De vegades una no te ganes de res i te un nu a la gola que no passa, una sensació a l'estómac molt rara que no sap com explicar.

De vegades el silenci vol dir moltes coses.

Dia 5 de juliol de l'any 1985

Les 5 de l'horabaixa ja som a ca seva, esta vestida i sa mare li fa el nu de la llaçada, duu una camisa i una falda de fil color blanc romput, i em diu - Vine posem el ramet de floretes al cabell - quan li poso lentament per no despentinar-la li dic - En acabar les noces em donaràs aquest ramet - i em diu - Ai!! no heu se, el ram de núvia el duré al cementiri (tradició familiar) i m'agradaria quedar-me amb aquest, el posaré dins la capseta que em vares regalar - D'acord.!

Fotos i més fotos, amb els padrins, amb els germans, amb els pares, asseguda, dreta - Ja ve el ram ja ve el ram - crida na Cati - això vol dir que el nuvi està ja a punt d'arribar - més fotos amb els tiets, cosins, venen les amigues, na Miquela, na Llucia, na Tana, s'altre Llucia, Na Joana Maria, totes estem guapes, som joves tenim vint i dos anys, jo encara no, i tornem sentir na Cati cridar - Ja ve el nuvi, ja ve el nuvi - Que guapo està el nuvi, està nervios, fuma, i entra de la ma de la seva mare. Fotos i més fotos amb els sogres, amb la cunyada, amb el nuvi. - Ei que ja es hora anem, anem. Han decidit anar caminant fins a l'Església -  partim tots plegats i la gent saluda - Felicitats!! Visca els nuvis!!! . Arribem, defora de l'Església hi ha molta de gent que vol veure a la núvia i que la vol felicitar, - Guapa!! Senten cridar. Els testimonis entrem i ens asseiem on ens pertoca ,  n'Esperança es l'encarregada de tocar l'orgue, entra primer el nuvi amb els seus pares i desprès la núvia, la cerimònia va passant, es llegeixen unes lectures, el tio Joan i na Fàtima. Ve el moment del casament, mossèn Guillem diu - Que els testimonis d'aquestes noces s'acostin devora els nuvis - i em tremolen les cames, estic apunt de plorar - i es sent allò de - Jo... te rep a tu com espòs...amb aquest anell.. - Ja està, ja son casats! - Ella riu i el mira, es besen entre ells i als seus pares, acaba la cerimònia - tots els testimonis signem que el matrimoni s'ha realitzat, sortim de pressa, volem un bon lloc per tirar l'arròs i les flors - Ja venen, ja venen!!! Criden els nins - a la sortida molt d'arròs per damunt els caps de la gent, dels nuvis i sobretot dels nins que s'ho passen d'allò més bé. La festa esta a punt de començar, tots brindem pel nou matrimoni, sopam de lo bo i lo millor, els nervis van amollant així com va passant el vespre, ells estan contents, s'els veu tan enamorats, ve l'hora del regal de les amigues i com ella vol ser una núvia tradicional li regalem una lliga de color blanc perquè lligui amb nosaltres per darrera vegada, fem un fart de riure, ens fem una forta abraçada i em diu - Estic cansada!!- Es normal ets una dona casada que espera un fill -  La festa acaba a una discoteca de Sa Colònia, ballant, descalça no puc aguantar més les sabates. Dins el cotxe, ja es matinada, pens amb tot el que em viscut, i en ve en el cap - No ens em fet cap fotografia juntes....................   

I ara torna amb la puntualitat dels anglesos un altre 5 de juliol , vint i tres anys desprès, a les 6 de l'horabaixa, tornaré viure emocions, unes altres noces, les de sa teva filla... quan les emocions i els nervis hagin amollat i no tengui la gola plena, les cames no en tremolin,  els pensaments clars i les llàgrimes hauran sortit de la pena de no tenir-te aquí (egoista de jo)........escriure sobre les teves noces.............nina meva.

t'enyor

Fa uns dies la Jo Mateixa ens deia que tenia intrusos a casa seva que li bombardejaven el seu blog. Ara m'ha tocat a jo, així que a partir d'ara també moderaré els comentaris, no em fa gens de gràcia ja que com la Jo Mateixa no m'agrada aquest tipus de censura, però a vista del que ha passat aquesta nit, necessito fer alguna cosa al respecte, no no més per jo, si no també per tots vosaltres ja que el bombardejo ha deixat comentaris amb enllaços a pàgines web molt dubtoses i amb possibles atacs de virus.

Queda dit a partir d'avui MODERACIÓ a Ca'n Kpità.

El meravellos llenguatge del metges

INFORME CLINIC ATENCIO CONTINUA / URGÈNCIES

Hora d'entrada 20'22h

Hora de sortida 20'45h

ANAMNESIS Y EXPLORACIÓN 

Caída casual de sus pies con TCE sin PC, no nauseas ni vómitos

No cortejo vegetativo

Glasgow15. Pupilas isocóricas normoreactivas. Fm conservada. ROT normales. No lateralidad a la marcha, I-I. I-N, normal

No scalp. No TCP, no rigidez de nuca ni signos meníngeois

No hundimiento óseo

hematoma frontal derecho +-4cm no fluctante

JUICIO DIAGNÓSTICO

TRAUMATISMO CRANEAL HEMATOMA FRONTAL DERECHO NO PC

Aqui teniu la prova

http://es.wikipedia.org/wiki/Trainspotting

Que m'agrada d'aquesta pel·lícula, tot, totes les escenes, tot el guió, el muntatge,  tots els diàlegs que te el protagonista amb ell mateix, les imatges diguem fortes que quedaren enregistrades dins la meva memòria, la banda sonora, el repartiment d'actors, l'Ewan McGregor, la crua realitat d'aquells joves drogadictes, el canvi, la situació, el final...tot m'agrada tot.

Un dia d'aquest faig sessió continua i me'n pas les dues.

Passat per la llibreria de devora sl feina he mirat el mostrador m'ha fet ganes mirar de comprar el llibre que  Na Joana   recomanava  "Sabates italianes" Henning Mankell i em fonen 20¬ més. I penso ara li demanaré el procés de com un llibre...però saps que no em fa ganes sentir cap conferència de drets d'autor, de copyright, de la propietat intel·lectual, dels interessos de les editorials i de %, aquesta serà una altra història.

Post data

Quins tres quarts més cars 90euros em ves sortit més barato anar a fer un cafè a ca'n Miquel.

 CAMINANT DAMUNT UN MAR DE BOIRA Caspar David Friedrich 1818

Relats Conjunts

Per cert han telefonat dels premis Nobel.

Aquells anys que la ràdio era l'únic mitja quotidià i familiar on la gent es reunia al voltat d'ella, per escoltar, per comentar, durant la postguerra el butlletins de notícies i com deia sa meva tia - Si senties algú que deia en "el parte" han dit o la ràdio ha dit  era que allò anava a missa sense discussió -

Sa tia  en va contar que pagava un impost per tenir una ràdio i que els programes que escoltava més eren el "Radioscope" un programa on passaven molts de joves cantants, el "Gran Musical", Radio Barcelona,  el famós "Consultorio Elena Francis", el record de la primera vegada que va escoltar l'anunci del Cola.cao, la famosa novela "Ama Rosa" i també com no el record durant molts d'anys de la censura  de les noticies a RNE que varen durar quasi fins l'any 76.

La gent ha perdut aquesta bona costum de cantar, cantem quan ningú ens veu, dins el cotxe..com m'agrada cantar dins el cotxe engegar la ràdio i cantar.

Aquest cap de setmana a Campos em tingut la  fira morfològica, que es celebra des de fa trenta anys.

Les vaques frisones són les grans protagonistes d'aquest cap de setmana, son grosses i guapes, molt guapes, destaquen per la quantitat de llet que produeixen.

El meu fill i jo ens vàrem acostar per sentir com donaven els premis, unes grans llaçades de colors que els hi posen voltant tot el seu cos, les frisones esperen una darrera l'altre per entrar dins el recinte i van acompanyes de l'amo de la possessió i si es una vedella normalment és estirada per un fill o filla jove o un net o neta de l'amo.

Les vaques  son estirades fins arribar a una vorera del recinte, el més curiós es que la passeja poc a poc pel recinte i passa per davant el jutge, mentre li fan fer unes posicions com si fos un top-vaca, ella creu a l'amo i no fa ni -Muuuu -

Una veu  ens va explicant de quina possessió pertany el nom de la vaca, que solen tenir uns noms molt curiosos i com no el nom de l'amo, ara no record bé els noms però eren una cosa com September Jomer Rosita (es un nom totalment inventat, que ningú s'enfadi si no és correcte).

Avui encara plou i quan plou la gent va revolucionada, anem com el temps, inclosa jo, cotxes per tot arreu, paraigües que no sabem emprar, patinades pel pas de zebra (com patinen tu!!!), aigua que cau de les terrasses damunt el meu cap i per més inri inscripcions de campaments i camps de treball al departament de Participació un dia complet...

Ah! Los Angeles Lakers van perdre.