Administrar

MEME temps enrera!!!!!!!!!

kpitana | 14 Desembre, 2007 12:16 |

El Clint (A tot Bloc!) em passa aquest MEME temps enrera!, estic contenta, no en tenia cap!!! Ahir em pensava que seria més fàcil i m'ha duit un poc de feina.

I el passo a La Mare del Pol, a l'Andrea, Tipus qualsevol, i al Llorenç Carreras.

1-     Jo 10 anys enrera – Vivia tota sola en el meu pis de fadrina en el barri de Santa Caterina de Palma, anava amb bicicleta a treballar, pesava 20 quilos menys, fumava (ho vaig deixar definitivament), sortia de nit, anava al cinema sempre que volia, dormia tot el diumenge dematí, viatjava , anava cada any a les festes de Sant Joan a Ciutadella. Treballava on treballo, duc 22 anys a l’administració autonòmica. I lo millor va ser conèixer el meu xivet aquell mes d’octubre ....

 

2-      Jo 5 anys enrera – Estàvem casats i acabàvem de tenir el nostre primer fill.  Deixarem el piset de fadrins de Santa Catelina per un 11e pis de lloguer al centre de Ciutat, no anava amb bicicleta ja que podíem anar caminant a la feina. (fem feina junts,). Començarem a pensar deixar Ciutat per anar viure al poble, i aprenguérem a ser pares i conèixer altres alternatives d’oci.

  

3-     1 any enrera – l’any passat.... Ja som quatre a la família, vivim al poble que em va veure néixer, el meu fill va a l’escola on jo vaig anar, i tenim dos cotxes un d’ells familiar clar!!!, cada dia anam i venim de Ciutat al poble, faig la mateixa feina i tenc el mateix cap (el meu xivet). Aquest estiu em vaig comprar una bicicleta, vaig pel poble amb la nina a la cadireta. D’anar al cinema, a sopar sols, de viatjar sols i tot allò...res de res poc i bo. Sabem que es el ventolin, l’estilsona, el dalsy, apiretal, les activitats extraescolars, el canals Jetix, Boomerang. Jugam a UNO. Em fet amics nous, pares de l’escola..i anam al futbol a veure jugar en el nostre crac.

 

4-     Ahir – (13 de desembre) Em vaig aixecar com cada dia a les 6’15h, una dutxa, un cafè amb llet, anar a cercar ma mare que queda amb els nins fins que arriba la meva germana. Deixar els 50euros a la dona de fer net. I cap a Ciutat a treballar tot el dia. Molt de fred estàvem a 2º,. Aprofitarem per dinar junts de “menú” al bar de tota la vida i férem una de les compres estrella de reis, una canastra nova de bàsquet per posar al corral de casa. Arribarem al poble, la nina i jo  a casa i pesar pel súper i ells dos anaren a l’entreno de futbol. A les 21’00h tothom a dormir.

 

5-     Avui – (14 de desembre) Segueix fent fred i estic a la feina davant l’ordinador com cada dia i treballaré fins a les 15’00h, hi ha dues companyes d’àrea que no venen a treballar una està malalta i l’altre te vacances, així que avui serà un dia feixuc. Som divendres i demà tenim matances del porc a ca els sogres. Agafo 50cètims i faig un cafè de màquina.

  6-     5 cançons que em sàpiga la lletra– Difícil, molt difícil, així que posaré etapes..l’etapa de nina el Camilo Sesto i el Raphael. El Vivir asi es morir de amor era la meva cançó que encara cant dins el cotxe com una loca, em du molts bons records.L’etapa de  l’Institut els Ramones l Do you wanna Dance, i la Chica de Ayer de Nacha Pop i Angie dels Rollings. L’etapa actual, cant les nadales de l’escola tot el dia, però he agafat el gust a Marlango i al Seal., però no em se la lletra .Coses de fer-se gran..

  7-     5 llocs ideals per visitar, la platja del Caló de Formentera, la platja d'Es Trenc  i la des Carbó a Sa Colònia de Sant Jordi. I m’agradaria visitar Nova York, anar a Nova Zelanda i a la Polinèsia Francesa Papeete , Bora Bora.  ja son més de cinc.. 

 

8-       5 Joguines preferides – El set de perruqueria de la Señorita Pepis, la Nancy,  els Juegos Reunidos Geyper, el Cine Exin, i les Maripepas que eren per retallar uf! com m’agradava, vestir i desvestir aquelles figures.

 

9-     5 distribucions GNU/linux – jajajaja jo si que tenc la resposta  UBUNTU, KUBUNTU i GNOME, programari lliure. Tinc un expert a casa.  

primera diada de FUTBOL

kpitana | 09 Desembre, 2007 19:42 |

Avui (per ahir) s'ha celebrat la primera diada de futbol, en Gaspar estava feliç i nerviós ha jugat tres partidets i estrenaven equipament, ell és el número 4, no ha pogut ser el número 19 del seu ídol el Leo Messi, un altre any serà.

Es molt divertit veure nins de 4 i 5 anys jugar a futbol, tots darrera la pilota, pareixen un eixam d’abelles. Els pares ens ho passem d’allò més bé, i com cada any el primer partit és el de les maquines de fotos i de vídeo, tothom vol treure el seu nin fent una jugada o un gol. 

Dir-vos que avui ha encaixat 9 gols i està molt content, nosaltres també.

També estava nerviós per que el seu Jove – padrino -  també ha vingut, estan molt units i els hi agrada molt passar els dissabtes junts, el meu cunyat Gaspar ha estat futbolista professional i es entrenador de tercera divisió, l'any passat va entrenar en els juvenils del RC Mallorca i varen fer campions de lliga, en Gaspar l’hi va fer una copa de cartró tipus la de Campions d’Europa, amb llaços de colors inclosos, així que per casa tenim tradició futbolera.... Tots som del Barça a matar, però el meu cunyat es l'ovella negra de la família és del Madrid...que em de fer no ho pot tenir tot...les tertúlies futboleres dels dissabtes a mitg dia ja les vos podeu imaginar tots contra un, ara bé qualque vegada son un contra tots ja que de futbol en sap un raig.

En el Biel l’hi agrada ser tant del Barça que fins hi tot crec que disfruta més quan anam malament que quan anam els primers de la lliga.. som patidors els culés. Record el dia de la final de Campions que em va confessar que es va emocionar...aquest estiu quan vàrem visitar el Camp Nou va passar més gust ell que el nin, tenim un reportatge del Camp Nou impressionant crec que no va quedar reco que no fotografies.

Tornant al meu fill està tan cansat que a les 19’15h m’ha demanat.

G – Mama que fas per sopar?

M – Peix arrebossat.

G – Que em podries fer un sanguix i soparia estic cansat i vull anar a dormir.

He fet el sopar per tot dos aviat i em un no res han menjat. Ara està assegut devora jo i fa un puzzule segur que d’aquí no res s’allargarà en el sofà i quedarà dormit, te una facilitat extrema per quedar-se dormit a qualsevol lloc, és com el seu pare, igualet.

Na Caterina segueix amb la tos i amb el ventolin, que la fa anar com una moto, tot el dia corre, jugar, botar, cridar. En el camp de futbol han portat un inflable d’aquests que posen per les festes infantils i com que havia monitors l’han deixada pujar, estava de contenta que quan ha baixat estava vermella com una heidi, de dolentona i caparruda que es l’hi guanya lo graciosa i espavilada.

Res bona nit...demà cap a ciutat a treballar...

pelĚlicules musicals

kpitana | 07 Desembre, 2007 10:18 |

 

 

 

Ahir dematí vàrem tenir sessió matinal de cinema en Gaspar havia sentit xerrar de la Hig School Musical i tota la setmana havien anunciat per canal Disney que dia 6 farien les dues pel·licules,...idò ahir dematí tots quatre davant la tele esperant..

tot d'una la nina va començar a dir - norare norare buixos mama buixos - i nosaltres - avui fan aquesta pel·li que el teu germà vol veure - en Gaspar va aguantar deu minuts (que ja em va pareixa molt) va començar a dir jugam a basquet, jugam a basquet.

En el Biel i a jo mira per on ens recordava a Grease, feia estona que una pel·licula no em recordava a na Sandy i en el Danny (vegeu post a Jonh Travolta). Aquesta vegada eren en Troy i na Gabriella que cantaven el We're All in This Together molt igual que el We Go Together de Grease.

Res vàrem mirar les dues pel·lis i recordant....aquells anys de tupes i de faldes amples, calsons de pell molt estrets...ara aquests joves han introduït un altre estil de moda com les bans i les perruques llarges davant la cara i abans la "dolenta" era una nina provocativa, tiradapalante, amb el cabell curt i rissat com la Rizzo i ara es una pija rosa, estirada, reprimida, rica, estil Paris Hilton. Per lo demés la història d'uns joves a un institut i una història d'amor molt empalagosa, molt ensucrada...una pel·liculeta de diumenge horabaixa..res.

El meu fill va dir - Aquests canten per no res..nosaltres no feim això!! mira si haviem de cantar cada vegada que feim alguna cosa..

Aquí van dos videos, no he trobat el que volia de Grease però aquest esta be... (no se xq el video de Grease no es veu)

Com veis tenc poca feina aquest dia de pont.... per Ciutat no passa cap cotxe i això que treballo a les avingudes.

 

 

BOIGA per TU

kpitana | 04 Desembre, 2007 10:33 |

 

Avui es un dia especialment especial FAIG ELS ANYS...i quants ido molts avui crec que molts, no m’havia passat mai fins avui dematí quan ELL m’ha estirat les orelles i li he demanat una besada.. li duc sis anys al meu xivet. Cada dia el me mir i pens amb la gran sort que vaig dur el dia que el vaig conèixer i la gran sort que tenim d’estar junts.,  Mu mare diu que te més coneixement que jo...coses de sogres...  Qualque vegada sent la gent que diu – Esta comprovat que s’està enamorat dos anys desprès te va fugint poc a poc.. mentida dic jo, cada any que pas estic més enamorada, l’estim més, pens que sense ell no podria seguir, que si em deixes el meu cor es pansiria.  A cada moment del dia l’hi diria– T’estim xivet, t’estim – però a ell no l’hi agraden aquestes coses, a jo si!!!.

Des de que tenim els nins la nostra relació a baix dels llençols ja no es com abans, el que passa es que les poques que tenim les disfrutam més....mmmmmmmm!!!! si llegeix això es morirà de vergonya i em telefonarà i em dirà – Xiveta t’has passat tres pobles....

 Avui que es un dia especialment especial FAIG ELS ANYS te vull dir que (ai!! que estic plorant...) que ESTIC BOIGA PER TU que sense tu no som ningú,.
 

MAMA

kpitana | 30 Novembre, 2007 09:13 |

 

 

Fa cinc anys que som mare d’un nin (cinc anys) i una nina (dos anys) i cada dia em faig creus de com me’n surt o millor dit de com ens he sortim...

Dic això per que escric poc...vaig cansada, molt cansada, i a més aquest mes de novembre es criminal, avui torn treballar d’horabaixa tenc una sessió informativa a un Institut a les 18h, desprès de 40km arribaré a casa per allà a les 20’00h i em sap greu ja que veure els nins una horeta.

Quan arribi no tendre ganes de fer res, i el pare haurà fet el bany i el sopar estirà mig a preparar i soparem i desprès es quedaran frits.

 En Gaspar dia si dia no es queda torrat al sofà, ahir mateix es va dormir a terra damunt l’estora eren les 20’45h quan el vaig veure tirat allà a terra em va pegar un no se que...pobret meu també està cansat. La nina en canvi es diferent ella demana per dormir – Mamamama umi umi!!.

Na Caterina està constipada té molta tos i els vespres es despert i crida – Mama mama vine.. fa uns dies que  dorm devora ella ( si devora ella has llegit bé) estic tan cansada que ja es igual i així em quedo més tranquil·la ja que quan la sent tossir pareix que s’escanyarà i em fa patir. Ahir el pediatre ens va canviar el xarop ara l’hi donarem mucosan. Té tants de mocs que els vomita i ens fa patir molt, ja que des de petita feim puf’s de ventolin amb una cambra per a infants, el ventolin la posa com una moto, però aquest any pareix que no fa falta, el pediatre ens va dir que respirava bé i no sentien “pitos”.

Les mares som unes grans patidores, el pares també però més silenciosament que nosaltres i ens tranquil·litzen.

 

Bé, tot això per dir que estic cansada i potser no actualitzi molt aquest bloc..

 

 

6 de novembre de 1993

kpitana | 06 Novembre, 2007 13:18 |

6 de novembre de 1993                    -                  6 de novembre de 2007

14 anys sense tu Magdalena...son mal d’en passar , bec aigua i escolt Hotel California dels Eagles al teu honor al teu record.. posàvem una i una altre vegada la cançó dins el renault5 groc canari descapotable.. i ens creiem ser les reines del món i entonàvem aquell

Welcome to the Hotel California
Such a lovely place
Such a lovely face
They livin' it up at the Hotel California

Record les vegades que vàrem veure juntes la pel·lícula Reds den Warren Beatty.

 Del dia que vares conèixer en Joan Manuel Serrat i te va demanar si tenies mal d’orella.

O el dia de Sa Rua que te vares passejar amb un Porche vermell vestida de Matajari.

 I aquell dia que no ens deixaren entrar dins aquell restaurant de pijos per que anàvem amb porqueres i faldes hipyes i ton pare va venir a dir el cambrer que erem les seves filles.

 El dia de les teves noces que cridaves – Capi em cas!!!!!!!!!!!! I jo te deia una i una altre vegada estàs com un llum Pomareta.

Del dia que em vares dir – Si no estic embarassada avui ja no hi estaré mai i al 3 de gener naixia sa nina...

Del fart de riure que ens fèiem quan sortíem els dissabtes a fer mal.

Passen anys i panys i aquell dia passa dins el meu cap, sense perdre el fil.

Aquell vespre em vares dir – Estic cansada no tenc ganes de xerrar –  avui dematí ressonava dins jo.

T’enyor tant ...tenc tants de records , vells records.....

 

 

Sa mosca

kpitana | 05 Novembre, 2007 12:46 |

No he fet pont..

 

Diumenge horabaixa sa nina sa va dormir a les 14’30h i em vaig tombar al sofà, es nin jugava amb sa nintendo i ell mirava sa tele esperant que jugués en Rafel Nadal.. estava tan bé, sense sabates amb els calçons desfets amb sa manteta polar, allargada i ssssssmm una mosca, braç en l’aire espantant la mosca, tornava estar tranquil·la a punt de tornar a becar i sssssssmm sa mosca per s’orella, mira que sempre haver d’emprenyar pes cap, torna-m’hi torna-hi sssssssssm, es nin que no volia que tires flit i jo que volia descansar, volia fer sa becadeta, volia desconnectar un poc de la feina, de la casa, dels nins, dels mals de caps diaris, de tot un poc i venga sa put.. mosca dels orgues sssssmsmm, no serà avui que em quedi frita al sofà, que te quedes tan bé que fins i tot baves un poc i fas una roncadeta suau, que quan te desperts te quedes molla, lleugera, i te diuen – venga que fa un hora que dorms i has fet un roncs....

No va poder ser no vaig poder fer cap becadeta, cap bavadeta i em vaig aixecar ben moscajada, vaig sortir en es corral i em vaig seure en el balancí a mirar es diari.. ja serà un altre diumenge no se quin...

Bob Dylan ...el mite

kpitana | 26 Octubre, 2007 11:05 |

El meu tribut al mite.

Quan vaig descobrir en Bob Dylan va ser amor a primera vista, el meu cunyat va posar el cassette dins aquell Citroen gris descapotable, jo no tenia més de 12 anys i li vaig dir

- Aquesta cançó la canten a missa - .

era la    Blowin' in the Wind     quan ell se'n va fotre de jo no vaig entendre res.. quan ell se'n va fotre de jo no vaig entendre res.. però així com anava escoltant aquella veu em va deixar embadalida i li vaig dir.- Em deixaràs aquesta cinta.

- Però si no saps ni que canta.!!.

Més endavant a un viatge d'estudis a Andorra na Magdalena i jo ens vàrem comprar dos discs de vinil i un poster del Bob Dylan, quan vaig arribar a casa el vaig aferrar a la paret de calç de la meva habitació. Tenia un tocadiscs blanc i vermell on vaig fer la meva primera discoteca - Bob Dylan, Eric Clapton, Lou Read, The Quins, The Rolling Stones, Ramones, Jenis Joplin, Deep Purple.

Dics que tenc dins una caixa que no deix que ningú toqui.

A jo m'agrada el caos no m'agrada la disciplina aquest era el meu lema de jove ( ara cada vegada menys qüestió de maduresa) ell per jo era el profeta del caos.

Ens va parlar d'altres coses, les seves lletres son literatura, nomenat al premi nobel de literatura i avui premiat amb el Princep d'Asturies, premi que no recollirà.

Vaig aprendre d'ell a dir el que pensava agrades o no agrades, va alimentar a moltes generacions, encara ara alguns joves de vint anys escolten i llegeixen les seves cançons.

Peró els joves de vint anys no tenen el bobdilanisme que molts de nosaltres vàrem tenir ..... o pot ser si!!....

jo  vaig viure aquesta etapa amb passió.

...i aquesta reflexió es que em faig vella...pot ser si pot ser no??!!

Like a rolling stone 

How does it feel
How does it feel
To be on your own
With no direction home
Like a complete unknown
Like a rolling stone?.

 Blowin'in the wild

How many times must
a man look up
Before he can see the sky?
Yes, 'n' how many ears must one man have
Before he can hear people cry?
Yes, 'n' how many deaths will it take
till he knows
That too many people have died?
The answer, my friend,
 is blowin' in the wind,
The answer is blowin' in the wind.

 Just Like a woman

Yes, I believe it's time for us to quit
When we meet again
Introduced as friends
Please don't let on that you knew me when
I was hungry and it was your world.
Ah, you fake just like a woman, yes, you do
You make love just like a woman, yes, you do
Then you ache just like a woman
But you break just like a little girl.

"Yo sólo soy Bob Dylan cuando tengo que ser Bob Dylan. La mayor parte del tiempo quiero ser yo mismo. Bob Dylan nunca piensa sobre Bob Dylan. Yo no pienso en mí mismo como Bob Dylan. Es como dijo Rimbaud: Yo soy el otro." (Biograph, 1985).

"En la música, Frank Sinatra puso la voz, Elvis Presley puso el cuerpo... Bob Dylan puso el cerebro." (Bruce Springsteen).

http://www.musicancion.com/B/Bob-Dylan/discografia/  

http://www.goddylan.com/

 
«Anterior   1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13  SegŘent»
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS