Administrar

Moderaciˇ a ca'n KpitÓ

kpitana | 18 Juny, 2008 06:53 |

 

Fa uns dies la Jo Mateixa ens deia que tenia intrusos a casa seva que li bombardejaven el seu blog. Ara m’ha tocat a jo, així que a partir d’ara també moderaré els comentaris, no em fa gens de gràcia ja que com la Jo Mateixa no m’agrada aquest tipus de censura, però a vista del que ha passat aquesta nit, necessito fer alguna cosa al respecte, no no més per jo, si no també per tots vosaltres ja que el bombardejo ha deixat comentaris amb enllaços a pàgines web molt dubtoses i amb possibles atacs de virus.

 

Queda dit a partir d’avui MODERACIÓ a Ca’n Kpità.

 

 

el bony del fill el susto de sa mare

kpitana | 16 Juny, 2008 08:33 |

El meravellos llenguatge del metges

 

INFORME CLINIC ATENCIO CONTINUA / URGÈNCIES

Hora d'entrada 20'22h

Hora de sortida 20'45h

ANAMNESIS Y EXPLORACIÓN 

Caída casual de sus pies con TCE sin PC, no nauseas ni vómitos

No cortejo vegetativo

Glasgow15. Pupilas isocóricas normoreactivas. Fm conservada. ROT normales. No lateralidad a la marcha, I-I. I-N, normal

No scalp. No TCP, no rigidez de nuca ni signos meníngeois

No hundimiento óseo

hematoma frontal derecho +-4cm no fluctante

JUICIO DIAGNÓSTICO

TRAUMATISMO CRANEAL HEMATOMA FRONTAL DERECHO NO PC

 

Aqui teniu la prova

la pelĚlÝcula

kpitana | 09 Juny, 2008 07:54 |

Avui de bon matí, com sempre,  he fet una passada pels blogs que sol llegir (més tard) per veure de que va avui la cosa.. i en Magí m’ha recordat la gran pel·lícula, una de les millors pel·lícules que vist, TRAINSPOTTING. 

http://es.wikipedia.org/wiki/Trainspotting

 

Que m’agrada d’aquesta pel·lícula, tot, totes les escenes, tot el guió, el muntatge,  tots els diàlegs que te el protagonista amb ell mateix, les imatges diguem fortes que quedaren enregistrades dins la meva memòria, la banda sonora, el repartiment d’actors, l'Ewan McGregor, la crua realitat d’aquells joves drogadictes, el canvi, la situació, el final...tot m’agrada tot.

Com QUADROPHENIA que va marcar tota una generació i que es va convertir amb una altre pel·lícula de culta, un clàssic.  

Un dia d’aquest faig sessió continua i me’n pas les dues.

................ però aquests dia no se quan serà.  

Com Ús possible que un tros de tela

kpitana | 05 Juny, 2008 12:27 |

Valgui tant. Avui no he anat a fer el cafè de les 10’30h, havia d’anar a canviar unes sabates i he decidit fer la mitja hora per arribar fins al carrer de Sant Miquel a mirar mostradors, he vist una camisa sense mànigues de color negre (com sempre) amb dibuixos de colors groc, verd, malva, una monada, he mirat el preu 70euros...com és possible?  Entro dins la tenda i demano a la dependenta - Que pots treure aquesta camiseta negre de la meva talla? la treu i la me’n passo – quina monada m’està perfecta que faig? Em dic mirant en el mirall el meu reflexa, - la compro? que són 70euros a principi de mes? 70euros son 11mil i pico de les antigues pessetes uf és molt!!! Però necessito roba. Quan dic això sent la dependenta que em diu –Mira aquestes son del mateix estil! – Ei!! Cada una més que guapa , quan mirava el preu de cada una la panxa em feia renous me’n pas una de marró amb uns dibuixos abstractes.-         I aquesta? no duu el preu, dic a la dependenta, que val?-         157euros -         queeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeee?  Com és possible que un tros de tela tengui aquest preu, quin procés passa aquesta peça perquè arribi a les nostres mans amb aquest preu i com és possible que la gent compri en aquests preus.Així com em deia el preu ràpidament he decidit llevar-me la camiseta, però la mirava i tornava mirar, però si es una camiseta d’una marca possiblement anglesa, que no la puc rentar, que l’etiqueta diu que la dugui a la bugaderia, au au au !! que això es de bojos i jo encara no estic boja o pot ser si? Ja que per les noces de na Victòria em posaré les millors gales...realment de vegades fem coses que no tenen to ni so i diem que mai farem i au així com així trec la VISA i pago el que em diuen...no, no he pagat els 157euros però si els 70euros inicials. 

Passat per la llibreria de devora sl feina he mirat el mostrador m’ha fet ganes mirar de comprar el llibre que  Na Joana   recomanava  “Sabates italianes” Henning Mankell i em fonen 20€ més. I penso ara li demanaré el procés de com un llibre...però saps que no em fa ganes sentir cap conferència de drets d’autor, de copyright, de la propietat intel·lectual, dels interessos de les editorials i de %, aquesta serà una altra història.

 

Post data

Quins tres quarts més cars 90euros em ves sortit més barato anar a fer un cafè a ca’n Miquel.

  
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS