kpitana | 31 Març, 2008 13:53
Des de fa uns mesos no se, no tenc ganes de res, no se com expressar-me tot en fa nosa, tot és de més i tot m'embafa, em passo els dies fingint un estat d'ànim que no és el meu
ummmmm
- Però que tens??
- No ho se!! Jo també m'ho deman..
Sonmio i pens...
Vinga Sam!! torna-la tocar em sent nua i lleugera i pens que sempre ens quedarà Paris..no Elefant?
es clar no som ni serè mai n'Audrey, però és una imatge que sempre m’agrada i que he utilitzat. Em recorda a Na Magdalena. Es una imatge on tens la sensació de que està recordant qualque cosa agradable jo diria que un bon moment..un bon moment es el que pas ara... ah!! som del Barça, agnòstica (encara que no faci gràcia a la meva tia Joana) mare de dos fills. Com deia Groucho Marx no vull pertanya a cap club on no acceptin algú com jo. m'agraden ses albraguinies farcides i un tumbet amb sardina. T'estim xivet....
| « | Maig 2008 | » | ||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
| 1 | 2 | 3 | 4 | |||
| 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 |
| 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 | 18 |
| 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 | 25 |
| 26 | 27 | 28 | 29 | 30 | 31 | |
Yo no podría haberlo explicado mejor, qué pasa? debe de ser la llegada de la primavera, eso que llaman astenia primaveral...no sé, pero yo me siento igualita que tú...
No me'n recordava..ho sent
Relats Conjunts relat inspirat en el quadre "El somni", d'Henri Rousseau, 1910
Eiii! molt bé! per començar una mica de melangia, nuesa i zoofília! Vinga doncs Sam toca-la toca-la! jajaja
una versió eròtico-festiva de Casablanca... interessant...
Lliure- mira ja sou dues, benvinguda Lliure passa quan vulguis..
Clint - Jajajaja, toca-la Sam Gra6 per introduïr-me dins relats curts, m'agradat això mira per on!!!
Jordi - aquest paio amb la flauta m'ha fet pensar amb Casablanca. gra6 per la visita torna quan vulguis.
Bonica per ser el primer està genial!!!!!! (tant de bo trobis la inspiració sempre que de vegades la mestresa dels Relats Conjunts penja cada quadre :-P
Jejejejeje, petonets bonica!!!!
No hi dubte bonica lota sempre ens quedara Paris..
Jo mateixa - la inspiració divina..si vols que te digui sa veritat quan vaig començar a escriure no pensava mai que acabès així em va venir quan em vaig fitxar amb el paio de la flauta i em vaig dir Toca-la Sam!!
Em feia ganes això dels Relats Conjuts..besadetes
Striper - ummmm!!!sempre
Ostres, doncs sí que el quadre té una mica d'astènia primaveral, oi? Benvinguda a RC!!
Pd40 gra6 per la benvinguda, i passa quan vulguis.,
Ara m'han agafat ganes d'estirar-me i dormir una estoneta més.
Xexu - ara vaig a casa teva a llegir el teu relat.- Gra6 per visitar-me, torna quan vulguis
Jo també em sento així, adormida i sense ganes de fer res... però no sé si m'entendria bé amb un elefant...jejeje
zel - benvinguda al club de les mandroses...jajajaja l'elefant la trompa..jajajja coses de la primavera.
Si a de romandre així nua i estirada, Sam no paris de tocar-la!! ;)
Això en dic una mandra idílica i nostàlgica. Vigila el Sam que de flautes va ben servit....
Salut!
forats - que no pari.... gra6 per passar per casa, torna quan vulguis.
pep - vigilaré!!! bon relat el teu també Pep, passa un altre dia la porta sempre està oberta
Ai la primavera!... M'ha agradat el relat, és original, fa venir mandreta.
Felicitats.
si que fa venir un xic de mandra aquest quadre...
Potser per què és massa idil.lic?
(malgrat jo, personalment, faria fora les lleones, el negre i l'elefant...X¬D)
M'agrada el relat!
Anna - gra6, he passat per casa teva i te deixat uan nota. Passa per casa quan vulguis estas convidadad. m'agradat molt el teu bloc.
Barbollaire idil·lic si que es idil·lic la vida real no és així..gra6 per passar ara mateix vaig a casa teva a llegir el teu relat..