Administrar

5 de juliol t'enyor

kpitana | 04 Juliol, 2008 11:29 |

De vegades una no te ganes de res i te un nu a la gola que no passa, una sensació a l’estómac molt rara que no sap com explicar.

Aquests dies han passat moltes coses, moltes emocions, que més ho menys he pogut controlar i quan en venen imatges reals i passades al cap en ve l’enyorança i el nu a la gola es fa més gran. Tenc por, una por profunda i estic trista, envers d’estar contenta estic aterrada, no se com explicar-ho, necessito cridar fort per desembussar i treure tota aquesta angoixa.

De vegades el silenci vol dir moltes coses.

Estic trista?.Estic contenta?.Tenc ganes de que passi? De vegades els records son massa dolorosos.  

Dia 5 de juliol de l’any 1985

 Partim cap a Ciutat amb el teu  Renault 5 groc descapotat a les 9’30h, escoltam i cantem “no woman no cry” totes nervioses cap a sa perruqueria tenim hora per pentinar i maquillar, camí cap a ciutat no xerrem gaire, tot el contrari, les dues estem silencioses, aparquem el cotxe i ens agafem de la ma (habitual) i caminam cap el Passeig des Born, voltant a Conqueridor, pujam al primer pis i ja ens esperen, - Primer la núvia! Que estàs nerviosa? – diu el Matias – ella contesta – Si! molt, es normal!! – i l’amiga com està? – Histèrica!! – Tot el matí a la perruqueria no ens veiem gaire, i en un moment el Matias em crida i ella asseguda a la butaca taronja em diu – Què faig dos recollits al costat o un? – Un, no més tens un ramet de flors – Un – diu ella – I tu ja has decidit si duràs el turbant pel cap? –contest – Si, el vestit és així si em molesta el m’ha llevaré – A les 12’30h baixem totes perrucades i maquillades i quan som a baix ens adonem que les mirades de la gent van dirigides a nosaltres – Em poso les ulleres de sol – em diu, quan em gir per mirar-la em quedo aturada i li dic – No te dit que està preciosa, ets tan guapa – Tu si que ets guapa!! – ens abracem i ens besem  i fem una gran rialla, caminem cap a la plaça Major. Dins el cotxe cap a la Vila tornem escoltar música aquesta vegada cantem com a boges  aquella cançó del Feliciano  Que Sera” que ens agrada, que m’agrada tant    

Les 5 de l’horabaixa ja som a ca seva, esta vestida i sa mare li fa el nu de la llaçada, duu una camisa i una falda de fil color blanc romput, i em diu – Vine posem el ramet de floretes al cabell – quan li poso lentament per no despentinar-la li dic – En acabar les noces em donaràs aquest ramet – i em diu – Ai!! no heu se, el ram de núvia el duré al cementiri (tradició familiar) i m’agradaria quedar-me amb aquest, el posaré dins la capseta que em vares regalar – D’acord.!

Fotos i més fotos, amb els padrins, amb els germans, amb els pares, asseguda, dreta – Ja ve el ram ja ve el ram – crida na Cati – això vol dir que el nuvi està ja a punt d’arribar – més fotos amb els tiets, cosins, venen les amigues, na Miquela, na Llucia, na Tana, s’altre Llucia, Na Joana Maria, totes estem guapes, som joves tenim vint i dos anys, jo encara no, i tornem sentir na Cati cridar – Ja ve el nuvi, ja ve el nuvi – Que guapo està el nuvi, està nervios, fuma, i entra de la ma de la seva mare. Fotos i més fotos amb els sogres, amb la cunyada, amb el nuvi. – Ei que ja es hora anem, anem. Han decidit anar caminant fins a l’Església -  partim tots plegats i la gent saluda – Felicitats!! Visca els nuvis!!! . Arribem, defora de l’Església hi ha molta de gent que vol veure a la núvia i que la vol felicitar, - Guapa!! Senten cridar. Els testimonis entrem i ens asseiem on ens pertoca ,  n’Esperança es l’encarregada de tocar l’orgue, entra primer el nuvi amb els seus pares i desprès la núvia, la cerimònia va passant, es llegeixen unes lectures, el tio Joan i na Fàtima. Ve el moment del casament, mossèn Guillem diu – Que els testimonis d’aquestes noces s’acostin devora els nuvis – i em tremolen les cames, estic apunt de plorar – i es sent allò de – Jo... te rep a tu com espòs...amb aquest anell.. – Ja està, ja son casats! – Ella riu i el mira, es besen entre ells i als seus pares, acaba la cerimònia – tots els testimonis signem que el matrimoni s’ha realitzat, sortim de pressa, volem un bon lloc per tirar l’arròs i les flors – Ja venen, ja venen!!! Criden els nins – a la sortida molt d’arròs per damunt els caps de la gent, dels nuvis i sobretot dels nins que s’ho passen d’allò més bé. La festa esta a punt de començar, tots brindem pel nou matrimoni, sopam de lo bo i lo millor, els nervis van amollant així com va passant el vespre, ells estan contents, s’els veu tan enamorats, ve l’hora del regal de les amigues i com ella vol ser una núvia tradicional li regalem una lliga de color blanc perquè lligui amb nosaltres per darrera vegada, fem un fart de riure, ens fem una forta abraçada i em diu – Estic cansada!!– Es normal ets una dona casada que espera un fill -  La festa acaba a una discoteca de Sa Colònia, ballant, descalça no puc aguantar més les sabates. Dins el cotxe, ja es matinada, pens amb tot el que em viscut, i en ve en el cap – No ens em fet cap fotografia juntes....................   

 

I ara torna amb la puntualitat dels anglesos un altre 5 de juliol , vint i tres anys desprès, a les 6 de l’horabaixa, tornaré viure emocions, unes altres noces, les de sa teva filla... quan les emocions i els nervis hagin amollat i no tengui la gola plena, les cames no en tremolin,  els pensaments clars i les llàgrimes hauran sortit de la pena de no tenir-te aquí (egoista de jo)........escriure sobre les teves noces.............nina meva.

t'enyor

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS