Administrar

Patti Smith al Principal

kpitana | 20 Febrer, 2008 08:30 |

 

Avui escoltant de nou la veu de la Jenis i parlant amb el Jaume de música del nostre temps em deia - Quina es la cançó de la Joplin que t'agrada més i sense dubtar he dit - Try i Cry Baby - i tot d'una em diu..

- Saps que els dies 7 i 8 de març ve la Patti Smith al Principal i tots dos em dit - Glooooriiaaaaa

Realment em fa moltes ganes veure la Patti Smith, però pens que m'hauria agradat més anar a un concert de fa 20 anys.

Crec que no passaré tant de gust com hagués passat durant aquells anys d'institut que no més arribar a casa endollava el meu tocadiscos blanc i grana i venga Patti i venga Rollings i venga Janis i venga Deep, Doors, pensant que qualque dia podria assitir a un concert, quimeres d'una nina de poble..

I torn pensar quin tipus de música deu fer, encara deu cantar Because ,si encara la canta ara mateix compro les entrades, com m'agradava cridar aquesta cançó, amb  la meva palestina embolicada pel coll (no era com aquesta-fashion).

I també record a les llestarrones de la meva classe de 2-D escoltaven en Llach i la Maria del Mar Bonet, un altre estil de música que en aquells anys odiava, i que ara de tant en tant no em fa mal sentir-la, podria dir que fins hi tot m'agrada...

Que faig compro les entrades??

Qualqú de vosaltres em podria dir si val la pena anar a veure la Patti..

 

els premis aquests.....

kpitana | 18 Febrer, 2008 13:50 |

 

aqui penjo els premis aquests..que havia de penjar i no penjava...

complit està... au no em donis més guerra...

 

la bellesa, a la recerca...

kpitana | 18 Febrer, 2008 11:41 |

Botero

http://eliteratura.balearweb.net/ Escriu un post sobre la bellesa.

Acceptar-nos tal com som,  Mirar-mos al mirall i somriure... aquestes haurien d'anar a l'arxiu de frases celebres.

Llegir en Llorenç em calma, em relaxa, ja que duc dues setmanes a dieta.

Realment jo no accepto la meva imatge reflectida al mirall, no, no m’agrado gens ni mica, em veig i no em reconeixo ni en els vidres dels mostradors.

No accepto aquesta gorga baix la meva cara, no accepto les dogues de la meva panxa i les corbes de les meves natgues, no accepto les meves cuixes rodones, plenes de greix indomable que es mou com una freixura de porcella, no accepto la panxa molla que no es pot enfonsar més del que li demano cada dia quan intent ficar-me dins els meus texans.

Des de que duc aquests quilos d'amunt meu, he tornat passiva, lenta, molla, versosa (mandrosa), descuido la meva imatge, vaig vestida de negre dia si dia no, per no dir cada dia, no em miro al mirall, enemic de guerra que de vegades imagin perduda, pensant que qualque dia tornaré a ser aquella de la fotografia que em somriu.

No cerc la bellesa física, ja fa anys que la vaig perdre, cada cosa al seu moment, però si que cerc la bellesa interior la meva, la particular  aquella que vaig perdre i que vull retrobar,  aquella que em feia ser lleugera, alegre, ràpida, oberta, extravertida, que no descuidava la seva imatge i vestia colors lluents.

Poder mirar-me al mirall fent un somriure.

Llegeixo en Llorenç... La bellesa és la dictadura de la carn.

És alegre la bellesa? És tendra? És imaginativa? És intel·ligent? 

La bellesa és tòpica: en el fons, avorrida recerca d'un ideal sempre inassolit, malaltís.

Jo escric, la bellesa és particular, es abstracta, es subjectiva, el que per un es bellesa per l’altre no, és el que cada un cerca, en aquests moments necessito trobar la meva bellesa particular, el plaer de trobar-la em fa estar motivada, cerc aquesta bellesa que va lligada amb la salut, res malaltís i avorrit, que de vegades perdem, que jo vaig perdre i vull retrobar.Pot ser sigui una quimera.

Potser ho aconseguiré pot ser no

el segon premi de la setmana

kpitana | 12 Febrer, 2008 10:21 |

l'Striper un dels meus bloguers preferits m'ha donat el premi Bloc Solidari...gra6, gra6 moltes gra6...

El que passa es que quasi tots el teniu.

passo aquest premi a tres blocs.

La poc pacient per ser la més pacient

al meu xivet

a l'uruguaya més canyera

1 funeral 1 boda 1 premi

kpitana | 09 Febrer, 2008 11:31 |

 

Ahir em comunicaven que prest..molt prest anirém al teu funeral.. 

 

El mes de juliol tenim un bodorrio sa casa sa nina dels meus ulls

 

Un premi que s'altre dia no vaig poder enlleçar coses del Mozilla aquest

 

In the winner is... tenc un premi

kpitana | 07 Febrer, 2008 13:08 |

El meu estimat menorquí m'ha fet aquest present UN PREMI..idò!!! estic contenta no tenia cap premi de la blogosfera....

no tenc molt de temps ja que ara me'n vaig al metge que per fi em donarà d'alta i demà podre anar a Ciutat a fer feina...les meves neurones estan vagues molt vagues i es hora de fer-les funcionar...

vos deix amb una de les cançons que han marcat fort a una generàció i la dedica al Gatot esper que torni prest molts de nosaltres t'enyorarem moixot...fins prest

 

Aquest premi ha estat creat per Eseya. Les regles del premi són les següents:

 no puc enganxar l'imatge...tenc...l'enganxare demà


- Cal triar cinc blocs que es consideri que són mereixedors d'aquest premi per la seva creativitat, disseny, material interessant i aportació a la comunitat bloguera, sense tenir en compte el seu idioma.
- Cada premi atorgat ha de tenir el nom del seu autor/a i l'enllaç al seu bloc per tal que tots el puguin visitar.
- Cada premiat ha d'exhibir el premi i col·locar el nom i enllaç al bloc de la persona que li ha atorgat el premi.
- Premiat i premiador han d'exhibir l'enllaç
d'Arte y pico per tal que tots sàpiguen l'origen d'aquest premi.
- Exhibir aquestes regles.

Així, doncs, el
veredicte és el següent:

Viollet

Gossades 

El moixot 

Cruelissima de Vil 

Beranar amb diamants

kpitana | 28 Gener, 2008 10:33 |

 

 

DESAYUNO CON DIAMANTES...acab de veure aquesta pel·lícula a un canal d'aquests de cinema del ONO...no recordava res de res d'ella...bé que l'havia vista fa anys i recordava la primera sequència tan famosa de L'Audrey amb aquest vestit espectacular, tan pentinada  les rai-ban negres..amb els croasants i el cafè mirant el mostrador de Tiffany's "que encantadora casa"caminant per la quinta avinguda a les sis del matí.. "Los diamantes son para las señoras de 40 años no crees Paul" 

Sempre m'agradat l'estil d'aquesta actriu..i aquesta pel·lícula es preciosa..si si preciosa, encisadora, amarga, un drama o una comèdia??

Dos pesonatges marginals, Na Holly cercant un home ric de festa en festa i en Paul un ecriptor mantingut per una senyora rica.

Aquesta petita prostitució de la Holly està molt ben duita a la pantalla, amb un guió àcid ocult amb simpatia.

No se qui em va recomanar el llibre..ja fa estona i el tenc..no se on..promet llegir-lo.

Vos deix amb la música  Moon River que va se escrita expresament per ella...cantada aquesta vegada pel magnific Sinatra.

 


Moon river, wider than a mile
I'm crossin' you in style some day,
Old dream maker,
You heartbreaker ...
Wherever you're goin',
I'm goin' your way.

Two drifters, off to see the world
There's such a lot of world to see
We're after the same rainbow's end
Waitin' 'round the bend ...
My huckleberry friend,
Moon River, and me.

Two drifters, off to see the world
There's such a lot of world to see
We're after the same rainbow's end
Waitin' 'round the bend ...
My huckleberry friend,
Moon River, and me.

 (Segueix)

20 kilos i un peu

kpitana | 24 Gener, 2008 09:47 |

 "La vida es Bella" una de les pel·licules que més m'agradan...una història trista.

Avui estic així..com la bella canço de na Noa (com la futura nina de la Txell), trista i contenta a la vegada es una situació estranya, estic nerviosa, mal humorada, amb molta ansietat..tot això ha estat la culminació final de que la meva vida ha de canviar un poc.

Dilluns caminat aviat pel carrer de Sant Miquel davant el museu contemporàni vaig caure, si caure, amb la mala folla que tot el meu pes (que es molt) va anar al peu esquerra..vaig baixar el carrer dels Oms bastant malament i quan girava cap a les Avingudes em sentia unes estirades que no eren normals. Ahir dematí vaig decidir anar a la Clínica Rotger pensant que em dirien que amb un poc de pomada tot aniria bé, idò no!! la doctora confirma que es un esguince de turmell i que convindrà embanar tota la cama per inmobilitzar el peu, cinc dies sense moure la cama, i convidria que no faci força ja que el meu pes perjudica la bona cura del peu.

Estic a casa estirada la sofà, amb la companyia de la tele, una revista i l'ordinador..cinc dies de baixa forçada i desprès poc a poc. Cita en el traumatoleg fins dia 11 de febrer...però

Amb una desició ferma - llevar-me aquests 20kilos de més...com? fent dieta i exercici i pujant un poc l'estat d'ànim ...que ara mateix no tenc i que no fa més que empitjorar la situació. He de trobar la manera de sortir d'aquest espiral, d'aquesta ansietat, que fa que tot el dia rovegui.. així que molt prest aniré contant el relat d'aquesta vida més, més àgil, més nutritiva, més bella.

 

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS