KPITANA64

La Ràdio - redacció

kpitana | 23 Maig, 2008 12:57

Ahir ajudant al meu fill fer els deures vaig recordar que no fa molt jo també en feia i vaig recordar una redacció que em va fer guanyar un premi, havia d'escriure sobre La Ràdio i record un poc com era aquells escrit ja que el vaig haver de llegir davant un jurat, record que començava... "Mi tia Juana tiene una ràdio de color marrón en una mesita pequeña en el sito más privilegiado de mi casa..." deixeu que recordi i vos faci una redacció a l'antiga. A ca nostra quan era petita la ràdio sempre estava en marxa, tenia un lloc privilegiat al primer aiguavés de la casa, una taula no més per ella, era una ràdio grossa de color marró que havia comprat sa meva tia Joana a Ca'n Ros l'única drogaria on es podria comprar aparells electrònics a principi dels anys 60, aquesta ràdio fins el dia de sa seva jubilació va estar en aquella tauleta amb el seu mantellet de punt mallorquí i devora el seu gerro amb qualsevol flor de temporada , ara està a un altre lloc privilegiat de ca sa meva germana.

Aquells anys que la ràdio era l'únic mitja quotidià i familiar on la gent es reunia al voltat d'ella, per escoltar, per comentar, durant la postguerra el butlletins de notícies i com deia sa meva tia - Si senties algú que deia en "el parte" han dit o la ràdio ha dit era que allò anava a missa sense discussió -

Sa tia en va contar que pagava un impost per tenir una ràdio i que els programes que escoltava més eren el "Radioscope" un programa on passaven molts de joves cantants, el "Gran Musical", Radio Barcelona, el famós "Consultorio Elena Francis", el record de la primera vegada que va escoltar l'anunci del Cola.cao, la famosa novela "Ama Rosa" i també com no el record durant molts d'anys de la censura de les noticies a RNE que varen durar quasi fins l'any 76.

En aquella ràdio vaig començar a conèixer les veus dels cantants de l'època i a veure ballar la meva germana davant la tauleta, dient que volia ser una "chica ye-ye" i jo volia que a totes hores cantés el Manolo Escobar el "Porompompero" Quan jo era petita sa gent cantava i cantaven amb la ràdio, escoltava cantar a mu mare quan feia els llits o quan feia el menjar i quan ens donava el bany dins aquella ribella de plàstic de color blau devora sa xemeneia, perquè estiguéssim calentes...Sentia cantar a ses veïnes quan penjaven sa roba al sol, sentia cantar als picapedrers fent feina damunt es bastiments, sentia cantar ses monges des convent quan passàvem des patí a l'escola, sentia cantar el meu pare a la dutxa cantant el "Pena penita pena pena pena de mi corasooooon" o el "Cachito cachito cachito mio pedaso del sielo que dios me dio" . Recordareu molts de vosaltres, Los Bravos, los Pekeniques, na Marisol, na Karina, en Juan i Junior, l'admirat Raphael i la Durcal. Recordar, escoltar una bona copla "Tatuaje" "La bien paga" o la milonga gitana "La falsa moneda" que avui sent cantar per la ràdio de mil meravelles la Concha Buika. Encara ara podria cantar qualsevol cançó d'aquells anys, que sempre m'han agradat i que durant molts d'anys he tingut aquest cop amagat . La ràdio acompanya, la ràdio ens segueix per tot on anam, i ara més que mai amb aquests aparells tant petits que portam a qualsevol lloc i que ens han facilitat poder gaudir d'aquests records musicals, des de tenir a un mateix lloc una cançó del Camilo Sesto a una colpa del Carlos Cano a l'Angie dels Rollings o el Lets Go dels Ramones,.

La gent ha perdut aquesta bona costum de cantar, cantem quan ningú ens veu, dins el cotxe..com m'agrada cantar dins el cotxe engegar la ràdio i cantar.

Diguem que som una nostàlgica, diguem que recordar em ve de gust i em fa molt feliç.