Administrar

Relats conjunts SOMNI

kpitana | 31 Març, 2008 13:53

 

Hi ha dies que una no te ganes de res.. com avui 

Des de fa uns mesos no se, no tenc ganes de res, no se com expressar-me tot en fa nosa, tot és de més i tot m'embafa, em passo els dies fingint un estat d'ànim que no és el meu

ummmmm

- Però que tens??

- No ho se!! Jo també m'ho deman..

Sonmio i pens...

Vinga Sam!! torna-la tocar em sent nua i lleugera i pens que sempre ens quedarà Paris..no Elefant?

 

personal | Enllaç permanent | Comentaris (20) | Retroenllaços (0)

es meu nin fa 6 anys!!!

kpitana | 22 Març, 2008 07:43

 

Els records en venen al cap, aquell 22 de juliol quan vàrem saber que seriem pares, estàvem platònics teníem una cara de beneits que pareixia que duem un lletrero de llumets fosforescents damunt el cap que deia

 

ESTAM ESPERANT!!!.

  La primera visita a la ginecòloga passarà a la història familiar com - El dia en que ta mare va plorar més - no em vaig poder aturar de plorar, cada pregunta que em feia  no podia articular paraula.-   Darrera regla?

-  Mmmuammeu dia de junymmmamaaxxiiiiiiaaii!!

-  Tranquil·la, mira aquest aparell és per calcular més o menys la data de naixement, possiblement entre el 12 i 17 de març de 2002, farem una exploració i una eco.-    Mmmuuaaiiiiiiiiii jo jo tu tu saps que tenc 36 anys..mmmaiii que trobés que m'hauria de fer  l'amniocentèsis .-   Ara no te preocupis per això, farem una analítica completa i a la propera visita ja parlarem de les proves. Aquell primer mes d'agost va ser i serà per sempre un dels mesos més feliços, pensant tot el temps amb tu i sense dir res a la família esperant un poc, un temps prudencial, un temps...ja em diràs tu perquè?? Però va estar bé que esperéssim ja que aquell mes vàrem tenir un susto, vaig sagnar, no sabíem que fer i ens miràvem sense dir res però pensant el dos el mateix - no per favor, no!! que no passi res - durant el trajecte amb cotxe fins a l'hospital te xerrava i te demanava que - No te'n vagis coseta, no te'n vagis.  La ginecòloga d'urgències ens varen dir que no era res, que tot estava perfecta i que no ens preocupéssim per res, sortirem amb una gran rialla/plorosa i aquells nou mesos varen ser fantàstics.  Passarem la prova amniocentèsis, tres dies repòs, resultats tot bé, sexe NIN. Vares néixer dia 22 de març de 2002 a les 14'30h  pes 3'460kg. mida 51 cm.   

Va ser un part molt llarg, dolorós, però ple d'emocions de sentiments amb l'explosió d'aquella alegria immensa de veure com naixies petitó, arrugat, vermell, sense cabells, el papa i jo te miràvem i te tornàvem mirar, eres tu el nostre nin, el meu nin petit, érem pares???!!!!

 

I avui ja fas 6 ANYS!!! Com has canviat, de ser aquell nin petitó ros i grassonet a ser aquest nin que ja sap llegir i escriure, que sempre està dispost aprendre coses noves, que li agrada molt jugar a futbol, ser del Barça, menjar bistecs arrebossats i galetes dinosauri, fer enfadar a na Caterina i riure amb ella, nedar, jugar amb la play, amb el Joan Mateu i llegir contes de llebres color avellana que diuen a la llebre petita

I JO SI QUE T'ESTIMO!!! D'AQUÍ A LA LLUNA ANAR I TORNAR.

personal | Enllaç permanent | Comentaris (11) | Retroenllaços (0)

Dircurs del Steve Jobs

kpitana | 18 Març, 2008 09:11

 

 

General | Enllaç permanent | Comentaris (1) | Retroenllaços (0)

una mort anunciada

kpitana | 14 Març, 2008 12:31

Fa dies vaig anunciar que aviat aniríem al teu funeral... avui ens em despertat amb la noticia de que havies partit que ens has deixat. M'han vengut al cap imatges i records, campaments, excursions, programes de ràdio, disfresses, ginkanes,  voluntaris olímpics i aquell traje blanc i groc de comissari olímpic que portaves tan orgullós. 

  Aquell mes de juliol esperant la torxa olímpica en el port de Palma, les anècdotes d'aquell dia que quedaran en el record. El viatge a Barcelona per visitar l'anella olímpica, aquella sorpresa a l'entrada de  l'estadi olímpic Lluís Companys  quan el Constantino Romero que estava assajant va cridar.

 

-        I en aquests moments saludem a l'expedició de les Illes Balears abanderada Maria Sunyer.

 M'emociona recordar tot això.. 

Avui Campos te trobarà a faltar i durant molts de moments, tots els teus alumnes, les teves companyes d'educació infantil, el carrer major i tota plaça segur que tendra avui un record per tu..

te recordarem quan juguem al trivialcampaner.

te recordarem fent un rebentat i un xigarret a Sa Granja.

te recordarem per Sa Rua amb les teves idees magistrals.te recordarem per Pasqua esperant el confit amb la ma plana.te recordarem en el camp de futbol, al pavelló mirant tota la col·lecció de postres de Barcelona'92.

te recordarem llegint qualsevol manifest.

te recordarem cantant amb el teu grup Els Companys.

te recordarem mirant la mar a Cala Galiota o passejant per Sa Ràpita.te recordarem el dia de la primera reunió de pares d'infantil.te recordarem t'enyorarem Toni..    (Segueix)

personal | Enllaç permanent | Comentaris (7) | Retroenllaços (0)

T'estim / Opinions diferents

kpitana | 05 Març, 2008 13:53

Vine aquí
Quan te trobis tota sola vine a mi
Demanem qualsevol cosa, vine a mi
Saps que t'estim així
Vine aquí
Quan no és tot color de rosa, vine a mi
Trobaràs empès sa porta, vine a mi
Saps que t'estim així
Quan sa vida et tracti malament, i et trobis cansada i avorrida
Vine tot d'una, a casa, veuràs que res no ha canviat massa
Faré que et torni sa rialla
I vine i vine...saps que t'estim així
Vine aquí
Per tu tenc oberts els braços, vine a mi
Sense que [...] vine a mi
Saps que t'estim així
Quan sa vida et tracti malament i et trobis cansada i avorrida
Vine tot d'una, a casa, veuràs que res no ha canviat massa
Faré que et torni la rialla
I vine i vine...saps que t'estim així 

T'estim - Tomeu Penya (aquesta cançó la va cantar sa meva germana el dia de les meves noces) 

Ahir  no va ser un bon dia, millor dit, el dia va acabar malament. Vaig tenir una discussió amb una de les persones que estim més, sa meva germana, i aquesta discussió m'ha fet perdre la son. Aquest vespre he fet més voltes que un ca beneit.  Recordava i tornava recordar les paraules que ens aviem dit, ressonaven dins el cap..-    Maria t'has passat -  i pensava com avui em podria disculpar, però a la vegada pensava - No he dit res que no penses, tenc de ser coherent amb que pens.. 

La conversa era sobre la reunió de pares que havien tingut aquella nit a l'escola on va el meu fill i on l'any que ve anirà la meva filla i on ella treballa com a mestre d'educació infantil.

L'escola ha tornat molt vella i els nins no caben dins les aules, ja que la població ha pujat els darrers anys el cent per cent, la construcció ha dut que moltes famílies que vivien a ciutat hagin comprat un habitatge i la immigració també ha fet que un poble de sis mil habitants hagi passat a quasi nou mil, les dues escoles han tornat petites per tanta població i l'escola pública té uns terrenys molt grossos en canvi l'escola concertada (la nostra) no disposa d'espai suficient i els nins estan molt estrets. 

Be a lo que anava ella defensava opinions en aquest cas no compartides amb molts de pares i mares de l'escola i em deia que ens queixaven de vici, la conversa és va posar forta quan jo vaig dir-l'hi que l'opinió general era que els edificis de l'escola eren del tercer món................ en aquest moment em diu  -         No vull xerrar pus amb tu, bona nit. I em penja el telèfon, jo tota cegada, em vaig en el sofà (feien el Barça) i no em podia concentrar no més pensava amb el que ens aviem dit, el vespre he fet voltes i voltes, m'he aixecat vint vegades pensat, fins que he pogut dormir. Aquest dematí l'hi he contat a mu mare i m'ha dit que més tard xerrés amb ella i així ho he fet, pensant que estaria molt enfadada. -         Hola, em sap molt de greu el que te vaig dir ahir vespre, em des dic de les paraules que te varen poder ofendre.-         Que dius...per favor, no estic gens enfadada, son opinions diferents, jo el que vull és el millor per l'escola i em fan mal segons quines crítiques i veig les coses d'una altra manera que tu.-         Bé esper que no em tenguis cap rancúnia.-         No, no....per favor som germanes..tot queda oblidat per la meva part, i perdonem tu també.-         Be d'acord oblidat queda , passa un bon dia, un beso..-         Un beso adéu.. ei!! no vull xerrar pus d'aquest tema, queda oblidat per totes dues.  Les coses es veuen d'una altre manera el dematí. 

personal | Enllaç permanent | Comentaris (5) | Retroenllaços (0)

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS