguts...podria ser una assassina... Em va fer gràcia. Ens em conegut i em riure molt, ens em abraçat i em fet una gran xerrada.  Mentre ella deia        - Això no és serio jajajajajaja  

gra6 ha estat un bon regal..

     qui es qui??

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS