Na María
kpitana | 16 Gener, 2008 10:43
Despertar amb els meus crits,
tremolant a la serena,
tots els que estan adormits
conformats i panxa plena.
I vull que sia ma llança
el llamp que en tots els combats,
il·lumini l'esperança
de tots els desesperats.
I sens parar de lluitar,
cercant ales pel meu vol,
morir sense doblegar
els genolls, mirant el sol.
Pere Capellà
Na María
De petita a casa teníem una criada Na María una joveneta emigrant d'Extremadura - d'Orellana - que va venir a casa per estar amb sa meva germana i jo, a fer de teta, no sabia xerrar català i nosaltres dues no sabíem xerrar espanyol.. record que mu mare li deia .
- Ets tu que les has d'entendre no son elles...
Aleshores jo vaig començar a xerrar malament, deia - color vermello, espardeña, embulancia, lapotacaria, lapepa, labuelita, i a cantar "mi abuelito tenia un reloj de pared.." iel "pena,penita, pena" de la Lola Flores
Mon pare va agafar a sa meva padrina i l'hi va dir.
- Na María be o malament a d'aprendre a xerrar com noltros.
I així va ser, amb poc temps na María va començar a practicar i sempre fins que va morir va xerrar un castellorquin perfecte.
Record que el dia que la vaig veure plorar més va ser quan estava embarassada del seu primer fill i em va dir que si era un nin havia de ser..
- Tomeu como el moixet des corral, i si era una nina - Poloni, com dic a sa meva mare que sa meva filla nom Poloni con lo guapo que es Maricarmen ...
Na María va tenir dos nins en Tomeu i en Jesús, un es mestre d'escola i s'altre duu el negoci familiar, en Tomeu de tan en tan li agrada recorda a sa mare i em diu
- Marieta, Marieta, ven, vine, que te fermaré las espardeñas
- Te cortaré el pel i no podràs fer la primera comunió..
o com li demanaven que nom el teu fill María i jo contestava
- Tomeu com el moix del corral....
- Au mirau que diu esta recoña
Na María em va ensenyar moltes coses bones - mai mirar endarrera sempre fer una passa cap endavant, a ser lliure per dir el que pensava de les coses, a no tombar el cap quan em renyava, a ser tolerant, solidària, a obrir-me al món , a conèixer altres cultures, i recordar la seva història que un dia no molt llunya contaré als meus fills, una història d'emigrants.
Records d'infantesa que aquests dies em venen al cap.. i que ara em ve de gust escriure.
personal | 
Següent | 
Anterior | 
Comentaris (12) | 
Retroenllaços (0)
Comentaris
Presentació
es clar no som ni serè mai n'Audrey, però és una imatge que sempre m’agrada i que he utilitzat. Em recorda a Na Magdalena. Es una imatge on tens la sensació de que està recordant qualque cosa agradable jo diria que un bon moment..un bon moment es el que pas ara... ah!! som del Barça, agnòstica (encara que no faci gràcia a la meva tia Joana) mare de dos fills. Com deia Groucho Marx no vull pertanya a cap club on no acceptin algú com jo. m'agraden ses albraguinies farcides i un tumbet amb sardina. T'estim xivet....
Menú
Cerca
Calendari
| « | Juliol 2008 | » | ||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
| 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | |
| 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 |
| 14 | 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 |
| 21 | 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 |
| 28 | 29 | 30 | 31 | |||
Recentment
Categories
Els meus enllaços
COVONET
ELS MÉS K
- A mis 95 años Maria Amelia
- A tot Bloc!
- Andrea todo esto soy yo
- Caterina un bloc jove
- Cruelissima
- Do de llengua
- El Gatot (Moixot)
- El Vei de dAlt
- Elena Vera
- Gossades
- l'altre Jo Mateixa
- La Cullerada del Puji
- La Jo mateixa
- la poc pacient 2
- Llorenç Carreres Eliteratura
- Llum de dona - Joana
- Núr
- Queralbs un Saliner
- Relexions diàries d'un tipus qualsevol
- Striptease d'Històries
- Violette Moulin
- ZEL Ara mateix
Al·lucin que els teus pares tenguessen una mentalitat tan poc esclava! Devien ser les darreres restes de civilització normal i correnta :-)
El meu pare era un home d'esperit i ment oberta, per jo el millor home del món, l'enyor tan..i Na María era la dona més humil i més dolça que he conegut mai, un dia te contaré la seva història.
L'esclavitud existeix ara i sempre. Part de la meva família va partir cap a l'Argentina i a ca nostra entenien molt bé que era ser emigrant..i com te dit abans na María era especial.
Sencillament uns preciosos i tendres records de quant erem un xic mes joves, ptons Lota.
Ai bonica, que et llegeixo a tu i a la Cruella i es com si tornes a estar a ses illes.
Em costa entre-us a voltes, pero m'encanten les vostres paraules, per que saps??, llegeixo i et sento, la teva veu, aquesta que mai he sentit, la sento i m'encanta.
Un petonas gros, gros i molt sorollos, nomes per tu :-)
Sriper-. gràcies rei.. segur que a tu també t'agrada recordar, per mi es una teràpia.
Jo mateixa - sentir la meva veu es tan fàcil com demanar el telèfon i fer unes rialles juntes. besets. i això de tornar a les illes quan vares venir??
Donaaaaa, però jo no se si tu pots, o vols, poder soc una maniatica agressiva i ves tu a saber, saps que no has de donar el phone aixi com aixi???, aixxxx, com ets eh :-P
Doncs vaig estar a Ciutadella fa uns....ostres, ara no se exactament quant, poder uns 5 o sis anys,vaig anar-hi per les fetes de St. Joan, per veure els cavalls i els cavallers i per tastar la pomada :-)
Petonasos bonica!!!!!
Kpitana, no me n'has parlat mai d'aquesta dona!!!
M'ha vingut molt de nou tot aquesta història.
Beso
k macos aquests records...
mercè - benvinguda a casa passa quan vulguis jo te faré una visita b7ts
Gràcies als records.
Entre els somnis i els records anem construin la nostra vida, passet a passet!
Bon cap de setmana!Kpitana
vinga esperem post nou vinga lota bonica animat.