KPITANA64

aqui penjo els premis aquests..que havia de penjar i no penjava...

complit està... au no em donis més guerra...

Botero

http://eliteratura.balearweb.net/ Escriu un post sobre la bellesa.

No accepto aquesta gorga baix la meva cara, no accepto les dogues de la meva panxa i les corbes de les meves natgues, no accepto les meves cuixes rodones, plenes de greix indomable que es mou com una freixura de porcella, no accepto la panxa molla que no es pot enfonsar més del que li demano cada dia quan intent ficar-me dins els meus texans.

Poder mirar-me al mirall fent un somriure.

La bellesa és tòpica: en el fons, avorrida recerca d'un ideal sempre inassolit, malaltís.

Potser ho aconseguiré pot ser no

l'Striper un dels meus bloguers preferits m'ha donat el premi Bloc Solidari...gra6, gra6 moltes gra6...

El que passa es que quasi tots el teniu.

passo aquest premi a tres blocs.

La poc pacient per ser la més pacient

al meu xivet

a l'uruguaya més canyera

Ahir em comunicaven que prest..molt prest anirém al teu funeral.. 

El mes de juliol tenim un bodorrio sa casa sa nina dels meus ulls

Un premi que s'altre dia no vaig poder enlleçar coses del Mozilla aquest

El meu estimat menorquí m'ha fet aquest present UN PREMI..idò!!! estic contenta no tenia cap premi de la blogosfera....

no tenc molt de temps ja que ara me'n vaig al metge que per fi em donarà d'alta i demà podre anar a Ciutat a fer feina...les meves neurones estan vagues molt vagues i es hora de fer-les funcionar...

vos deix amb una de les cançons que han marcat fort a una generàció i la dedica al Gatot esper que torni prest molts de nosaltres t'enyorarem moixot...fins prest

Aquest premi ha estat creat per Eseya. Les regles del premi són les següents:

 no puc enganxar l'imatge...tenc...l'enganxare demà

- Cal triar cinc blocs que es consideri que són mereixedors d'aquest premi per la seva creativitat, disseny, material interessant i aportació a la comunitat bloguera, sense tenir en compte el seu idioma.
- Cada premi atorgat ha de tenir el nom del seu autor/a i l'enllaç al seu bloc per tal que tots el puguin visitar.
- Cada premiat ha d'exhibir el premi i col·locar el nom i enllaç al bloc de la persona que li ha atorgat el premi.
- Premiat i premiador han d'exhibir l'enllaç d'Arte y pico per tal que tots sàpiguen l'origen d'aquest premi.
- Exhibir aquestes regles.

Així, doncs, el veredicte és el següent:

Viollet

Gossades 

El moixot 

Cruelissima de Vil 

DESAYUNO CON DIAMANTES...acab de veure aquesta pel·lícula a un canal d'aquests de cinema del ONO...no recordava res de res d'ella...bé que l'havia vista fa anys i recordava la primera sequència tan famosa de L'Audrey amb aquest vestit espectacular, tan pentinada  les rai-ban negres..amb els croasants i el cafè mirant el mostrador de Tiffany's "que encantadora casa"caminant per la quinta avinguda a les sis del matí.. "Los diamantes son para las señoras de 40 años no crees Paul" 

Sempre m'agradat l'estil d'aquesta actriu..i aquesta pel·lícula es preciosa..si si preciosa, encisadora, amarga, un drama o una comèdia??

Dos pesonatges marginals, Na Holly cercant un home ric de festa en festa i en Paul un ecriptor mantingut per una senyora rica.

Aquesta petita prostitució de la Holly està molt ben duita a la pantalla, amb un guió àcid ocult amb simpatia.

No se qui em va recomanar el llibre..ja fa estona i el tenc..no se on..promet llegir-lo.

Vos deix amb la música  Moon River que va se escrita expresament per ella...cantada aquesta vegada pel magnific Sinatra.

Moon river, wider than a mile
I'm crossin' you in style some day,
Old dream maker,
You heartbreaker ...
Wherever you're goin',
I'm goin' your way.

Two drifters, off to see the world
There's such a lot of world to see
We're after the same rainbow's end
Waitin' 'round the bend ...
My huckleberry friend,
Moon River, and me.

Two drifters, off to see the world
There's such a lot of world to see
We're after the same rainbow's end
Waitin' 'round the bend ...
My huckleberry friend,
Moon River, and me.

 "La vida es Bella" una de les pel·licules que més m'agradan...una història trista.

Avui estic així..com la bella canço de na Noa (com la futura nina de la Txell), trista i contenta a la vegada es una situació estranya, estic nerviosa, mal humorada, amb molta ansietat..tot això ha estat la culminació final de que la meva vida ha de canviar un poc.

Dilluns caminat aviat pel carrer de Sant Miquel davant el museu contemporàni vaig caure, si caure, amb la mala folla que tot el meu pes (que es molt) va anar al peu esquerra..vaig baixar el carrer dels Oms bastant malament i quan girava cap a les Avingudes em sentia unes estirades que no eren normals. Ahir dematí vaig decidir anar a la Clínica Rotger pensant que em dirien que amb un poc de pomada tot aniria bé, idò no!! la doctora confirma que es un esguince de turmell i que convindrà embanar tota la cama per inmobilitzar el peu, cinc dies sense moure la cama, i convidria que no faci força ja que el meu pes perjudica la bona cura del peu.

Estic a casa estirada la sofà, amb la companyia de la tele, una revista i l'ordinador..cinc dies de baixa forçada i desprès poc a poc. Cita en el traumatoleg fins dia 11 de febrer...però

Amb una desició ferma - llevar-me aquests 20kilos de més...com? fent dieta i exercici i pujant un poc l'estat d'ànim ...que ara mateix no tenc i que no fa més que empitjorar la situació. He de trobar la manera de sortir d'aquest espiral, d'aquesta ansietat, que fa que tot el dia rovegui.. així que molt prest aniré contant el relat d'aquesta vida més, més àgil, més nutritiva, més bella.

Na María

De petita a casa teníem una criada Na María una joveneta emigrant d'Extremadura - d'Orellana - que va venir a casa per estar amb sa meva germana i jo, a fer de teta, no sabia xerrar català i nosaltres dues no sabíem xerrar espanyol.. record que mu mare li deia .

-         Ets tu que les has d'entendre no son elles...

Aleshores jo vaig començar a xerrar malament, deia - color vermello, espardeña, embulancia, lapotacaria, lapepa, labuelita, i a cantar "mi abuelito tenia un reloj de pared.." iel "pena,penita, pena" de la Lola  Flores

  Mon pare va agafar a sa meva padrina i l'hi va dir.

 - Na María be o malament a d'aprendre a xerrar com noltros.

 
I així va ser, amb poc temps na María va començar a practicar i  sempre fins que va morir va xerrar un  castellorquin  perfecte.

Record que el dia que la vaig veure plorar més va ser quan estava embarassada del seu primer fill i em va dir que si era un nin havia de ser..

- Tomeu como el moixet des corral, i si era una nina - Poloni, com  dic a sa meva mare que sa meva filla nom Poloni con lo guapo que es Maricarmen ...

Na María va tenir dos nins en Tomeu i en Jesús, un es mestre d'escola i s'altre duu el negoci familiar, en Tomeu de tan en tan li agrada recorda a sa mare i em diu

-        Marieta, Marieta, ven, vine, que te fermaré las espardeñas

-        Te cortaré el pel i no podràs fer la primera comunió..

o com li demanaven que nom el teu fill María i  jo contestava

-        Tomeu com el moix del corral....

-         Au mirau que diu esta recoña

Na María em va ensenyar moltes coses bones - mai mirar endarrera sempre fer una passa cap endavant, a ser lliure per dir el que pensava de les coses, a no tombar el cap quan em renyava, a ser tolerant, solidària, a obrir-me al món , a conèixer altres cultures, i recordar la seva història que un dia no molt llunya contaré als meus fills, una història d'emigrants.

Records d'infantesa que aquests dies em venen al cap.. i que ara em ve de gust escriure.