KPITANA64

  Normal 0 21

Diuen de que les segones parts mai son bones...

Ahir just en arribar a casa em vaig  asseure al meu lloc del sofà, em volia relaxar i tornar emprendre la difícil tasca de llegir una estona i viatjar pels jardins i les habitacions de Bramasole, agafo el llibre, però tampoc em puc concentrar, mir pel finestral i veig com riuen i s'esquitxen dins l'aigua quin goig quina felicitat en les seves cares, estan en son pare i juguen tranquils, riuen, criden, la petita està concentrada amb les seves tasses i la seva tetera - Vols un afè, quemaaaaa!!! - li diu a son pare, metre posa aigua i li dona a la boca  - Que ets de tontoneta Caterina - li diu en Gaspar.

Torn entrar dins la història i m'imagino caminant per uns dels paisatges maravellosos  de la Toscana  aquells colors verds i grocs entren dins jo i reconec a la meva ma la brisa d'estiu i l'olor de les flors d'aquell camp amb un llarg camí ple de llum, de bellesa.

I la meva vista torna al patí de casa i el renou de l'aigua i dels nins jugant, en venen imatges de ja fa molts d'anys un dia de platja a Sa Ràpita, un biquini negre amb una estrella fúcsia que li vaig dur de Barcelona amb aquell capellet, tan rossa tan blanqueta amb aquelles cuixes rodonetes que no volia trepitjar l'arena,.

Torn mirar la fotografia que na Magdalena ha penjat al seu fotolog  i pens amb les seves rialles fresques i la seva il·lusió per casar-se.

-        Meeeeeeeeeriiiiiiiiiiiiiiiiiiiii viiiiiiiiineeeeeeeee !!!!

El meu fill crida com un loco i veig a la nina enredada com un pollet banyat, que ve cap a jo, fa ganes d'agafar-la i donar-l'hi un "axuxon"

-         Vull galetes amb xocolata

 I com ahir... deix el llibre dins la palangana de vímet i pens si desprès de sopar podré llegir  una estona més...clar?! si la son no em guanya.