KPITANA64

Avui (per ahir) s'ha celebrat la primera diada de futbol, en Gaspar estava feliç i nerviós ha jugat tres partidets i estrenaven equipament, ell és el número 4, no ha pogut ser el número 19 del seu ídol el Leo Messi, un altre any serà.

Es molt divertit veure nins de 4 i 5 anys jugar a futbol, tots darrera la pilota, pareixen un eixam d'abelles. Els pares ens ho passem d'allò més bé, i com cada any el primer partit és el de les maquines de fotos i de vídeo, tothom vol treure el seu nin fent una jugada o un gol. 

Dir-vos que avui ha encaixat 9 gols i està molt content, nosaltres també.

També estava nerviós per que el seu Jove - padrino -  també ha vingut, estan molt units i els hi agrada molt passar els dissabtes junts, el meu cunyat Gaspar ha estat futbolista professional i es entrenador de tercera divisió, l'any passat va entrenar en els juvenils del RC Mallorca i varen fer campions de lliga, en Gaspar l'hi va fer una copa de cartró tipus la de Campions d'Europa, amb llaços de colors inclosos, així que per casa tenim tradició futbolera.... Tots som del Barça a matar, però el meu cunyat es l'ovella negra de la família és del Madrid...que em de fer no ho pot tenir tot...les tertúlies futboleres dels dissabtes a mitg dia ja les vos podeu imaginar tots contra un, ara bé qualque vegada son un contra tots ja que de futbol en sap un raig.

En el Biel l'hi agrada ser tant del Barça que fins hi tot crec que disfruta més quan anam malament que quan anam els primers de la lliga.. som patidors els culés. Record el dia de la final de Campions que em va confessar que es va emocionar...aquest estiu quan vàrem visitar el Camp Nou va passar més gust ell que el nin, tenim un reportatge del Camp Nou impressionant crec que no va quedar reco que no fotografies.

Tornant al meu fill està tan cansat que a les 19'15h m'ha demanat.

G - Mama que fas per sopar?

M - Peix arrebossat.

G - Que em podries fer un sanguix i soparia estic cansat i vull anar a dormir.

He fet el sopar per tot dos aviat i em un no res han menjat. Ara està assegut devora jo i fa un puzzule segur que d'aquí no res s'allargarà en el sofà i quedarà dormit, te una facilitat extrema per quedar-se dormit a qualsevol lloc, és com el seu pare, igualet.

Na Caterina segueix amb la tos i amb el ventolin, que la fa anar com una moto, tot el dia corre, jugar, botar, cridar. En el camp de futbol han portat un inflable d'aquests que posen per les festes infantils i com que havia monitors l'han deixada pujar, estava de contenta que quan ha baixat estava vermella com una heidi, de dolentona i caparruda que es l'hi guanya lo graciosa i espavilada.

Ahir dematí vàrem tenir sessió matinal de cinema en Gaspar havia sentit xerrar de la Hig School Musical i tota la setmana havien anunciat per canal Disney que dia 6 farien les dues pel·licules,...idò ahir dematí tots quatre davant la tele esperant..

tot d'una la nina va començar a dir - norare norare buixos mama buixos - i nosaltres - avui fan aquesta pel·li que el teu germà vol veure - en Gaspar va aguantar deu minuts (que ja em va pareixa molt) va començar a dir jugam a basquet, jugam a basquet.

En el Biel i a jo mira per on ens recordava a Grease, feia estona que una pel·licula no em recordava a na Sandy i en el Danny (vegeu post a Jonh Travolta). Aquesta vegada eren en Troy i na Gabriella que cantaven el We're All in This Together molt igual que el We Go Together de Grease.

Res vàrem mirar les dues pel·lis i recordant....aquells anys de tupes i de faldes amples, calsons de pell molt estrets...ara aquests joves han introduït un altre estil de moda com les bans i les perruques llarges davant la cara i abans la "dolenta" era una nina provocativa, tiradapalante, amb el cabell curt i rissat com la Rizzo i ara es una pija rosa, estirada, reprimida, rica, estil Paris Hilton. Per lo demés la història d'uns joves a un institut i una història d'amor molt empalagosa, molt ensucrada...una pel·liculeta de diumenge horabaixa..res.

El meu fill va dir - Aquests canten per no res..nosaltres no feim això!! mira si haviem de cantar cada vegada que feim alguna cosa..

Aquí van dos videos, no he trobat el que volia de Grease però aquest esta be... (no se xq el video de Grease no es veu)

Com veis tenc poca feina aquest dia de pont.... per Ciutat no passa cap cotxe i això que treballo a les avingudes.

Des de que tenim els nins la nostra relació a baix dels llençols ja no es com abans, el que passa es que les poques que tenim les disfrutam més....mmmmmmmm!!!! si llegeix això es morirà de vergonya i em telefonarà i em dirà - Xiveta t'has passat tres pobles....

Fa cinc anys que som mare d'un nin (cinc anys) i una nina (dos anys) i cada dia em faig creus de com me'n surt o millor dit de com ens he sortim...

Dic això per que escric poc...vaig cansada, molt cansada, i a més aquest mes de novembre es criminal, avui torn treballar d'horabaixa tenc una sessió informativa a un Institut a les 18h, desprès de 40km arribaré a casa per allà a les 20'00h i em sap greu ja que veure els nins una horeta.

Quan arribi no tendre ganes de fer res, i el pare haurà fet el bany i el sopar estirà mig a preparar i soparem i desprès es quedaran frits.

 En Gaspar dia si dia no es queda torrat al sofà, ahir mateix es va dormir a terra damunt l'estora eren les 20'45h quan el vaig veure tirat allà a terra em va pegar un no se que...pobret meu també està cansat. La nina en canvi es diferent ella demana per dormir - Mamamama umi umi!!.

Na Caterina està constipada té molta tos i els vespres es despert i crida - Mama mama vine.. fa uns dies que  dorm devora ella ( si devora ella has llegit bé) estic tan cansada que ja es igual i així em quedo més tranquil·la ja que quan la sent tossir pareix que s'escanyarà i em fa patir. Ahir el pediatre ens va canviar el xarop ara l'hi donarem mucosan. Té tants de mocs que els vomita i ens fa patir molt, ja que des de petita feim puf's de ventolin amb una cambra per a infants, el ventolin la posa com una moto, però aquest any pareix que no fa falta, el pediatre ens va dir que respirava bé i no sentien "pitos".

Les mares som unes grans patidores, el pares també però més silenciosament que nosaltres i ens tranquil·litzen.

Bé, tot això per dir que estic cansada i potser no actualitzi molt aquest bloc..

6 de novembre de 1993                    -                  6 de novembre de 2007

14 anys sense tu Magdalena...son mal d'en passar , bec aigua i escolt Hotel California dels Eagles al teu honor al teu record.. posàvem una i una altre vegada la cançó dins el renault5 groc canari descapotable.. i ens creiem ser les reines del món i entonàvem aquell

Welcome to the Hotel California
Such a lovely place
Such a lovely face
They livin' it up at the Hotel California

Record les vegades que vàrem veure juntes la pel·lícula Reds den Warren Beatty.

 Del dia que vares conèixer en Joan Manuel Serrat i te va demanar si tenies mal d'orella.

O el dia de Sa Rua que te vares passejar amb un Porche vermell vestida de Matajari.

 I aquell dia que no ens deixaren entrar dins aquell restaurant de pijos per que anàvem amb porqueres i faldes hipyes i ton pare va venir a dir el cambrer que erem les seves filles.

 El dia de les teves noces que cridaves - Capi em cas!!!!!!!!!!!! I jo te deia una i una altre vegada estàs com un llum Pomareta.

Del dia que em vares dir - Si no estic embarassada avui ja no hi estaré mai i al 3 de gener naixia sa nina...

Del fart de riure que ens fèiem quan sortíem els dissabtes a fer mal.

Passen anys i panys i aquell dia passa dins el meu cap, sense perdre el fil.

Aquell vespre em vares dir - Estic cansada no tenc ganes de xerrar -  avui dematí ressonava dins jo.

T'enyor tant ...tenc tants de records , vells records.....

No he fet pont..

Diumenge horabaixa sa nina sa va dormir a les 14'30h i em vaig tombar al sofà, es nin jugava amb sa nintendo i ell mirava sa tele esperant que jugués en Rafel Nadal.. estava tan bé, sense sabates amb els calçons desfets amb sa manteta polar, allargada i ssssssmm una mosca, braç en l'aire espantant la mosca, tornava estar tranquil·la a punt de tornar a becar i sssssssmm sa mosca per s'orella, mira que sempre haver d'emprenyar pes cap, torna-m'hi torna-hi sssssssssm, es nin que no volia que tires flit i jo que volia descansar, volia fer sa becadeta, volia desconnectar un poc de la feina, de la casa, dels nins, dels mals de caps diaris, de tot un poc i venga sa put.. mosca dels orgues sssssmsmm, no serà avui que em quedi frita al sofà, que te quedes tan bé que fins i tot baves un poc i fas una roncadeta suau, que quan te desperts te quedes molla, lleugera, i te diuen - venga que fa un hora que dorms i has fet un roncs....

No va poder ser no vaig poder fer cap becadeta, cap bavadeta i em vaig aixecar ben moscajada, vaig sortir en es corral i em vaig seure en el balancí a mirar es diari.. ja serà un altre diumenge no se quin...

El meu tribut al mite.

- Aquesta cançó la canten a missa - .

- Però si no saps ni que canta.!!.

Dics que tenc dins una caixa que no deix que ningú toqui.

Ens va parlar d'altres coses, les seves lletres son literatura, nomenat al premi nobel de literatura i avui premiat amb el Princep d'Asturies, premi que no recollirà.

Vaig aprendre d'ell a dir el que pensava agrades o no agrades, va alimentar a moltes generacions, encara ara alguns joves de vint anys escolten i llegeixen les seves cançons.

Peró els joves de vint anys no tenen el bobdilanisme que molts de nosaltres vàrem tenir ..... o pot ser si!!....

jo  vaig viure aquesta etapa amb passió.

...i aquesta reflexió es que em faig vella...pot ser si pot ser no??!!

Like a rolling stone 

How does it feel
How does it feel
To be on your own
With no direction home
Like a complete unknown
Like a rolling stone?.

 Blowin'in the wild

How many times must
a man look up
Before he can see the sky?
Yes, 'n' how many ears must one man have
Before he can hear people cry?
Yes, 'n' how many deaths will it take
till he knows
That too many people have died?
The answer, my friend,
 is blowin' in the wind,
The answer is blowin' in the wind.

 Just Like a woman

Yes, I believe it's time for us to quit
When we meet again
Introduced as friends
Please don't let on that you knew me when
I was hungry and it was your world.
Ah, you fake just like a woman, yes, you do
You make love just like a woman, yes, you do
Then you ache just like a woman
But you break just like a little girl.

http://www.goddylan.com/

Si em dius "et vull",
que el sol faci el dia molt més llarg,
i així, robar
temps al temps d'un rellotge aturat.

Que tinguem sort,
que trobem tot el que ens va mancar
ahir.

I així pren tot el fruit que et pugui donar
el camí que, a poc a poc, escrius per a demà.
Què demà mancarà el fruit de cada pas;
per això, malgrat la boira, cal caminar.

Si véns amb mi,
no demanis un camí planer,
ni estels d'argent,
ni un demà ple de promeses, sols
un poc de sort,
i que la vida ens doni un camí
ben llarg.

Sempre em diu que som una mama italiana sin fotos de sus hijos en la cartera.

Tenc tants bons records d'ella.... Un dia vaig estar tot un horabaixa per fer li entendre l'esperit nacionalista de la nostra terra, va ser una tasca difícil, i des d'aquell moment quan arribavem a Madrid i entravem dins la sala de juntes on treballàvem sentia la seva veu dolça que cridava

- Ya estan aquí los països catalans, visca  tots nosaltres els forasters!!! -

 i feiem unes bones riallotes....no se que passarà dia 14 quan arribi i no la vegi segur que em cauran quatre gotes i en Miquel Àngel em dirà

 - No t'emocionis sunyer...i recordarà aquell dia dels forasters i del no nos sentimos espanyoles que va fer tant de mal.....però que a la vegada ens va unir .....

Na Maria se'n va.......per treballar amb un projecte al·lucinant, està molt preparada, a l'hora està molt nerviosa per si "cuajaré con los americanos!!" . Tenc tantes ganes de conèixer la seva nova feina i li dic que escrigui aviat fins i tot que faci un blog per estar més connectada amb ella i que l-enyorarem molt

Lo has entendido todo......porque paso de traducciones