kpitana | 22 Març, 2008 07:43
Els records en venen al cap, aquell 22 de juliol quan vàrem saber que seriem pares, estàvem platònics teníem una cara de beneits que pareixia que duem un lletrero de llumets fosforescents damunt el cap que deia
ESTAM ESPERANT!!!.
La primera visita a la ginecòloga passarà a la història familiar com - El dia en que ta mare va plorar més - no em vaig poder aturar de plorar, cada pregunta que em feia no podia articular paraula.- Darrera regla?- Mmmuammeu dia de junymmmamaaxxiiiiiiaaii!!
- Tranquil·la, mira aquest aparell és per calcular més o menys la data de naixement, possiblement entre el 12 i 17 de març de 2002, farem una exploració i una eco.- Mmmuuaaiiiiiiiiii jo jo tu tu saps que tenc 36 anys..mmmaiii que trobés que m'hauria de fer l'amniocentèsis .- Ara no te preocupis per això, farem una analítica completa i a la propera visita ja parlarem de les proves. Aquell primer mes d'agost va ser i serà per sempre un dels mesos més feliços, pensant tot el temps amb tu i sense dir res a la família esperant un poc, un temps prudencial, un temps...ja em diràs tu perquè?? Però va estar bé que esperéssim ja que aquell mes vàrem tenir un susto, vaig sagnar, no sabíem que fer i ens miràvem sense dir res però pensant el dos el mateix - no per favor, no!! que no passi res - durant el trajecte amb cotxe fins a l'hospital te xerrava i te demanava que - No te'n vagis coseta, no te'n vagis. La ginecòloga d'urgències ens varen dir que no era res, que tot estava perfecta i que no ens preocupéssim per res, sortirem amb una gran rialla/plorosa i aquells nou mesos varen ser fantàstics. Passarem la prova amniocentèsis, tres dies repòs, resultats tot bé, sexe NIN. Vares néixer dia 22 de març de 2002 a les 14'30h pes 3'460kg. mida 51 cm.Va ser un part molt llarg, dolorós, però ple d'emocions de sentiments amb l'explosió d'aquella alegria immensa de veure com naixies petitó, arrugat, vermell, sense cabells, el papa i jo te miràvem i te tornàvem mirar, eres tu el nostre nin, el meu nin petit, érem pares???!!!!
I avui ja fas 6 ANYS!!! Com has canviat, de ser aquell nin petitó ros i grassonet a ser aquest nin que ja sap llegir i escriure, que sempre està dispost aprendre coses noves, que li agrada molt jugar a futbol, ser del Barça, menjar bistecs arrebossats i galetes dinosauri, fer enfadar a na Caterina i riure amb ella, nedar, jugar amb la play, amb el Joan Mateu i llegir contes de llebres color avellana que diuen a la llebre petita
I JO SI QUE T'ESTIMO!!! D'AQUÍ A LA LLUNA ANAR I TORNAR.
es clar no som ni serè mai n'Audrey, però és una imatge que sempre m’agrada i que he utilitzat. Em recorda a Na Magdalena. Es una imatge on tens la sensació de que està recordant qualque cosa agradable jo diria que un bon moment..un bon moment es el que pas ara... ah!! som del Barça, agnòstica (encara que no faci gràcia a la meva tia Joana) mare de dos fills. Com deia Groucho Marx no vull pertanya a cap club on no acceptin algú com jo. m'agraden ses albraguinies farcides i un tumbet amb sardina. T'estim xivet....
| « | Maig 2008 | » | ||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
| 1 | 2 | 3 | 4 | |||
| 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 |
| 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 | 18 |
| 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 | 25 |
| 26 | 27 | 28 | 29 | 30 | 31 | |
Ostres doncs felicitats per la orgullosa mare, i per el nin, jo tambe tincs alguns un fara anys el 4 del mes que be.
Nena ke bonito, ke bonito post...llorona jajajaj ke lindo, escomo estar ahi, de la manera ke lo contas..sabés yo me entere un 22 de febrero ke seria mamá...y quede dura sin hablar ni decir nada..ke lindooooo ke emoción, felicidades a los dos, muchas felicidades¡¡¡¡¡¡
gra6 reis!!! ahir va ser un dia molt mogut, divertit, especial amb molts de records i també amb una festa amb molts d'amics i amigues..
bsadetes
Je je je, xiveta, no t'enfadis pel canvi del títol del post.
M'ha agradat molt tot el que has escrit.
Un beso gros
doncs... petons i llepades amb retard, bonica kpi!
hi ha sentiments que són personals i intransferibles... però un dia els expliques... i fas arribar emocions a al tres bestioletes que són distants en l'espai, però que s'adonen que compartim moltes coses amb persones que no coneixem.
el meu gatet gran ja en farà 10 la setmana que ve. I el petit en va fer 8 fa pocs mesos... es fan grans i ens fan grans!
que sigui grandesa de cor!
Caram nena m'has fet plorar i tot, que bonic, que tendre!!!!!
Moltes felicitats (amb retard per culpa de problemes informàtics) a en Gaspar i felicitats a tu per tenin un nin tant guapu :-)
Petonets!!!!
Osti! Això de la lluna anar i tornar també ho deia jo...I seguiem amb Mart, Saturn, Neptú, la Via Làctea, la Galàxia d'Andromeda, l'Univers i l'infinit...!
L'altre part Tu ets i seràs sempre el meu xivet, t'estim.
Gatot moltes coses moltes emocions compartides, quan et llegeixo de vegades em dic - Jo igual que tu moixot, gratadetes al clatell.
Jo mateixa ei reina gra6, ja veuràs com un dia d'aquest ens contes aquestes sensacions i segur que farem una ploradeta juntes, besadetes fortes per tu.
Veí t'agafo l'idea d'anar fins a l'infinit i més enllà, em sona aquesta frase.
Felicitats per la parts que et toca i felicitats a en GAspar!!!!
Això de l'embaràs i el part...es recorda relament amb una nostàlgia....i certament creixent TANT ràpid!!!!
Felicitats de nou!!!
Petons.
Felicitats, amb retard!
M'has emocionat i tot! Molt maco, sí senyora!
PS: Jo deia de petita que estimava "fins al cel"!
Moltes felicitats per a ell (ja comença a ser tot un homenet) i per a tu! ;)
Una abraçada!