KPITANA64

De Vaques, Rínxols i Àngels

kpitana | 12 Maig, 2008 12:38

Na Caterina en el seu bloc diu que adora al RCMallorca i jo des de que va arribar al Barça adorava el Rijkaard, quina cara s'ha li va quedar ahir al rínxols i això que no vos puc dir res del partit no més vaig veure el primer gol, em vaig quedar dormida (com sempre) en el sofà. I no em vaig quedar dormida per avorrida em vaig quedar dormida de cansada.

Aquest cap de setmana a Campos em tingut la fira morfològica, que es celebra des de fa trenta anys.

Les vaques frisones són les grans protagonistes d'aquest cap de setmana, son grosses i guapes, molt guapes, destaquen per la quantitat de llet que produeixen.

El meu fill i jo ens vàrem acostar per sentir com donaven els premis, unes grans llaçades de colors que els hi posen voltant tot el seu cos, les frisones esperen una darrera l'altre per entrar dins el recinte i van acompanyes de l'amo de la possessió i si es una vedella normalment és estirada per un fill o filla jove o un net o neta de l'amo.

Les vaques son estirades fins arribar a una vorera del recinte, el més curiós es que la passeja poc a poc pel recinte i passa per davant el jutge, mentre li fan fer unes posicions com si fos un top-vaca, ella creu a l'amo i no fa ni -Muuuu -

Una veu ens va explicant de quina possessió pertany el nom de la vaca, que solen tenir uns noms molt curiosos i com no el nom de l'amo, ara no record bé els noms però eren una cosa com September Jomer Rosita (es un nom totalment inventat, que ningú s'enfadi si no és correcte).

Un dia esbrinaré el perquè d'aquests noms o si algú ho sap que m'ho digui, si ja se que hauria de saber, una fira tan tradicional al meu poble i jo se el mínim. Ens vàrem passejar una estona per amunt i per avall, així com toca quan un decideix anar a fira, però el dia no acompanyava i sa meva filla estava convençuda que la deixarien pujar damunt una vaca, quan es va posar a ploure i ens vàrem haver de recobra d'avall del tolt del porcells, eren les dues i quart i va ser quan decidirem que ja era ben hora de partir cap a ca nostra. Quan arribaren vaig mirar la cartera i li vaig dir en el meu xivet - Rei es sa primera fira que anem i no em fet cap gasto - ja ho diuen carrer banyat calaix eixut!!!

Avui encara plou i quan plou la gent va revolucionada, anem com el temps, inclosa jo, cotxes per tot arreu, paraigües que no sabem emprar, patinades pel pas de zebra (com patinen tu!!!), aigua que cau de les terrasses damunt el meu cap i per més inri inscripcions de campaments i camps de treball al departament de Participació un dia complet...

Ah! Los Angeles Lakers van perdre.