KPITANA64

Na María

De petita a casa teníem una criada Na María una joveneta emigrant d'Extremadura - d'Orellana - que va venir a casa per estar amb sa meva germana i jo, a fer de teta, no sabia xerrar català i nosaltres dues no sabíem xerrar espanyol.. record que mu mare li deia .

-         Ets tu que les has d'entendre no son elles...

Aleshores jo vaig començar a xerrar malament, deia - color vermello, espardeña, embulancia, lapotacaria, lapepa, labuelita, i a cantar "mi abuelito tenia un reloj de pared.." iel "pena,penita, pena" de la Lola  Flores

  Mon pare va agafar a sa meva padrina i l'hi va dir.

 - Na María be o malament a d'aprendre a xerrar com noltros.

 
I així va ser, amb poc temps na María va començar a practicar i  sempre fins que va morir va xerrar un  castellorquin  perfecte.

Record que el dia que la vaig veure plorar més va ser quan estava embarassada del seu primer fill i em va dir que si era un nin havia de ser..

- Tomeu como el moixet des corral, i si era una nina - Poloni, com  dic a sa meva mare que sa meva filla nom Poloni con lo guapo que es Maricarmen ...

Na María va tenir dos nins en Tomeu i en Jesús, un es mestre d'escola i s'altre duu el negoci familiar, en Tomeu de tan en tan li agrada recorda a sa mare i em diu

-        Marieta, Marieta, ven, vine, que te fermaré las espardeñas

-        Te cortaré el pel i no podràs fer la primera comunió..

o com li demanaven que nom el teu fill María i  jo contestava

-        Tomeu com el moix del corral....

-         Au mirau que diu esta recoña

Na María em va ensenyar moltes coses bones - mai mirar endarrera sempre fer una passa cap endavant, a ser lliure per dir el que pensava de les coses, a no tombar el cap quan em renyava, a ser tolerant, solidària, a obrir-me al món , a conèixer altres cultures, i recordar la seva història que un dia no molt llunya contaré als meus fills, una història d'emigrants.

Records d'infantesa que aquests dies em venen al cap.. i que ara em ve de gust escriure.