Administrar

Na MarÝa

kpitana | 16 Gener, 2008 09:43 |

Despertar amb els meus crits,
tremolant a la serena,
tots els que estan adormits
conformats i panxa plena.

I vull que sia ma llança
el llamp que en tots els combats,
il·lumini l'esperança
de tots els desesperats.

I sens parar de lluitar,
cercant ales pel meu vol,
morir sense doblegar
els genolls, mirant el sol.

Pere Capellà

 

Na María

 

De petita a casa teníem una criada Na María una joveneta emigrant d'Extremadurad’Orellana - que va venir a casa per estar amb sa meva germana i jo, a fer de teta, no sabia xerrar català i nosaltres dues no sabíem xerrar espanyol.. record que mu mare li deia .

 

-         Ets tu que les has d'entendre no son elles...

 

Aleshores jo vaig començar a xerrar malament, deia - color vermello, espardeña, embulancia, lapotacaria, lapepa, labuelita, i a cantar "mi abuelito tenia un reloj de pared.." iel "pena,penita, pena" de la Lola  Flores

  Mon pare va agafar a sa meva padrina i l'hi va dir.

 - Na María be o malament a d'aprendre a xerrar com noltros.

 
I així va ser, amb poc temps na María va començar a practicar i  sempre fins que va morir va xerrar un  castellorquin  perfecte.

 

Record que el dia que la vaig veure plorar més va ser quan estava embarassada del seu primer fill i em va dir que si era un nin havia de ser..

 

- Tomeu como el moixet des corral, i si era una nina – Poloni, com  dic a sa meva mare que sa meva filla nom Poloni con lo guapo que es Maricarmen ...

 

Na María va tenir dos nins en Tomeu i en Jesús, un es mestre d’escola i s’altre duu el negoci familiar, en Tomeu de tan en tan li agrada recorda a sa mare i em diu

        Marieta, Marieta, ven, vine, que te fermaré las espardeñas

        Te cortaré el pel i no podràs fer la primera comunió..

 

o com li demanaven que nom el teu fill María i  jo contestava

        Tomeu com el moix del corral....

         Au mirau que diu esta recoña

Na María em va ensenyar moltes coses bones – mai mirar endarrera sempre fer una passa cap endavant, a ser lliure per dir el que pensava de les coses, a no tombar el cap quan em renyava, a ser tolerant, solidària, a obrir-me al món , a conèixer altres cultures, i recordar la seva història que un dia no molt llunya contaré als meus fills, una història d’emigrants.

 

Records d’infantesa que aquests dies em venen al cap.. i que ara em ve de gust escriure.

HAIR, LLIBERTAT, HYPPIE

kpitana | 13 Gener, 2008 16:25 |

avui he plorat mirant ...HAIR (Milos Forman 1979) jo tenia 14 anys i  encara record aquell dia al cinema amb la meva família, la meva germana cinc anys més gran que jo demanava i demanava anar a Ciutat a veure Hair...

 

la cultura Hyppie.. aquella pel·licula que va marcar a tota una generació, aquella obra d'art que va desafiar totes les "normes" va ser acusada de desprèci a la bandera americana, pel llenguatge per la llibertat amb que expresaven el seu no a la guerra, el seu no a la violènica, aquells joves rebels. I sobretot la música de la pel·lícula, totes i cada una de les cançons...m'he tornat emocionar sentint en Berger cantar "let the Sunshine in " que crec que se pot traduïr com en sortir el sol...

Els dos moments de la pel·licula que m'agraden més son  final de la pel·licula i el gran famos Era Aquarius i el de la festa on el Berger canta i balla per damunt la taula.....

Que em podeu dir d'aquest pel·licula, qui de vosaltre l'ha vista?? 

 

nostÓlgia de temps passats

kpitana | 11 Gener, 2008 12:55 |

 

Aquesta canço em treu de punt..m'agrada tant què fins hi tot record la primera vegada que la vaig escoltar..era a Pollença aquells temps d'acampada i de cumbaya, estaven fent un cafè a un bar i vaig sentir com un jove tirava cinc duros a la màquina de discs (recordau el renou que feia quan el duro baixava, clic.clac, i la màquina enganxava el disc) i sent aquesta canço, em vaig quedar per complet embabalida, em vaig aixecar i l'hi vaig demanar

- Qui canta aquesta canço? 

- El Prince

qui cony era el Prince vaig pensar, vaig tornar a la taula amb els meus amics i vaig demanar si algú d'ells coneixia en Prince, les contestacions vàren ser vàries.. tot aquell cap de setmana per la muntanya em va fer entonar i pensar com podria aconseguir aquell disc.

El vaig trobar a la botiga de discs que havia a la Plaça Major "Aloha Discos" i a casa  repetia i tornava repetir aquella canço al meu tocadiscos

 Purple rain

I never meant 2 cause U any sorrow
I never meant 2 cause U any pain
I only wanted one time 2 see U laughing
I only wanted 2 see U laughing in the purple rain


Purple rain, purple rain
Purple rain, purple rain
Purple rain, purple rain
I only wanted 2 see U bathing in the purple rain


I never wanted 2 be your weekend lover
I only wanted 2 be some kind of friend, hey
Baby, I could never steal U from another
It's such a shame our friendship had 2 end


Purple rain, purple rain
Purple rain, purple rain
Purple rain, purple rain
I only wanted 2 see U underneath the purple rain


Honey, I k

ara mateix

kpitana | 11 Gener, 2008 10:56 |

 

 10 de gener 2008

Ara mateix podria escriure com anat el cap d'any, els dinars familiars, les festes amb els amics, reis... però no en tenc ganes, com diuen en mallorquí - festes passades coques menjades - això és diu per Pasqua....bé és igual.. Però em ve de gust recordar amb vosaltres blocaires, un fet,  que te que veure un poc amb vosaltres. Ara mateix  Va ser el primer bloc que em vaig enganxar, el seu nom em va cridar l'atenció, i llegir-la em produïa, em produeix, un somriure , per que de vegades les meves neurones no arribaven a tant..  -         què vol dir aquesta dona? em demanava de vegades. Va ser el primer comentari que vaig fer, no record molt bé que vaig dir però que segur va ser una frase tímida, degut a tanta lletra i tanta retòrica ben escrita. Va ser el primer bloc que vaig xafardejar, llegint post anteriors, en va donar la pista de que era dona i mallorquina, que viva a Barcelona, i que de tan en tan passava per Mallorca. Em vaig fer fidel al seu bloc. Un dia en el meu vaig trobar un missatge que em deia. -         Kpitana pots escriure’m tenc unes paraules per tu. Clar que vaig escriure.. Ens vàrem escriure i ens vàrem conèixer un poc més  i entre lletra i lletra vàrem quedar per fer un cafè..jo com que som mig boja l'hi vaig donar el meu mòbil, quan ho vaig fer el meu xivet em va dir. -         No canviaràs mai xiveta meva i si fos una maníaca assassina. Vaig obrir el meu correu i vaig trobar un missatge on deia      - No donis els teus telèfons a desconeguts...podria ser una assassina... Em va fer gràcia. Ens em conegut i em riure molt, ens em abraçat i em fet una gran xerrada.  Mentre ella deia        - Això no és serio jajajajajaja  

gra6 ha estat un bon regal..

     qui es qui??

meme dels sentits

kpitana | 09 Gener, 2008 19:41 |

 

La Cruella m'ha passat aquest meme dels sentits, havia dit que no faria cap post fins el 10 de gener...però ara en aquesta hora entre sopar i bany faig un relax i venga anam per feina. 

1.- Ulls : Què t'agrada contemplar ???

Un vespre estrellat d'estiu, asseguda a un balancí del corral de casa,  puc passar hores contemplat les estrelles..

2.- Mans : Què no pots deixar de tocar ???

Qualsevol cosa i sobretot  quan em diven - No toquis això.. i jo heu toc 

3.- Nas : Quina olor et torna boja???

Olor de benzina i de ferramenta

4.- Orelles : Quina cosa t'agrada que et diguin ???

Xiveta t'estim

5.- Boca : Què t'agrada mossegar ???

ummm,  un platan ben madur

 

així que el qui em llegeixi i tengui ganes de contestar, convidat està...a fer aquest meme dels sentits...

 

 

En tenc ganes

kpitana | 03 Gener, 2008 20:12 |

 

Si...llegint els veïns em ve de ganes fer un post..el primer de l'any...però no!! vaig dir que tancava fins dia 10 i vull complir...

 

Uf!! quines ganes que tenc de dir............avui es el primer dia

 

UBAMBRA bones festes

kpitana | 21 Desembre, 2007 08:51 |

flor d'Ubambra

 


La  flor d’Ubambara  és una flor que diuen que floreix cada tres mil anys.

Conèixer a una persona totalment  és tan rar com veure la flor d’Udambara.

No obstant una vegada que l’has vista, la seva fragància estarà per sempre entre nosaltres. Mai l’oblidarem.

El nom d'Udambra significa flor de Saviesa o flor del Buit i popularment es creia que aquestes flors porten harmonia i bona sort al món humà. No obstant, al llarg de la història, ningú va poder-ne veure, per la qual cosa se les considera flors imaginàries.

Aquesta es la meta, apropar-nos a la flor d’Udambara, tan rara, tan fragant i refrescant .

 

Els meus desitjos son per tots vosaltres, que aquest nou anys vos dugui

harmonia

sort

imaginació

saviesa

tranquil·litat

coratge.....

 

BONES FESTES

 

als nous Ubambra, Cruella, Jo mateixa, Clint, Gatot, Striper, Puji, Andrea, La poc pacient i a tots els altres llegidors invisibles... b7ts

 

 (tanc per vacances fins dia 10 de gener, segur que no podré i hauré de xaferdejar dia si dia no)

Un tall, un dit gros.

kpitana | 18 Desembre, 2007 10:42 |

 

Ahir em vaig fer un tall, un tall al dit gros, tallant cuixot amb un ganivet  “kmonero”.Cry

(no son els meus dits. foto youtube)

Estava a casa amb els nins i amb els sogres, vaig proposar tallar un poc de cuixot salat que havíem comprat feia dos dies. 

Ja tenia el plat fet, però com m’havien ensenyat, abans de tapar-lo dedicar una estona a llevar greix i............clac!! agafo un tros de l’os del cuixot i el ganivet em patina i va directa cap al dit gros, un cop sec, mir i veig el meu dit ple de sang. 

El cop em va fer més mal que el tall.

Crido a la meva sogre, el dit baix de l’aigua i la sogre que no trobava les gases i l’esparadrap

        No el trobo, no el trobo – em deia .

Mir la farmaciola i res de res, tiretes  no , esparadrap no.

Agafo la porta, carrer i cap a ca la veïna, digdogdigdog, la Cris no hi és, agafo per avall i toc la porta de la Margot, digdogdigdog, amb el dit rajant de sang, el meu fill darrera jo, cridant – te fa mal mama, te fa mal..- Obri la porta la Margot i em diu

        La farmaciola està dins el cotxe del Joan (picapedrer)

        Ostia Margot necessito esparadrap- dic amb cara de pomes agres..

 Ella i les seves nines i el meu fill darrera jo tocant les cases dels veïns, obri la Margalida (que acaba de venir al carrer, té casa nova) i diu

– No se on tenc tot això, espera, espera.

Entram els cinc dins la seva cuina, puja damunt una cadira i treu una capsa amb esparadrap, uf!! dic jo.. posa unes gases i quan fa una volta al meu dit amb l’esparadrap veiem que s’ha acabat.

-         Moltes gràcies, moltes gràcies.

Surt al carrer i acabo a ca nostra amb tots els veïns darrera meu, la nina cridant – famallfamall – asseguda al sofà, em miro el personal i la meva ma, pareixem sortits d’una pel·lícula gore. Na Margot amb les estisores, amb la crema, el meu fill amb les gases, la meva sogre amb la nina que no deixa  de cridar, així que em queda l’opció de telefonar al meu xivet (que els dilluns juga a padel amb els cosins) i li dic.

- Rei ves al Super i duus esparadrap i tiretes em quantitat

- Pot esperar, no deu ser molt greu!! Yell

 

El meu dit tot embolicat de gases i esparadrap tot el vespre m’ha fet – tup, tup – un batec i un mal.Frown

 

Feia estona que no tenia un tall, molta estona, quina sensació més estranya, i a més som molt espantosa amb la sang.

 

Aquest dematí a la taula de la premsa tothom contava la seva experiència amb els talls propis, i jo amb aquest dit!! I com tota història  com cal ha aparegut el company graciós demanant...

- On has ficat el dit!!!Tongue out

 

Amb el dit a l’aire no puc pitjar la barra d’espai del teclat, per anar al bany no vos cont com anat, la dutxa, el telèfon...res que sense el meu dit gros no som ningú.

«Anterior   1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13  SegŘent»
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS