Administrar

QUE TINGEM SORT

kpitana | 24 Octubre, 2007 11:30 |

Si em dius adéu,
vull que el dia sigui net i clar,
que cap ocell
trenqui l'harmonia del seu cant.

Que tinguis sort
i que trobis el que t'ha mancat
en mi.

Si em dius "et vull",
que el sol faci el dia molt més llarg,
i així, robar
temps al temps d'un rellotge aturat.

Que tinguem sort,
que trobem tot el que ens va mancar
ahir.

I així pren tot el fruit que et pugui donar
el camí que, a poc a poc, escrius per a demà.
Què demà mancarà el fruit de cada pas;
per això, malgrat la boira, cal caminar.

Si véns amb mi,
no demanis un camí planer,
ni estels d'argent,
ni un demà ple de promeses, sols
un poc de sort,
i que la vida ens doni un camí
ben llarg.

 Aquest matí he rebut un missatge d’una companya de projecte i de feina de Madrid, Na Maria, se’n va a Los Angeles (California) a treballar amb un programa de rehabilitació de persones can petit tortures Program for Torture Victims, Los Angeles (California) www.ptvla.org , treballarà amb el doctor Quiroga metge personal de Salvador Allende. Està tan feliç, tan il·lusionada que tenc una enveja sana i a la vegada estic trista per la seva partida ja que no se quan la tornaré ha veure per ventura passaran anys i panys, l’enyoraré...Encara que Na Maria i jo ens veiem poc (tres pics a l’any) durant un any i mig em treball amb un projecte juntes, i ens han unit moltes coses, encara que siguem d’una generació diferent.

Sempre em diu que som una mama italiana sin fotos de sus hijos en la cartera.

Tenc tants bons records d’ella.... Un dia vaig estar tot un horabaixa per fer li entendre l’esperit nacionalista de la nostra terra, va ser una tasca difícil, i des d’aquell moment quan arribavem a Madrid i entravem dins la sala de juntes on treballàvem sentia la seva veu dolça que cridava

– Ya estan aquí los països catalans, visca  tots nosaltres els forasters!!! –

 i feiem unes bones riallotes....no se que passarà dia 14 quan arribi i no la vegi segur que em cauran quatre gotes i en Miquel Àngel em dirà

 – No t’emocionis sunyer...i recordarà aquell dia dels forasters i del no nos sentimos espanyoles que va fer tant de mal.....però que a la vegada ens va unir .....

Na Maria se’n va.......per treballar amb un projecte al·lucinant, està molt preparada, a l’hora està molt nerviosa per si “cuajaré con los americanos!!” . Tenc tantes ganes de conèixer la seva nova feina i li dic que escrigui aviat fins i tot que faci un blog per estar més connectada amb ella i que l-enyorarem molt

Lo has entendido todo......porque paso de traducciones

 

El primer constipat...plou i fa trons....sa fira

kpitana | 17 Octubre, 2007 10:23 |

  Aquest dematí he baixat les escales poc a poc, i quan he arribat a la cuina amb els peus arrossegant he pensat         avui serà un mal dia exeeemmm!! Exeeeemmmm!!! donem un eferalgan d’un gram, no em puc aixecar de la cadira Exeeeeemmm!! Un clinex  El moc ja s’apodera del meu nas embussat i vermell, quan arribi a ciutat segur que ja estarà ben escaldat...aquests mocadors de paper amb olor a menta em deixen tocada. Exeeemmmm!! Un altre clinex .Agafam el cotxe i partim a les 7’20h .a la carretera em trobat un accident         seria raro!! Pel camí pens!! Escoltant IB3ràdio - Estiré  en condicions per fer feina...tot el dia cara al públic. La meva companya de feina quan m’ha vist travessar les avingudes ha dit.  -         Necessita un cafè carregat. Necessitava més que un cafè, ja que el dia torna estar feixuc, no deixa de ploure.... Exemmmmmm!!!.  T

Telèfon a ca mu mare perquè em conti com anat amb els nins

– Avui tot perfecte, tothom ha volgut berenar, sense problemes ni crits ni renous.

 -        Mamamamamama !!! demà es sa fira.crida el meu fill per telèfon. Demà es sa fira però també és un dia especialment trist per la meva família, es un dia de records dolorosos, un dia de dol, passen els anys, ja son catorze i tot a canviat tant... Plou a Ciutat, passen els paraigües i els turistes amb calsons curts i xancles no entenen res...es un dia d’ambulàncies i cotxes de policia, les avingudes estan anegades de cotxes per amunt i per avall, els alumnes del Ramón Llull guaiten pel portal gran... llamps i trons quina tempesta.La ràdio torna comentar que tenim alerta vermella amb possibilitats de més caps de fibló.... - Rei!! demà no hi haurà fira. 

mel i coto.....fent amistats...homenatge

kpitana | 11 Octubre, 2007 10:50 |

 

fer amics es sempre gratificant

...bé no xerro d'amics amics, xerro d'amics coneguts, d'aquest que t'agradaria conèixer, i un dia plas plas coneixes ..idò avui he tengut una sorpresa.

...si ja m'enteneu ..no vos ha passat mai tenir una persona a prop o enfora i dir

– m’agradaria conèixer aquesta persona -

idò avui m'ha tocat i ha passat ..gràcies m'has fet contenta ..molt contenta...

 

 

un cap de fiblˇ...un hospital...gent enfadada amb els seus

kpitana | 08 Octubre, 2007 11:35 |

Estic enfadada, enfadada amb uns dirigents que no tenen paraula, l'acord que signaren tots, diu així.

Paralitzar les obres de Son Espases i analitzar la situació econòmica, jurídica i patrimonial per tal de comprovar la factibilitat de construir un altre hospital al solar de Son Dureta.

punt 6 de l'apartat Garantir una sanitat moderna de l'acord que signen PSIB-PSOE, UM i Bloc de Mallorca.

 

jajajajajajajajajajajajajajajajajajajajajajajajajajajajajajajajajajajajaja

 YellCrySurprisedTongue outMoney mouthUndecided aquestes són le meves cares

 

llegint aquest cap de setmana tots els blogs em faig creus del que llegeixo. Per una part el Bloc per Mallorca diu que no està gens d'acord amb aquesta decisió, el cap en Biel Barceló no diu res de res , tohom demana que es pronuncii digui qualque cosa....En Grosske,  Na Nanda, En Llauguer.....tots han dit el que s'esperava. 

També es comenta sobre que el Bloc està en contra  d'aquesta decisió i que tothom carrega contra ells i que ningú contra el partit del govern PSIB-PSOE. Molts pensen que si ells son signants del pacte socis de l'amo son tan o més traïdors.

...que faries si el teu soci te pren el pel..te roba i se'n riu de tu..

 Pero qui realment han patit aquesta singlada son tots els veïns de La Real, els quals son els que s'han sentit més traïts. on pots llegir

Què té aquesta terra que congria traïdors

 

http://www.salvemlareal.org/

el retorn.. b7ts

kpitana | 19 Setembre, 2007 11:31 |

quan una te poques ganes de retornar... i a més amb una ciàtica...res es com abans...quan era més jove i tenia ganes de tornar a a la feina, ara el que desitjo es estar a ca nostra tranquil·la i mirant les museranyes i badant la boca al vent en el corral de casa al balancí..me'n vull anar a ca nostra.

 

aquest ESTIU ha estat mogut, viatjar, excursions, piscina, platges, festes i més festes, jugar sobretot jugar molt amb els meus fills, encara que no em aconseguit que aprengui a colcar amb bicicleta,

-es igual no està preparat diu son pare.

la ciàtica també ha vengut aquest estiu, el que m'agrada de la ciàtica es que cada dia vaig a la fisioterapeuta, que em fa uns massatges que em deixa nova....quin gust!!!

res dema serà una altre dia..i segur que veig les coses millor.

au adeu

 

he tornat a la Vila

kpitana | 03 Agost, 2007 11:49 |

 Vénen les vacances...vénen les festes...

 

La meva vida està vinculada al carrer de Plaça d’aquest poble. El poble on varen néixer tots els capitans, on varen néixer els meus pares on nasqueren els meus padrins i re-padrins, on viuen la meva mare na Maria Pometa i sa tia Joana Capitana, la darrera capitana autèntica, la meva germana, na Catalina,  on creix el meu fillol, en Miquel, el meu nebot Damià,  el meu nin Gaspar la meva nina Caterina, on caminen pels carrers on jo també caminava. La meva família viu a la casa on jo vaig viure durant molt de temps Can Capità, i m’agrada pensar en aquest nou retorn a la vila, que em fa preguntar si el món és una roda que gira i recomença sempre seguit. Puc assegurar que Campos es, el poble de les meves arrels, d’allà on venc i on he tornar. M’agrada recórrer els seus carrers, el carrer Major mirar el campanar i recordar el dia que va caure Sant Julià, el carrer Estret, un dels meus carrers preferits veure la rectoria i la placeta dels caiguts on tants bons moments vaig passar, el carrer de Santanyí i mirar cap a munt si veig la placeta d’en Godet (tres molins), girar el cap i pensar que la padrina Mayans fa el dinar i que el padrí llegeix a la taula coses de cinema. La placeta del Pou Nou, sor Maria Rafaela, carrer Unió, la Plaça des peix (Pere Ignasi) han estat els carrers que m’han vist créixer. Ela carrers i les places on he assegut, mentre passaven les hores entre converses, confidències i jocs d’infant o d’adolescent, m’acompanyaran sempre.

Per a mi Campos són les meves amigues encara nines, recorrent amb bicicletes els carrers del poble. La meva germana esperant el Citroen del meu cunyat damunt la cera de casa. Campos és el renou de bon matí del tallant del meu pare, fent trossos de la carn, que ressonava per tota la casa. Campos es el gelat desprès de sopar asseguda amb el meu pare a la fresca sense dir res mirant el cotxes passar, aquella tranquil·litat, aquella quietud, aquella frescor, son records que tenc tan aprop i que enyor tant.. sobre tot en el meu pare....

Per a mi Campos són els veïnats del carrer de Plaça, l’enyorada Miquela i en Tomeu Cirvel·la , la Família de can Reviu, la Família Ginard de Sa Granja, can Perilla,  can Planta amb l’amistat eterna de n’Antònia i el seu germà Mateu i la Família Pomar ,els nins  pomarets (Na Magdalena * en Joan*, en Maties, na Cati i na Fàtima). El record de na Magdalena la meva amiga de l’ànima amb qui vaig viure aquells moments de la vida que val la pena recordar i  compartir amb algú i ara sobre tot amb els seus fills Na Victòria i en Biel.

Campos es poder sortir de casa i asseure a la barra de sa Granja a fer un palo amb sifó, recórrer els carrers, jugar  amb el meus fills per la cera, anar de la ma a comprar a s’impremta a l’apotecaria, a can Pomaret, anar a fer un cafè desprès de dinar amb les amigues i parlar dels que fers diaris, dels fills, de ciutat, i sobre tot del que passa pel poble; la política municipal, les xafarderies del carrer, dels actes culturals i de tot allò que un parla quan està tranquil al poble sense mirar el rellotge.

 Les festes del nostre poble, retornen, un any rere l’altre, amb aquella  puntualitat dels anglesos, les festes obren un parèntesi, és hora d’oblidar per uns dies el que fem cada dia i de començar la festa. És l’encontre amb la gent, les salutacions típiques amb els coneguts i veïnats que fa estona que no veus, les aturades davant plaça comentant que la gent cada any balla més, escoltar el renou del paperí quan camines cap a l’Ajuntament, veure les padrines comprar joguines als seus nets, sentir el cridar dels infants  a les atraccions, escoltar a primera hora del matí les xeremies i flabiols dels caparrots per anar a corre joies i menjar un tros de coco.

 Tornarem a trobar-nos a plaça, ens reunirem com cada any els amics i farem un sopar a la fresca, menjarem i beurem fins que n’hi hagi, el temps passarà  a la taula i com fa un parell d’anys escoltarem la música i ballarem al corral.. i riurem farem festa i direm com cada any – Ja s’acaba l’estiu no ens donarem compte i serà Nadal.

bones vacances i bones festes a tothom.

es trenc

 

http://rebost.ajcampos.org/festesagost07.php

 

http://www.ajcampos.org/

QUINA SONADA!!!!!!!!AAAA UUMMM

kpitana | 25 Juliol, 2007 09:42 |

 (Segueix)

Jonh Travolta i Jo

kpitana | 24 Juliol, 2007 09:33 |

Sempre he estat una fan d'en Joan, des de que el vaig veure per primera vegada a la pantalla "Carrie" (llibre i pel·lícula famosa  durant la meva adolescència) va ser un amor a primera vista, i després va venir "Fiebre del Sabado Noche". Qui de la meva generació no recorda aquesta pel·lícula i en Toni Manero ballant davall de la bola a la disco, encara m'agrada de tan en tan entonar aquella música del Bee Gees "Night Fever".

Desprès del gran èxit de sábado va venir Grease, encara record aquells calsons estrets negres aquells tupès, aquelles faldes allocades que totes volíem dur i ser n'Olivia (Sandy) tenir un novio com en Danny i passar unes vacances com aquelles... i que ens cantenssin Oh Sandy!! i ballar el Hopelessly Devoted to You. Però després de veure la pel·lícula, no se quantes vegades, darrerament m'identifico més amb la Rizzo i dur una d'aquelles caçadores roses de les Pink Ladies.

Desprès d'aquestes pel·lícules d'èxit en vàren venir moltes més q no varen ser el que esperava, fins que va tornar fer de "maldito" a  Pulp Fiction d'en Tarantino amb la seva gran interpretació de gánster  (nominat a l'Óscar al millor actor) i el seu famós ball amb Uma Thruman.

I ara s'estrenarà molt prest Hairspray un músical a l'americana i que el seu personatge és una dona http://www.hairspraymovie.com/ aquesta pel·lícula està ambientada als anys 60, on el John interpreta a una mare que pesa 135kilos, s'altre dia el vaig sentir a una entrevista on parlava de que va estar un any per decidir-se a dir si pel paper - Si la meva feina es ser actor puc interpretar qualsevol paper - així que tornarem veure ballar i cantar en el "travolta" i tornaré veure a la gran pantalla al meu lof de fa més de 30 anys.

 

 

 

 

«Anterior   1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13  SegŘent»
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS