kpitana | 06 Novembre, 2007 14:18 |
6 de novembre de 1993 - 6 de novembre de 2007
14 anys sense tu Magdalena...son mal d'en passar , bec aigua i escolt Hotel California dels Eagles al teu honor al teu record.. posàvem una i una altre vegada la cançó dins el renault5 groc canari descapotable.. i ens creiem ser les reines del món i entonàvem aquell
Welcome to the Hotel California
Such a lovely place
Such a lovely face
They livin' it up at the Hotel California
Record les vegades que vàrem veure juntes la pel·lícula Reds den Warren Beatty.
Del dia que vares conèixer en Joan Manuel Serrat i te va demanar si tenies mal d'orella.
O el dia de Sa Rua que te vares passejar amb un Porche vermell vestida de Matajari.
I aquell dia que no ens deixaren entrar dins aquell restaurant de pijos per que anàvem amb porqueres i faldes hipyes i ton pare va venir a dir el cambrer que erem les seves filles.
El dia de les teves noces que cridaves - Capi em cas!!!!!!!!!!!! I jo te deia una i una altre vegada estàs com un llum Pomareta.
Del dia que em vares dir - Si no estic embarassada avui ja no hi estaré mai i al 3 de gener naixia sa nina...
Del fart de riure que ens fèiem quan sortíem els dissabtes a fer mal.
Passen anys i panys i aquell dia passa dins el meu cap, sense perdre el fil.
Aquell vespre em vares dir - Estic cansada no tenc ganes de xerrar - avui dematí ressonava dins jo.
T'enyor tant ...tenc tants de records , vells records.....
kpitana | 05 Novembre, 2007 13:46 |
No he fet pont..
Diumenge horabaixa sa nina sa va dormir a les 14'30h i em vaig tombar al sofà, es nin jugava amb sa nintendo i ell mirava sa tele esperant que jugués en Rafel Nadal.. estava tan bé, sense sabates amb els calçons desfets amb sa manteta polar, allargada i ssssssmm una mosca, braç en l'aire espantant la mosca, tornava estar tranquil·la a punt de tornar a becar i sssssssmm sa mosca per s'orella, mira que sempre haver d'emprenyar pes cap, torna-m'hi torna-hi sssssssssm, es nin que no volia que tires flit i jo que volia descansar, volia fer sa becadeta, volia desconnectar un poc de la feina, de la casa, dels nins, dels mals de caps diaris, de tot un poc i venga sa put.. mosca dels orgues sssssmsmm, no serà avui que em quedi frita al sofà, que te quedes tan bé que fins i tot baves un poc i fas una roncadeta suau, que quan te desperts te quedes molla, lleugera, i te diuen - venga que fa un hora que dorms i has fet un roncs....
No va poder ser no vaig poder fer cap becadeta, cap bavadeta i em vaig aixecar ben moscajada, vaig sortir en es corral i em vaig seure en el balancí a mirar es diari.. ja serà un altre diumenge no se quin...

kpitana | 26 Octubre, 2007 13:05 |

El meu tribut al mite.
Quan vaig descobrir en Bob Dylan va ser amor a primera vista, el meu cunyat va posar el cassette dins aquell Citroen gris descapotable, jo no tenia més de 12 anys i li vaig dir- Aquesta cançó la canten a missa - .
era la Blowin' in the Wind quan ell se'n va fotre de jo no vaig entendre res.. quan ell se'n va fotre de jo no vaig entendre res.. però així com anava escoltant aquella veu em va deixar embadalida i li vaig dir.- Em deixaràs aquesta cinta.- Però si no saps ni que canta.!!.
Més endavant a un viatge d'estudis a Andorra na Magdalena i jo ens vàrem comprar dos discs de vinil i un poster del Bob Dylan, quan vaig arribar a casa el vaig aferrar a la paret de calç de la meva habitació. Tenia un tocadiscs blanc i vermell on vaig fer la meva primera discoteca - Bob Dylan, Eric Clapton, Lou Read, The Quins, The Rolling Stones, Ramones, Jenis Joplin, Deep Purple.Dics que tenc dins una caixa que no deix que ningú toqui.
A jo m'agrada el caos no m'agrada la disciplina aquest era el meu lema de jove ( ara cada vegada menys qüestió de maduresa) ell per jo era el profeta del caos.Ens va parlar d'altres coses, les seves lletres son literatura, nomenat al premi nobel de literatura i avui premiat amb el Princep d'Asturies, premi que no recollirà.
Vaig aprendre d'ell a dir el que pensava agrades o no agrades, va alimentar a moltes generacions, encara ara alguns joves de vint anys escolten i llegeixen les seves cançons.
Peró els joves de vint anys no tenen el bobdilanisme que molts de nosaltres vàrem tenir ..... o pot ser si!!....
jo vaig viure aquesta etapa amb passió.
...i aquesta reflexió es que em faig vella...pot ser si pot ser no??!!
Like a rolling stone
How does it feel
How does it feel
To be on your own
With no direction home
Like a complete unknown
Like a rolling stone?.
Blowin'in the wild
How many times must
a man look up
Before he can see the sky?
Yes, 'n' how many ears must one man have
Before he can hear people cry?
Yes, 'n' how many deaths will it take
till he knows
That too many people have died?
The answer, my friend,
is blowin' in the wind,
The answer is blowin' in the wind.
Just Like a woman
Yes, I believe it's time for us to quit
When we meet again
Introduced as friends
Please don't let on that you knew me when
I was hungry and it was your world.
Ah, you fake just like a woman, yes, you do
You make love just like a woman, yes, you do
Then you ache just like a woman
But you break just like a little girl.

kpitana | 24 Octubre, 2007 13:30 |
Si em dius "et vull",
que el sol faci el dia molt més llarg,
i així, robar
temps al temps d'un rellotge aturat.
Que tinguem sort,
que trobem tot el que ens va mancar
ahir.
I així pren tot el fruit que et pugui donar
el camí que, a poc a poc, escrius per a demà.
Què demà mancarà el fruit de cada pas;
per això, malgrat la boira, cal caminar.
Si véns amb mi,
no demanis un camí planer,
ni estels d'argent,
ni un demà ple de promeses, sols
un poc de sort,
i que la vida ens doni un camí
ben llarg.
Sempre em diu que som una mama italiana sin fotos de sus hijos en la cartera.
Tenc tants bons records d'ella.... Un dia vaig estar tot un horabaixa per fer li entendre l'esperit nacionalista de la nostra terra, va ser una tasca difícil, i des d'aquell moment quan arribavem a Madrid i entravem dins la sala de juntes on treballàvem sentia la seva veu dolça que cridava
- Ya estan aquí los països catalans, visca tots nosaltres els forasters!!! -
i feiem unes bones riallotes....no se que passarà dia 14 quan arribi i no la vegi segur que em cauran quatre gotes i en Miquel Àngel em dirà
- No t'emocionis sunyer...i recordarà aquell dia dels forasters i del no nos sentimos espanyoles que va fer tant de mal.....però que a la vegada ens va unir .....
Na Maria se'n va.......per treballar amb un projecte al·lucinant, està molt preparada, a l'hora està molt nerviosa per si "cuajaré con los americanos!!" . Tenc tantes ganes de conèixer la seva nova feina i li dic que escrigui aviat fins i tot que faci un blog per estar més connectada amb ella i que l-enyorarem molt
Lo has entendido todo......porque paso de traducciones
kpitana | 17 Octubre, 2007 12:23 |
Telèfon a ca mu mare perquè em conti com anat amb els nins
- Avui tot perfecte, tothom ha volgut berenar, sense problemes ni crits ni renous.
- Mamamamamama !!! demà es sa fira.crida el meu fill per telèfon. Demà es sa fira però també és un dia especialment trist per la meva família, es un dia de records dolorosos, un dia de dol, passen els anys, ja son catorze i tot a canviat tant... Plou a Ciutat, passen els paraigües i els turistes amb calsons curts i xancles no entenen res...es un dia d'ambulàncies i cotxes de policia, les avingudes estan anegades de cotxes per amunt i per avall, els alumnes del Ramón Llull guaiten pel portal gran... llamps i trons quina tempesta.La ràdio torna comentar que tenim alerta vermella amb possibilitats de més caps de fibló.... - Rei!! demà no hi haurà fira.kpitana | 11 Octubre, 2007 12:50 |
fer amics es sempre gratificant
...bé no xerro d'amics amics, xerro d'amics coneguts, d'aquest que t'agradaria conèixer, i un dia plas plas coneixes ..idò avui he tengut una sorpresa.
...si ja m'enteneu ..no vos ha passat mai tenir una persona a prop o enfora i dir
- m'agradaria conèixer aquesta persona -
idò avui m'ha tocat i ha passat ..gràcies m'has fet contenta ..molt contenta...

kpitana | 08 Octubre, 2007 13:35 |
Estic enfadada, enfadada amb uns dirigents que no tenen paraula, l'acord que signaren tots, diu així.
Paralitzar les obres de Son Espases i analitzar la situació econòmica, jurídica i patrimonial per tal de comprovar la factibilitat de construir un altre hospital al solar de Son Dureta.
punt 6 de l'apartat Garantir una sanitat moderna de l'acord que signen PSIB-PSOE, UM i Bloc de Mallorca.
jajajajajajajajajajajajajajajajajajajajajajajajajajajajajajajajajajajajaja





aquestes són le meves cares
llegint aquest cap de setmana tots els blogs em faig creus del que llegeixo. Per una part el Bloc per Mallorca diu que no està gens d'acord amb aquesta decisió, el cap en Biel Barceló no diu res de res , tohom demana que es pronuncii digui qualque cosa....En Grosske, Na Nanda, En Llauguer.....tots han dit el que s'esperava.
També es comenta sobre que el Bloc està en contra d'aquesta decisió i que tothom carrega contra ells i que ningú contra el partit del govern PSIB-PSOE. Molts pensen que si ells son signants del pacte socis de l'amo son tan o més traïdors.
...que faries si el teu soci te pren el pel..te roba i se'n riu de tu..
Pero qui realment han patit aquesta singlada son tots els veïns de La Real, els quals son els que s'han sentit més traïts. on pots llegir
Què té aquesta terra que congria traïdorshttp://www.salvemlareal.org/
kpitana | 19 Setembre, 2007 13:31 |

quan una te poques ganes de retornar... i a més amb una ciàtica...res es com abans...quan era més jove i tenia ganes de tornar a a la feina, ara el que desitjo es estar a ca nostra tranquil·la i mirant les museranyes i badant la boca al vent en el corral de casa al balancí..me'n vull anar a ca nostra.
aquest ESTIU ha estat mogut, viatjar, excursions, piscina, platges, festes i més festes, jugar sobretot jugar molt amb els meus fills, encara que no em aconseguit que aprengui a colcar amb bicicleta,
-es igual no està preparat diu son pare.
la ciàtica també ha vengut aquest estiu, el que m'agrada de la ciàtica es que cada dia vaig a la fisioterapeuta, que em fa uns massatges que em deixa nova....quin gust!!!
res dema serà una altre dia..i segur que veig les coses millor.
au adeu
Ja tenc un any de bloguera. Aquesta foto te un parell (mallorquí) d'anys..quin canvi!!!, es carrer ha canviat i jo també. Som del Barça, agnòstica (encara que no faci gràcia a la meva tia Joana) i mare de dos fills. M'agraden ses albergínies farcides i un tumbet amb sardina. "Mai entraria en un club on acceptessin socis como jo" Grouxo Marx T'estim xivet....
| « | Desembre 2008 | » | ||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
| 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 |
| 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 |
| 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 |
| 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 |
| 29 | 30 | 31 | ||||