Administrar

Relats Conjunts

kpitana | 06 Setembre, 2008 08:16 |

 

Si, som jo La Senyora Indiscreta amb Majúscules jajajajajajajajaja

De tan en tan em dona per mirar a ca d’altri.. si si mirar, com el protagonista de “La Finestra Indiscreta

I ara mateix te veig, si, si, aquí davant meu, millor dit aquí a baix !!!!!!

jajajajjajajajajjajajajajajajajajajajjaja

Aquestes finestres, son l'invent més meravellós que es podria haver inventat, quin gust ummm!! Veure.vos aquí tots davant meu..aquí baix...m'agrada tant observar als altres, però no heu compliqueu No!, lo meu no es xafardaria, lo meus es fascinació per MIRAR, jajajjajjaj, em fascina MIRAR.

Normal 0 21 false false false ES X-NONE X-NONE MicrosoftInternetExplorer4

 

 

 DONA DESCONEGUDA Ivan Kramskoy 1883

31 d'agost

kpitana | 31 Agost, 2008 18:53 |

 

 

A veces llega un momento en que
te haces viejo de repente
sin arrugas en la frente
pero con ganas de morir
paseando por las calles
todo tiene igual color
siento que algo hecho en falta
no se si será el amor

Me despierto por la noches
entre una gran confusión
es tal la melancolía
que está acabando conmigo
siento que me vuelvo loco
y me sumerjo en el alcohol
las estrellas por la noche
han perdido su esplendor

He buscado en los desiertos
de la tierra del dolor
y no he hallado mas respuesta
que espejismos de ilusión
he hablado con las montañas
de la desesperación
y su respuesta era solo el eco sordo de mi voz
 

.........................................................................................

 

Avui estic com es diumenge, cansada i un poc avorrida, decebuda i crec que el Barça perd..aniré a cerca un litre de gelat d'avellana i em donaré un homenatge així com cal per acabar es dia.

Cercava per yutub música antiga i he trobar aquesta cançó que va marcar un any, bé millor dit un estiu, set dies a Gijón a sa Universitat de Cabueñes on vaig poder gaudir d'un concert dels Celtas, no son es meu estil, però aquesta cançó sempre ha estat un puntassssso, quan la sent!!!!

I ara d'aqui vint dies es meu xivet partirà cap a Gijón a Cabueñes per assistir durant una setmana de seminaris, tallers, tertúlies, sopars, sidra molta sidra i dormir molt poc.

..................................................................................................................................

Els diumenges i es futbol

El Barça ha perdut, així que no tornarem comprar es patit, ja que esta comprovat que cada vegada que el compram  acaba perdent..així que com la Jo Mateixa aquest any animarem a un equip de tercera regional , a part de l'equip del nostre poble, cada diumenge anirem a veure el Cala d'Or que aquest any es seu entrenador es el meu cunyat. També es meu fill aquest any ja juga  amb s'equip de futbol 8, així que cada dissabte horabaixa  ja tenim a qui donar anims i cridar, jo no crit mai, així que enguany també cridaré com totes ses mares, faltaria més!!!. Menjarem pipes, patirem fred, portarem una manteta, provarem els tallats curts de cafè de tots els bars dels camps de futbol de sa Roqueta, i ses mares xarrarem de banalidats i em tornaré gilipolles els caps de setmana eh eh eh eh!!! que per un fill i un cunyat una ha de fer el que toca.

:::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::

 

Benvinguts benvingudes a tots i totes  que tornau de les vostres vacances

 

::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::

Perdanau aquest post....avui si que estic gilipolles i no tenc remei, millor menjar el litre de gelat, una dutxa, pastilleta i dormir.

 

bona nit.

 

 

 

QUIN ESTIU!!! LLADRES I PILLOS..banyeros i joies

kpitana | 20 Agost, 2008 11:31 |

 

Si vols cometre un delicte, has d'estar disposat a acceptar sa condemna

Toni Nadal el tio 

 

 

Ahir vaig pensar amb una de les escenes més divertides de la fantàstica pel·lícula “Una noche en la opera” del Germans Marx  - la parte contratante

 

I em vaig posar a riure pensant amb les notícies de lladres i corruptes que surten aquests dies a sa premsa i que encara que no vos ho cregueu m’afecten i molt, més de lo que vos podeu pensar.....

   
   

De petita en na Magdalena i els seus germans jugaven a lladres i pillos, ningú volia ser lladre era tota una deshonra que un horabaixa d’estiu per damunt penyes te toqués ser lladre, tothom volia ser pillo. Pillo era ser mig figa mig raïm en canvi ser lladre era ser el dolent pudent., en el que el municipal podia tancar i fer-l’hi malifetes, com, posar pasteta de farina i peix de pescar per sa cara  o  posar qualque banyero dins es banyador, que dolents-pudents que érem.

Normalment tocava ser lladre el darrer que havia arribat o aquell nin o nina que no coneixies molt i que era de Ciutat i que durant l’estiu te feies inseparable i que no veies de tot s’hivern. Quants d’amics férem damunt s’arena de sa platja o pel carrer o qualque plaça, encara ara quan passegem pel passeig de sa Colònia trobam algú que te saluda i te quedes mirant un home o dona  ja tirant a canes que recordes la seva cara de nin jugant i ara va amb bicicleta o a peu i  duu un nin o nina com es teus o més grans i mous els llavis i t’atures, o no, a xerrar amb ells  per comentar com ha passat el temps que ara son ells, els nostres fills, que juguen a penyes mentre els pares, nosaltres, vigilam...

 

Bé com sempre m’he despistat i com sempre volia contar no se que de lladres i corruptes i he acabat contant històries de penyes, banyeros i amics de Ciutat.

Res que havia decidit no escriure durant tot s’estiu, però recordau allò de ser un ionqui que ens va dur tants de post, idò això, que vos volia saludar, que cada dia faig una passada per veure qui ha per casa, que enyor en els que no hi son i que ben segur d’aquí a no res tornaré escriure alguna cosa, ara que d’una puta vegada començaré ses vacances i podré fer tot allò que durant aquests dos mesos he dit que faria....RES

 

Vos deix amb unes fotografies d’aquests dies de festes (que encara no han acabat, ara ve Sant Bartomeu i en Banyeta Verda per donar llenderades ) de piscina  de riure molt i un fet especial, el nostre fill per primera vegada va participar amb les joies de la Mare de Déu, portant una canya amb el seu amic Tomeu devora la colla de Caperrots , Xerremiers i Flabiolers.

La Sala dona dos euros a cada nin o nina  que vulgui fer el passa carrers i ell el va fer, no vos podeu imaginar la pell de gallina que em va pegar quan va passar per davant la Sala amb la canya i amb un somriure a la cara – Vaig a fer la carrera, vaig a fer la carrera!!!!

   

8-08-2008

kpitana | 08 Agost, 2008 07:14 |


Ara mateix   Eliteratura

 

 El Pais 

 China se pone en pie

China se abre a los Juegos entre tensiones 

 Los atletas se rebelan

"Visitenos, señor Rogge"

 

 

La Vanguardia 

Diari Balears 

 


 

 

Quan arriben les

kpitana | 04 Agost, 2008 09:33 |

Quan arriben les διακοπές, no puc pronunciar la paraula màgica i com que tampoc se pronunciar-la amb grec..!!! No arriben i clar això de treballar tot l’estiu no estava dins els meus plans ...que de fer!!!!??? Estic tan avorrida que tot el dia pens amb unes διακοπές meravelloses i paradisíaques a platges d’arena blanca i aigua neta i de colors verds i blaus, on no hi ha ningú més que jo i el meu xivet, on ens passegem de la ma i ens quedem adormits dins una cambra amb els llençols blancs amb les finestres obertes de pinta en ample i les cortines en fan pessigolles pels dits dels peus,  

eii eeiii eeiii kpitana desperta que això pareix un culebronvenesolano,.

   Quasi tothom en aquesta comunitat ha tancat el piset t i vos aneu de διακοπές, però avui a s’oficina ja tenim gent que arriba de les seves i clar una escolta el que ha fet un el que ha fet s’altre i em miren amb cara d’enveja – Tu encara no has fet διακοπές? Ai quina enveja que fas!!!. Això es lo bo de tenir διακοπές  la darrera que el altres venen i tu encara has de partir. 

   

Festes del meu poble 15 d’agost La Mare de Deu

 

Festes del poble del meu xivet 24 d’agost Sant Bartomeu

 Enguany els Cossiers s’acomiadaran per l’any qui vé entri una nova colla, segur que serà molt emotiu i que veurem moltes llàgrimes.  

Bé jo també tanc el blog no se fins quan però com diu el Clint – VOS VIGILARÉ  

BONES VACANCES

Elegits, Ses Nines, avui toca comprar Flors

kpitana | 22 Juliol, 2008 10:24 |

Normal 0 21



Normal 0 21

Un proverbi turc diu 

- El que cerca un amic sense defectes es queda sense amics.

 

 (juliol 2007 / Eivissa- Cafè del Mar, amb el permís de ses nines)

 

 Des de fa uns mesos m'agrada observar-les, com es mouen, com es vesteixen, com caminen, com riuen, com xerren, com d'amigues son i veig el nostre passat....una mateixa foto d'un any diferent d'un estiu a Eivissa que serà el meu pròxim post per tancar durant l'estiu...no va per dit!!

 

Ei nines no vos sona aquesta música!!!!!!!! quina vos agrada més hahahahahahahahaha!!!!

 

 

___________________________________________________________________________________

 

Son pocs els elegits que els hi toca la vareta , tens les virtuts de la bondat, la perseverança, la humilitat, la bellesa, l’ordre, la responsabilitat, la senzillesa, la sabiduria, lo sociabilitat, la prudència, l’audàcia, l’amistat, la generositat,  el respecte, la lleialtat i la comprensió, ets una de les elegides.

 

D’aquestes virtuts destacaria la responsabilitat, de tenir un vertader concepte de la vida, assumint les conseqüències no només cap a tu si no cap al demés, la humilitat que t’ajuda a tenir els peus a terra, reconèixer els defectes a no levita una falsa realitat.

 

Saps!! La humilitat es una de les primeres virtuts que els humans perdem.

 

Fa poc llegia el teu petit article, on explicaves el que havies sentit durant el teu viatge solidari descrivies aquella experiència i que recordaries les  rialles d’aquells nins que sobrevivien amb molt poc i que en cap moment els hi faltava una  rialla i un gràcies.

Tu saps que és sobreviure i en aquelles lletres es podia llegir la senzillesa per donar-te a conèixer tal com ets, sense màscares.

 

Has aconseguit SER per poder FER coses útils  que te compensen i així has assolit aquest èxit sa.

 

L’èxit depèn de ser un mateix, de l’equilibri entre una vida sana, una feina enriquidora, bones amistats i especialment una actitud positiva.

 

 

Llegint en venien imatges no molt llunyanes d’una nina petita que tenia por molta por, un pànic terrible a quedar tota sola i que aquesta soledat, aquesta por sempre l’acompanya, ara tens un company, aprofita tot el que puguis, xucla com una esponja i gaudeix dels moments de soledat compartits...

 

No estàs tota sola i crec que això heu saps.

 

 

Rellegeixo el que acab d’escriure i no he caigut que no llegiries aquests post.

De vegades emprem el blog per escriure coses que mai direm al nostre interlocutor i sembla una bogeria però heu feim, o jo heu faig sovint, però pens que aquesta pot ser una de les finalitats d’aquest espai escriure per a gent que no llegirà mai el que escrius, si pens ara mateix el que  vull escriure perquè tu ho llegeixis, no més de pensar-ho em poso vermella... tu ja m’entens

 

Quina pallissa acab d’escriu XD.

 

Molts d’anys a totes les Magdalenes (a tu també guapa mesqui) avui em toca anar a comprar flors

 

 

 

 

 

 

 

Sa tia Joana (sa Fe i sĺEstiu)

kpitana | 17 Juliol, 2008 12:38 |

Normal 0 21

L’estiu no acaba de arribar, aquest any pareix que li costa.

Els dies passen i de vegades sent dins la meva pell que he tornat GRAN, si amb majúscules, tenc la sensació des de fa uns mesos que el transcorre de la meva existència en el planeta Terra està passant , perquè m’ha donat per recordar temps passats i això es senyal de que una torna gran.

La meva infantesa i adolescència va estar marcada per moltes coses però una d’elles crec que ha estat la que més.

Els meus pares durant uns anys de molta de feina deixaren la nostra educació en mans de la germana gran del meu pare,sa meva tia Joana, una institució dins la meva família, una persona amb unes conviccions religioses molt fortes, com ella diu – Tenc Fe – i per ella tot és - Lo que Deu vol – ella, creu fermament amb el destí, que està escrit i lo que ha de passar passarà... de vegades, poques, molt poques, crec fermament que tenir Fe l’ha ajudat ha seguir endavant lluitant,  ha veure les coses de diferent manera ja que de vegades baixa del seu estat diví,  posa els peus a terra i reconeix que la bola no funciona i s’excusa dient allò de – Això en el meu temps no passava – i jo li contest – Clar que passava , es que tu no te n’adonaves –  em mira i mou el cap. Abans no deixava que jo li contestés i tot d’una ja tenia el seu argument en ma.

Quan era petita ella em convencia de que tot tenia una explicació divina i que tot el que passava era per - la llibertat que Deu nostre senyor ens ha donat. 

De petita el dia del dijous sant no podia xerrar fort perquè – suuuuus! el Bon Jesús és mort - o els diumenges quan arribava tota suada de corre pel carrer amb ses amigues ella em demanava – Qui ha dit missa de les dotze? Esperant que jo li digues el nom del mossèn que havia predicat.  El que ella va descobrir molt aviat era que amb les amigues a les dotze entràvem dins l’Església per mirar quin mossèn predicava i sortir ràpidament cap a fer carrer i no quedar a escoltar missa. També quan em deia – Mossèn Guillem m’ha dit que t’ha vist voltar damunt sa bicicleta sense anar alerta a sa falda.

Totes aquelles malifetes em van costar molts de càstics, ja que així com anava tornant més gran contestava a totes les seves normes i feia que el meu pare s’enfades i el castic era més gran i el pitjor que em podrien posar era l’obligació d’anar a missa amb ella o el pitjor anar a la processó del Corpus o a donar llum el Dijous Sant.

 Així durant part de la meva adolescència vaig aprendre a callar i no dir res i fer que els dies passessin poc a poc, vaig passar a ser una bona nina que a casa la deixaven escoltar Deep Parpel i Ramones i cantar Lola, per anar a missa, fer de monitora d’esplai, i cantar al cor jove de l’Església.

Aquells anys varen ser bons molt bons però mai, mai deixant de tenir i forjar les meves pròpies idees sobre la religió, la fe, els perjudicis i de les repressions que tot allò em donava, procurava sempre estar ficada amb embolics socials, culturals i polítics i no deixar mai de ser JO... em vaig fer gran, i amb els anys s’han forjat uns valors que marquen el meu camí i durant aquest camí he procurat llevar de damunt meu tots aquells perjudicis, les pors i alliberar-me de la religió. Aconseguit l’objectiu em sent més lliure, però algunes vegades, no se perquè em surten les pors, les cendres d’aquella educació tornen cremar i em sent despullada i de seguida torn a la realitat.

Durant aquells anys sa tia intentava introduir les seves normes estrictes i el meu pare sortia en la nostra defensa – Joana deixa fer ses nines, han de fer sa seva ja trobaran es seu camí- sa tia callava i tot d’una quan podia ens agafava pels racons i ens estrenyia fent l’interrogatori pertinent. Però dins tota aquella vida de normes  teníem bons moments de rialles, d’excursions, d’activitats conjuntes, d’estius a sa Colònia, de sopars a la fresca, de viatges a París, de vestits nous, de pessigolles i de besades amb pessics.

Per ella fomentar les nostres virtuts era un repta i sempre ens deia una frase lapidant i en castellà com a ella li havien ensenyat “Para llegar al conocimiento de la verdad sólo hay un camino: el de la humildad” . Crec que ser humil és una gran virtut però que perdem fàcilment amb l’orgull del voler ser del voler aparentar.

Sa tia Joana en va ensenyar ha veure amb uns altres ulls tot el que teníem, El donar sense rebre res a canvi, a ser prudent, a ser justa, a estimar la natura , els animals, la música, l’opera, el Mozart, llegir en veu alta, a saber escolar i desprès demanar (cosa que em costa molt).

Sa tia Joana te 83 anys fets del dia 8 de juliol, si entres a casa la veuràs asseguda a la camilla amb el rosari dins la ma resant una Ave Maria amb la Bíblia damunt la taula devora la ràdio (que ja no vol escoltar) sempre a punt per llegir qualsevol de les lectures, devota de Sant Judes (traïdor) sant dels impossibles, de Sant Josep pare de Jesús, de Sant Antoni sant dels animals i en qualsevol moment si la memòria no falla te contarà la història de Sant Julià i santa Basilisa (sants del nostre poble).  Passa el rosari a missa de les vuit cada dia, si la seva salut ho permet, acudeix a tots els funerals, i reparteix pregàries per a tots els pecadors (inclosa jo) del món.

Fa poc, molt poc, em va demanar – Perquè has tornat així, Maria – i jo li vaig contestar – Així? I vàrem tenir una llarga conversa tranquil·la, pausada on ella va xerrar poc i jo molt, on li vaig poder dir que l’estimava i que ella era part culpable del que era jo, del que havia tornar, desprès quan vaig acabar em va dir – Estic orgullosa, pregaré per tu i la teva família i quan em mori que serà prest aniré en el cel i li demanaré a sant Pere que quan arribi la teva hora te deixi entrar.

 

Sa tia ens ha donat tot  i ensenyat tot  i em après molt.

Quan acaba l’estiu i la mir asseguda a la seva cadira, pens si l’any qui ve estarà amb nosaltres i ens donarà mala vida com diem sa meva germana i jo, i totes dues pensem el mateix – Es fan grans ens fem grans. 

Vos deix amb unes paraules sabies i una música de pell de gallina que acompanya en aquests dies que la calor no arriba.

Summertime 

diuen que el cos és savi; i que res dura eternament: ni els bons moments ni, afortunadament, els dolents... El Gatot

 

 

 

 

 

 

JA TENC UN ANY

kpitana | 11 Juliol, 2008 11:15 |

Normal 0 21

 


 

 

Avui el meu blog KPITANA64 fa un any, vaig començar suposo que com tots tímidament i sense adonar-me ja em passat un any.

El meu xivet em diu que som una ionqui, de vegades dic que heu deixaré i em mira fent sa mitja rialla.

Deixar-ho desprès d’un any... és el que ara per ara em rumia dins el cap, però desprès quan em poso davant l’ordinador el primer que faig és anar de blog en blog per veuré que fan els meus estimats veïns. (ELS MES K)

 

 


 

 

Na Mesqui m'ha donat un plaer músical que no coneixia i avui vos dedic aquesta cançó 

James Walsh (Starsailor) - Born to be with you (live)

 

besadetes amb pessics per a tots

per

acabar

 

FI

 

 

 


 

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS