Administrar

un cap de fibló...un hospital...gent enfadada amb els seus

kpitana | 08 Octubre, 2007 13:35

Estic enfadada, enfadada amb uns dirigents que no tenen paraula, l'acord que signaren tots, diu així.

Paralitzar les obres de Son Espases i analitzar la situació econòmica, jurídica i patrimonial per tal de comprovar la factibilitat de construir un altre hospital al solar de Son Dureta.

punt 6 de l'apartat Garantir una sanitat moderna de l'acord que signen PSIB-PSOE, UM i Bloc de Mallorca.

 

jajajajajajajajajajajajajajajajajajajajajajajajajajajajajajajajajajajajaja

 YellCrySurprisedTongue outMoney mouthUndecided aquestes són le meves cares

 

llegint aquest cap de setmana tots els blogs em faig creus del que llegeixo. Per una part el Bloc per Mallorca diu que no està gens d'acord amb aquesta decisió, el cap en Biel Barceló no diu res de res , tohom demana que es pronuncii digui qualque cosa....En Grosske,  Na Nanda, En Llauguer.....tots han dit el que s'esperava. 

També es comenta sobre que el Bloc està en contra  d'aquesta decisió i que tothom carrega contra ells i que ningú contra el partit del govern PSIB-PSOE. Molts pensen que si ells son signants del pacte socis de l'amo son tan o més traïdors.

...que faries si el teu soci te pren el pel..te roba i se'n riu de tu..

 Pero qui realment han patit aquesta singlada son tots els veïns de La Real, els quals son els que s'han sentit més traïts. on pots llegir

Què té aquesta terra que congria traïdors

 

http://www.salvemlareal.org/

el retorn.. b7ts

kpitana | 19 Setembre, 2007 13:31

quan una te poques ganes de retornar... i a més amb una ciàtica...res es com abans...quan era més jove i tenia ganes de tornar a a la feina, ara el que desitjo es estar a ca nostra tranquil·la i mirant les museranyes i badant la boca al vent en el corral de casa al balancí..me'n vull anar a ca nostra.

 

aquest ESTIU ha estat mogut, viatjar, excursions, piscina, platges, festes i més festes, jugar sobretot jugar molt amb els meus fills, encara que no em aconseguit que aprengui a colcar amb bicicleta,

-es igual no està preparat diu son pare.

la ciàtica també ha vengut aquest estiu, el que m'agrada de la ciàtica es que cada dia vaig a la fisioterapeuta, que em fa uns massatges que em deixa nova....quin gust!!!

res dema serà una altre dia..i segur que veig les coses millor.

au adeu

 

he tornat a la Vila

kpitana | 03 Agost, 2007 13:49

 Vénen les vacances...vénen les festes...

 

La meva vida està vinculada al carrer de Plaça d'aquest poble. El poble on varen néixer tots els capitans, on varen néixer els meus pares on nasqueren els meus padrins i re-padrins, on viuen la meva mare na Maria Pometa i sa tia Joana Capitana, la darrera capitana autèntica, la meva germana, na Catalina,  on creix el meu fillol, en Miquel, el meu nebot Damià,  el meu nin Gaspar la meva nina Caterina, on caminen pels carrers on jo també caminava. La meva família viu a la casa on jo vaig viure durant molt de temps Can Capità, i m'agrada pensar en aquest nou retorn a la vila, que em fa preguntar si el món és una roda que gira i recomença sempre seguit. Puc assegurar que Campos es, el poble de les meves arrels, d'allà on venc i on he tornar. M'agrada recórrer els seus carrers, el carrer Major mirar el campanar i recordar el dia que va caure Sant Julià, el carrer Estret, un dels meus carrers preferits veure la rectoria i la placeta dels caiguts on tants bons moments vaig passar, el carrer de Santanyí i mirar cap a munt si veig la placeta d'en Godet (tres molins), girar el cap i pensar que la padrina Mayans fa el dinar i que el padrí llegeix a la taula coses de cinema. La placeta del Pou Nou, sor Maria Rafaela, carrer Unió, la Plaça des peix (Pere Ignasi) han estat els carrers que m'han vist créixer. Ela carrers i les places on he assegut, mentre passaven les hores entre converses, confidències i jocs d'infant o d'adolescent, m'acompanyaran sempre.

Per a mi Campos són les meves amigues encara nines, recorrent amb bicicletes els carrers del poble. La meva germana esperant el Citroen del meu cunyat damunt la cera de casa. Campos és el renou de bon matí del tallant del meu pare, fent trossos de la carn, que ressonava per tota la casa. Campos es el gelat desprès de sopar asseguda amb el meu pare a la fresca sense dir res mirant el cotxes passar, aquella tranquil·litat, aquella quietud, aquella frescor, son records que tenc tan aprop i que enyor tant.. sobre tot en el meu pare....

Per a mi Campos són els veïnats del carrer de Plaça, l'enyorada Miquela i en Tomeu Cirvel·la , la Família de can Reviu, la Família Ginard de Sa Granja, can Perilla,  can Planta amb l'amistat eterna de n'Antònia i el seu germà Mateu i la Família Pomar ,els nins  pomarets (Na Magdalena * en Joan*, en Maties, na Cati i na Fàtima). El record de na Magdalena la meva amiga de l'ànima amb qui vaig viure aquells moments de la vida que val la pena recordar i  compartir amb algú i ara sobre tot amb els seus fills Na Victòria i en Biel.

Campos es poder sortir de casa i asseure a la barra de sa Granja a fer un palo amb sifó, recórrer els carrers, jugar  amb el meus fills per la cera, anar de la ma a comprar a s'impremta a l'apotecaria, a can Pomaret, anar a fer un cafè desprès de dinar amb les amigues i parlar dels que fers diaris, dels fills, de ciutat, i sobre tot del que passa pel poble; la política municipal, les xafarderies del carrer, dels actes culturals i de tot allò que un parla quan està tranquil al poble sense mirar el rellotge.

 Les festes del nostre poble, retornen, un any rere l'altre, amb aquella  puntualitat dels anglesos, les festes obren un parèntesi, és hora d'oblidar per uns dies el que fem cada dia i de començar la festa. És l'encontre amb la gent, les salutacions típiques amb els coneguts i veïnats que fa estona que no veus, les aturades davant plaça comentant que la gent cada any balla més, escoltar el renou del paperí quan camines cap a l'Ajuntament, veure les padrines comprar joguines als seus nets, sentir el cridar dels infants  a les atraccions, escoltar a primera hora del matí les xeremies i flabiols dels caparrots per anar a corre joies i menjar un tros de coco.

 Tornarem a trobar-nos a plaça, ens reunirem com cada any els amics i farem un sopar a la fresca, menjarem i beurem fins que n'hi hagi, el temps passarà  a la taula i com fa un parell d'anys escoltarem la música i ballarem al corral.. i riurem farem festa i direm com cada any - Ja s'acaba l'estiu no ens donarem compte i serà Nadal.

bones vacances i bones festes a tothom.

es trenc

 

http://rebost.ajcampos.org/festesagost07.php

 

http://www.ajcampos.org/

QUINA SONADA!!!!!!!!AAAA UUMMM

kpitana | 25 Juliol, 2007 11:42

 (Segueix)

Jonh Travolta i Jo

kpitana | 24 Juliol, 2007 11:33

Sempre he estat una fan d'en Joan, des de que el vaig veure per primera vegada a la pantalla "Carrie" (llibre i pel·lícula famosa  durant la meva adolescència) va ser un amor a primera vista, i després va venir "Fiebre del Sabado Noche". Qui de la meva generació no recorda aquesta pel·lícula i en Toni Manero ballant davall de la bola a la disco, encara m'agrada de tan en tan entonar aquella música del Bee Gees "Night Fever".

Desprès del gran èxit de sábado va venir Grease, encara record aquells calsons estrets negres aquells tupès, aquelles faldes allocades que totes volíem dur i ser n'Olivia (Sandy) tenir un novio com en Danny i passar unes vacances com aquelles... i que ens cantenssin Oh Sandy!! i ballar el Hopelessly Devoted to You. Però després de veure la pel·lícula, no se quantes vegades, darrerament m'identifico més amb la Rizzo i dur una d'aquelles caçadores roses de les Pink Ladies.

Desprès d'aquestes pel·lícules d'èxit en vàren venir moltes més q no varen ser el que esperava, fins que va tornar fer de "maldito" a  Pulp Fiction d'en Tarantino amb la seva gran interpretació de gánster  (nominat a l'Óscar al millor actor) i el seu famós ball amb Uma Thruman.

I ara s'estrenarà molt prest Hairspray un músical a l'americana i que el seu personatge és una dona http://www.hairspraymovie.com/ aquesta pel·lícula està ambientada als anys 60, on el John interpreta a una mare que pesa 135kilos, s'altre dia el vaig sentir a una entrevista on parlava de que va estar un any per decidir-se a dir si pel paper - Si la meva feina es ser actor puc interpretar qualsevol paper - així que tornarem veure ballar i cantar en el "travolta" i tornaré veure a la gran pantalla al meu lof de fa més de 30 anys.

 

 

 

 

kikiriki i canvi climatic

kpitana | 23 Juliol, 2007 12:43

cada dia dematí canta el gall kikiriki....

ido si cada dia dematí faig una volta per veure que s'ha publicat i cada dia trob que els més actius i els més visitats son els blocs polítics..quin avorriment, vaig ha veure que trob pel cercador si!! ara si que trob coses interessants, blocs de gent jove que viatge, de famílies per Etiòpia cercant arrels i aventures, de literatura, de fotografies espectaculars, de música, fins hi tot hi he trobat en amic que feia estona que no sabia d'ell i ves per on te un bloc sobre música, m'agraden els de gent com jo que escriu la seva.. aquests son els que m'entretenen i que em comuniquen sentiments..

faré una tria i els he posaré en els enllaços.

http://partimdeviatge.balearweb.net

http://lmercer.lynksee.com/blog/

http://cruella.balearweb.net/

 

També aquest dematí m'han enviat aquest vídeo. i com deia el texte de la persona que m'enviava aquesta informació.

EM DE TENIR TOTA LA INFORMACIÓ. Documental que refuta la teoría del calentamiento global antropogénico, que el racista, genocida y nazi Al Gore, tanto propagandiza. ¿Qurés salvar el mundo? Detiene a Al Gore.

http://video.google.com/videoplay?docid=-5476707933991507175

eh!! jo no som tan llesta com aquesta gent però m'agrada tenir tota la informació i desprès faig la tria. Vull saber tot el que passa sigui d'on sigui vengui d'on vengui.

jo vull un càrrec - VA DE PELL

kpitana | 19 Juliol, 2007 09:40

Que vull dir .. si exactament el que heu llegit.. estic enrevoltada de gent a la que li donen un càrrec,  i ara a un que no fa molt anava amb calçons curts i polo com un nin de ciutat,  d'amunt una moto treballant a ràdio jove, li han donat un càrrec però senyors quin càrrec...I avui a la tertúlia matinera llegint el diaris he dit - vull un càrrec - com ho puc fer?? I m'han contestat - fet d'ueme!!! Jejeje.. tenc amics a ueme he contestat, i no acaba aquí l'historia,  desprès de llegir i acabar el cafetet curt de màquina ve s'altre i diu - Vos he de dir una cosa - i piltrafilla de jo dic - Estàs embarassada - i em contesta - M'han ofert un càrrec - ala venga!! Fet sa punyeta!! Ido si l'hi ha ofert un càrrec a un consorci del govern - Enhorabona Imma t'ho mereixes!!!????
I em tot això jo encara no tenc cap càrrec, hauré de cercar qualque endoll d'aquests que tenc i no utilitzo... em sents, em llegeixes plis donem un càrrec..
va de pell ... vol dir vaig de berbes EVA

Feis bonda, feis les coses be, esteim tan contents de que tegueu càrrecs...ara es l'hora...

els llibres la música

kpitana | 18 Juliol, 2007 08:57

Hay quienes no pueden imaginar un                         mundo sin pájaros, hay quienes no pueden imaginar un mundo sin agua; en lo que a mí se refiere, soy incapaz      de imaginar un mundo sin libros.  

Jorge Luis Borges

no puc imaginar un món sense llibres i sense el  petit princep http://www.lepetitprince.com/fr/ 

Coneixeu l'història segur que si, pareix un llibre per infants però tracta temes profunds de la vida, l'amistat i l'amor. L'autor s'imagina a ell mateix perdut en el desert del Sahara on coneix a un princep extraterestre parlen de l'estupidesa humana i de la sabiduria dels infants, que la majoria de gent perd quan es fa gran..

 

però tampoc el puc imaginar sense internet..

 el món sense música i sense els Rollings http://www.rollingstones.com/home.php

 sense en michael buble i la seva veu dolça veu http://www.michaelbuble.com/

i tampoc puc imaginar el món sense tu...

 

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS