Ja té 3 ANYS!!! No vos vull tornar repetir les emocions que sents quan estàs esperant un infant, ja les vos vaig explicar en el post del 6 Anys, així que com diuen en el meu poble entrarem amb olivites. Dia 22 d'abril sa nostra Caterina va fer 3 anys,. La gent que em coneix de fa molt, sempre em diu que és com jo quan era petita, i no fa molt una dona ja major em va dir.- Kpitana en aquesta nina no més li fan falta unes ulleretes per ser la teva còpia. Realment, vos dic sa veritat, ens he semblem molt i em fa contenta. Vaig saber que estava embarassada un horabaixa molt calorós, un 28 d'agost, el meu xivet no hi era i aquell dia no era un dia diguem-ne bo, ens aviem discutit el dia abans, jo no estava segura, tenia un retard de sis dies i pensava que era molt prest per fer-me la prova, feia no més quinze dies que vivíem a Campos, acabaven de passar les festes de la Mare de Déu i Sant Bartomeu, i dins el meu cos corrien formigues i una intuïció em feia pensar i creure que possiblement estàvem esperant de nou, feia molt poc que cercàvem un altre infant, havíem anat a la ginecòloga el mes de març i ens havia recomanat esperar tres mesos per fer-me neta de les pastilles anticonceptives, per això durant el mes de juliol i agost practicarem mooooooolt. Aquell horabaixa vaig decidir anar a una de les farmàcies del poble i quan caminava pel carrer vaig pensar - Aniré en el carrer Major que allà no em coneixen molt - Vaig entrar hi havia una amiga de mu mare que em va saludar. - Ei!! Ta mare m'ha dit que heu vingut a viure a la Vila, que bé! Que estàs contenta de tornar? - i així com així em diu - Que tornés estar embarassada? - cony!!! Em vaig dir - No, no estic embarassada, he engreixat molt - pensant tot d'una que no compraria la prova i compraria ibuprofeno - la dona es va disculpar tot dient que la perdonés que havia estat molt imprudent - Quan em va tocar a jo la farmacèutica em diu - Es que hi ha gent que podria mossegar-se sa llengua - en aquells moments en va pegar aquella rialla beneita que te pega quan no saps que fer i dic - Saps? es que venc a comprar una prova d'embaràs - Jajajajajaja, vols que te faci una prova ràpida - No!! donem la que tenguis més econòmica i ja veurem a casa - D'acord ja em diràs coses -.I així vaig saber desprès d'arribar a casa i fer-me la prova que estavem esperant una altre vegada. No sabia com dir-l'hi al meu home, vaig agafar la prova i dins una capsa ben embolicada i decorada amb paper reciclat, una monada!!, quan va arribar el meu xivet li vaig donar i em mirava en cara de pomes agres, va destapar i em va mirar somrient - Estem esperant de nou!!!! L'embaràs va ser més tranquil que el d'en Gaspar, tan tranquil que vaig engreixar 22 quilos, a les 12 setmanes ja sabíem que esperàvem una nina, en varen fer una biòpsia de corion, una prova voluntària que la ginecòloga ens va recomanar, tinguérem les proves amb una setmana, aquesta prova te l'avantatge que te dona un munt d'informació i on es descarten moltes malalties i altres coses que a les mares ens preocupen molt.En Gaspar es va portar molt bé, tenia dos anys, al principi no demanava molt, però així com la panxa es feia grossa es començava a preocupar - Per on sortiria sa germana, si xerraria o ploraria molt, si menjaria galetes o la gran pregunta com avia arribat a dins la panxa - Perquè la t'has menjada mama??- em demanava. Així com passaven els mesos i la panxa es feia més grossa a totes hores em feia obrir la boca per mirar si podia veure sa germana i quan anava al bany es posava molt nerviós pensat que em podria caure dins la tassa.El dia que va néixer també es va porta molt bé, feia un mes que acabava de complir tres anys, sa germana l'hi havia portat un regal, un vaixell pirata, es va entretenir molt, fins que va arribar la família i amics, va veure que tothom desitjava tenir a na Caterina, es va posar damunt el llit mirant la cuneta i em va somriure
- Es meva mama, es meva!! Som el gran
- Si estimat ets el gran - .
L'arribada a casa va fer que les coses tornessin a lloc i nosaltres sense donar-nos no vérem que ell no ho estava pensant molt bé. Durant una setmana el meu nin es va negar anar al bany no volia fer caca, el pediatre ens va dir que era una manera de fer-se notar i que desprès de tant de dies havíem de posar una lavativa. Agafarem coratge i aquell mateix horabaixa el vaig posar cames amunt i amb l'ajuda del meu xivet l'hi introduíem aquell ET dins el culet, quan el teníem cames amunt el pobre deia - Posa-l'hi a la meva germana posa-l'hi a la meva germana.
Els dies, el mesos i els anys han passat i ens em encaixat com les peces del trencaclosques, estem molt bé. (Segueix)
personal | 
Enllaç permanent | 
Comentaris (8) | 
Retroenllaços (0)