Administrar

SA FIRA abans i avui

kpitana | 20 Octubre, 2010 11:22 |


 

Quan era petita el primer que feia es dia de sa Fira era anar ha comprar amb sa meva padrina Roca graneres noves, encara ara record es frontis de Can Blanc en es carrer Major ple de graneres de canya una darrera s’altre, n’hi havia que tenien es fermall vermell, altres verd. Quan havíem comprar ses graneres i una de petita per jo enfilàvem fins en es Campanar a comprar olles i olletes de fang per jo fer cuineta tot l'any, bé fins que em duraven, feta sa compra, agafàvem el carrer Bisbe Tallades i cap en és trinxater on mon pare ja ens esperava, triaven ganivets per matar xots i porcs, alguna nova adquisició per esmolar i alguns ganivets de cuina, aquell home agafava un paper de diari i anava embolicat artesanalment aquells afilats ganivets, durant aquella magistral manera d’embolicar xerraven de ses matances, de sa gentada que havia i mon pare sempre saludava a un saliner, un colonier i qualque llombarder i a l’amo de son....i a sa madona de sa.....i quan acabava tot aquest ritual m’agafava de sa ma i em deia

-         Maria ara anirem a MIRAR i no COMPRAREM fins que no tenguis clar el que vols.

 Ell sabia que com cada any ploraria tot es mig dia perquè voldria canviar sa jugueta.

40 anys més tard, any endavant any endarrere, sa padrina i mon pare no hi son i jo em passejo carrer major no hi ha graneres, campanar no hi ha olles, trinxater pot ser vengui, però lo que si vos puc assegurar es que repeteixo sa mateixa frase que em deia mon pare a sa meva filla

 -         Caterina decidit ja que no comprarem res que no estiguis ben decidida

 Així que demà (avui) no aniré a Ciutat a fer feina, passejaré amb és meus fills per Plaça, arribaré fins Can Moset ha comprar bolles, un llibre o dos de lectura per aquest hivern, qualque llepolia tipus mel amb anous i com no bunyols pomarets, un bavero d’escola per sa nina i segur que cauran juguetes i algun euro de més per botar i botar en es castells inflables.

Passejaré per ses exposicions de Can Pere Ignasi, tastaré alguna que altre tapa de sobrassada (sa fira de Campos ara és sa Fira de sa Sobrassada ?¿?) guaitaré a ses moltes paradetes de capells, sarrietes, collarets, mobles, poals, juguetes, ramellers, roba...

Faré un vermut amb oliva, seure una estona a Sa Granja o a Can Vermell, saludaré a sa gent que no ens veiem a diari, faré alguna que altre xerradeta en mig des carrer.... que fas una nosada!! i gaire cosa més que passar gust d’estar un dia per es carrers de la Vila.

  

Campos 20 d’octubre 2010

 

Dedic aquest post a mon Pare que va morir un 19 d’octubre de 1993 es dimarts abans de sa Fira, encara ara tenc dins el meu nas aquella olor tan peculiar de puret faria de l'amo en Kapità....

70 LENNON

kpitana | 09 Octubre, 2010 16:33 |

 

 Vivim en un món on mos amagam per fer l’amor mentre la violència se pratica a plena llum del dia“.

 

 

 

A casa, sa meva germana em maxacava amb aquell ye ye ye!!! i per sa tele veien aquelles "melenudos"  paraula que utilitzaven a ca nostra com a descripció d'aquells joves anglesos.. encara que Lennon sigui un dels compositors més aclamats mundialment sempre seré fidel a Dylan.  

Lennon compliria 70anys, he de confesar que no som molt  Beatles, però si un poc Lennon. Com deia ahir dematí un company de feina- Unes de ses pitjors cançons seves es Obladi Oblada i la millor sense cap dubte Imagine.

Lennon va ser un revolucionari

"The Beatels són més famosos que Jesucrit"  

de caracter rebel

 "No puc creure que em condecorin.  Jo creia que era necessari conduir tancs i guanyar guerres"

activista de la Pau i del LOVE LOVE LOVE

 "Tot és més clar quan estas enemorat" 

 

"La vida és allò que et va succeint mentre t'obstines a fer altres plans" 

m'agrada aquesta darrera frase perquè avui pens igual que ELL, fa un any que no faig plans més enllà de les 21h des vespre, visc el moment i a qui no l'hi agradi Obladi Oblada

 

 

 

 

 

 

 

 

Sa mestra de tercer de primÓria

kpitana | 01 Octubre, 2010 11:08 |

 

Ahir vespre vaig anar a sa reunió de pares de tercer de primària.

 

Vaig tornar entrar dins sa meva Escola, allà on vaig passar-hi 14 anys, on cada vegada que hi pos un peu em ve pell de gallina i es meu cor gira, perquè sap i reconeix tot i cada un d’aquests redols tan estimats, m’agrada tant.

 

Ahir vaig entrar a una aula completament diferent de ses que fins ara havia anat es meu fill, un aula de taules i cadires individuals, una darrera s'altre amb sintonia, una aula amb una immensa pissarra de banda a banda de paret, una classe amb un ordre cerimonial, un horari fet artesanal que em va cridar molt s’atenció i entre tot lo que es meus ulls agafaven, asseguda, discreta i senzilla Sa Mestra Antònia.

 

Sa mestra Antònia és alabada per es seu dogma, per sa seva manera d’ensenyar, per sa seva dedicació a s’aula i als seus alumnes, per sa seva tranquil·litat aparent, per sa seva elegància i senzillesa. Jo esperava impacient que acabés es Director de fer sa introducció, impacient per escoltar que ens diria sobre aquesta nova etapa dels nostres fills.

 

-         Tenc molta paciència, som passadora de pena i m’agrada fomentar la cultura que no veiem en els llibres, les regles bàsiques d’educació i comportament, fomentar sa lectura i sa comprensió, bàsic per entendre totes ses altres assignatures, de 12 a 13h sempre em trobareu aquí i si un infant no acaba sa feina durant sa classe queda una estoneta amb jo per acabar-la, en cas de que no estigueu d’acord o no vos agradi, no passa res, no queda i ja la farà a ca vostra. Els caps de setmana no tendràn deures mai, si si he dit mai, els caps de setmana son per estar amb la família i disfrutar-ho.

 

El respecte amb que ens xerrava sa seva professionalitat d’educadora em feia pensar amb ses vegades que de nina la veia passar per davant ca nostra, sempre elegant i educada acompanyada per alguna de ses seves ties, grans amigues de sa meva, vaig veure alguna fesomia que tot d’una no sabia molt bé don venia, quan ses nostres mirades es varen creuar i va riure.

 

-         Com veis tenim aquestes dues fotografies d’aquests dos compositors, vos vull contar un fet curiós que em va passar amb els vostres fills, els hi vaig demanar Sabeu qui era en Beethoven? i tots a la una contestaren Siii mestra és un ca que surt per sa televisió!!!

 

 

 

 

 

 

Va ser el toc que l’hi faltava, tots vérem que també es simpàtica, que pot fer broma i que l’hi agrada riure, aquella classe de pares es va relaxar.

 

Acabada sa reunió alguns pares s’hi acostaren, vaig decidir partir cap a ca nostra, segur que aquests dos anys donaran per molt i tendrem temps de poder xerrar.

 

1 d’octubre de 2010

 

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS