El carrer s'estreny i arribam al portal on en el primer esglaó està pintat el mateix drac que em fotografiat, - Es aquí!!! pujam escales per amunt. No hi ha llum i ensumem les dues a l'hora, fa olor d'encens, toca la porta i ens obri un home petit amb el cabell llarg i blanc, jo pens - no es xinès?

Ella pareix que sap on anem li mostra la fotografia, ens deixa passar, i m'estirà de la ma, passam per davall unes cortines que em toquen la cara i en fan aclucar els ulls, son suaus, obre els ulls i estem dins una sala rodona plena d'estants, plena de llibres, i un  enorme canelobre en mig, sentim una veu que ens diu.

-         Estau convidades a passar, teniu la senyal?

-         Quina senyal? Dic jo

-         El drac, ..si tenim el drac.

S'obre la porta i em tapo les orelles, quin renou, senten de fons el xiquixiqui se baila asi uno....obro els ulls, quina gentada quina festa, feia estona que no veia tant ambient i tanta gent junta ballant i copa amb mà.

Mir a una banda i a l'altra i ja la veig ballant com feia estona que no ballava, xerrant amb un i amb l'altre, vaig fent una mirada i tot es gent coneguda que feia estona que no veia.

-         Una gran festa del drac

-         Tot això per venir aquí!! A un After

-         Quin dia es avui?

-         Mir el rellotge i dic, ja som dia 23 d'abril

-         Sant Jordi!! - em diu tota riallera ballant

Eren les 10'00h del matí i baixavem cansades cap el passeig del Born.

-         Que ens aturam per veure les novetats?

No se com començar, i començar amb un No crec que no ha estat bona idea.

 la persona més important de la meva vida, desprès del meu xivet i dels meus fills.

Mu Mare està fotudeta, està malalta, no és una malaltia greu, no??!!, però és la primera malaltia on la meva germana i jo ens em preocupat i ens em mirat a la cara tot dient.

 Mu mare és el pilar, es el fonament, es sa paret mestra de sa meva vida, si ella cau jo caic, si ella no s'aixeca jo no m'aixeco, si ella no roda la clau jo no puc entrar, si ella no omple l'olla jo no menjo.... crec que no fa falta que vos digui més, segur que heu entès el que vull dir.

Mu Mare es la segona filla d'una família de la postguerra, el meu padrí Miquel Pometa* era jornaler de un tall de guixaires i sa meva padrina Catalina Roca* anava a jornal a les cases, també per emblanquinar i s'encarregava d'anar  obrir ses barres des Tren. Mu Mare i el seu germà Miquel, vivien al carrer des Tren, una casa propietat d'un conco xorc de sa meva padrina, que ella esperava li deixaria amb herència.

 

M