KPITANA64

T'estim / Opinions diferents

kpitana | 05 Març, 2008 13:53

Vine aquí
Quan te trobis tota sola vine a mi
Demanem qualsevol cosa, vine a mi
Saps que t'estim així
Vine aquí
Quan no és tot color de rosa, vine a mi
Trobaràs empès sa porta, vine a mi
Saps que t'estim així
Quan sa vida et tracti malament, i et trobis cansada i avorrida
Vine tot d'una, a casa, veuràs que res no ha canviat massa
Faré que et torni sa rialla
I vine i vine...saps que t'estim així
Vine aquí
Per tu tenc oberts els braços, vine a mi
Sense que [...] vine a mi
Saps que t'estim així
Quan sa vida et tracti malament i et trobis cansada i avorrida
Vine tot d'una, a casa, veuràs que res no ha canviat massa
Faré que et torni la rialla
I vine i vine...saps que t'estim així

T'estim - Tomeu Penya (aquesta cançó la va cantar sa meva germana el dia de les meves noces)

Ahir no va ser un bon dia, millor dit, el dia va acabar malament. Vaig tenir una discussió amb una de les persones que estim més, sa meva germana, i aquesta discussió m'ha fet perdre la son. Aquest vespre he fet més voltes que un ca beneit. Recordava i tornava recordar les paraules que ens aviem dit, ressonaven dins el cap..- Maria t'has passat - i pensava com avui em podria disculpar, però a la vegada pensava - No he dit res que no penses, tenc de ser coherent amb que pens..

La conversa era sobre la reunió de pares que havien tingut aquella nit a l'escola on va el meu fill i on l'any que ve anirà la meva filla i on ella treballa com a mestre d'educació infantil.

L'escola ha tornat molt vella i els nins no caben dins les aules, ja que la població ha pujat els darrers anys el cent per cent, la construcció ha dut que moltes famílies que vivien a ciutat hagin comprat un habitatge i la immigració també ha fet que un poble de sis mil habitants hagi passat a quasi nou mil, les dues escoles han tornat petites per tanta població i l'escola pública té uns terrenys molt grossos en canvi l'escola concertada (la nostra) no disposa d'espai suficient i els nins estan molt estrets.

Be a lo que anava ella defensava opinions en aquest cas no compartides amb molts de pares i mares de l'escola i em deia que ens queixaven de vici, la conversa és va posar forta quan jo vaig dir-l'hi que l'opinió general era que els edificis de l'escola eren del tercer món................ en aquest moment em diu - No vull xerrar pus amb tu, bona nit. I em penja el telèfon, jo tota cegada, em vaig en el sofà (feien el Barça) i no em podia concentrar no més pensava amb el que ens aviem dit, el vespre he fet voltes i voltes, m'he aixecat vint vegades pensat, fins que he pogut dormir. Aquest dematí l'hi he contat a mu mare i m'ha dit que més tard xerrés amb ella i així ho he fet, pensant que estaria molt enfadada. - Hola, em sap molt de greu el que te vaig dir ahir vespre, em des dic de les paraules que te varen poder ofendre.- Que dius...per favor, no estic gens enfadada, son opinions diferents, jo el que vull és el millor per l'escola i em fan mal segons quines crítiques i veig les coses d'una altra manera que tu.- Bé esper que no em tenguis cap rancúnia.- No, no....per favor som germanes..tot queda oblidat per la meva part, i perdonem tu també.- Be d'acord oblidat queda , passa un bon dia, un beso..- Un beso adéu.. ei!! no vull xerrar pus d'aquest tema, queda oblidat per totes dues. Les coses es veuen d'una altre manera el dematí.