Administrar

Mu Mare

kpitana | 21 Abril, 2008 10:03

   

No se com començar, i començar amb un No crec que no ha estat bona idea.

Vaig tan enfeinada, duc feina endarrerida i estic negativa, psicològicament negativa, com es diu vulgarment, veig la cosa molt negre. 

 

 la persona més important de la meva vida, desprès del meu xivet i dels meus fills.

 

Mu Mare està fotudeta, està malalta, no és una malaltia greu, no??!!, però és la primera malaltia on la meva germana i jo ens em preocupat i ens em mirat a la cara tot dient.

 -         Es massa prest. 

 Mu mare és el pilar, es el fonament, es sa paret mestra de sa meva vida, si ella cau jo caic, si ella no s'aixeca jo no m'aixeco, si ella no roda la clau jo no puc entrar, si ella no omple l'olla jo no menjo.... crec que no fa falta que vos digui més, segur que heu entès el que vull dir.

 

Mu Mare es la segona filla d'una família de la postguerra, el meu padrí Miquel Pometa* era jornaler de un tall de guixaires i sa meva padrina Catalina Roca* anava a jornal a les cases, també per emblanquinar i s'encarregava d'anar  obrir ses barres des Tren. Mu Mare i el seu germà Miquel, vivien al carrer des Tren, una casa propietat d'un conco xorc de sa meva padrina, que ella esperava li deixaria amb herència.

 Mu Mare va anar a l'escola (custura) fins que va tenir catorze anys a ca ses monges Franciscanes, desprès és va llogar a ca Ses Mercadals dues dones que cosien per altri, feien vestits, camises per home, brodaven, i ensenyaven a nines l'ofici. Durant aquests anys va conèixer a mon Pare, en Damià Capità*, fill també de Miquel Capità* i Catalina, que tenien un negoci de carnisseria al carrer de Plaça, Ca'n Capità. Mon Pare era el petit de tres germans, el gran havia mort de leucèmia a l'edat de 18 anys, en Pere, estudiant de batxiller a La Salle de Palma, un jove molt ben plantat, alt i molt magre que volia ser el primer misser de Ca'n Capità, Na Joana Aina una nina malaltissa, intel·ligent, molt desperta que volia ser mestra d'escola i que degut a la malaltia és va quedar fadrina, tota una institució familiar de 82 anys que a dia d'avui viu amb mu Mare i mon Pare que havia de seguir la tradició familiar, el negoci de sa carnisseria.  Mon Pare era un jove trapasser, que sempre anava "a la última" ja que  a ca seva tenien doblers i es podia permetre certs luxes que d'altres no podien, va conèixer a mu Mare a unes noces d'uns amics comuns i l'hi va demanar per ballar, d'aquell dia ja no és varen separar.  A ca'n Pometa no feia molta gràcia que mu Mare festegés en Capità, ja que mon pare es desplaçava amb una OSA per tota la Vila, i en aquell temps era massa atreviment que una al·lota puges damunt una moto.  Desprès de cinc anys de festejar i dos d'entrada a ca els meus padrins, un mes d'agost és varen casar a l'Església de Sant Julià, mu Mare el mateix vespre es va desplaçar a viure amb els sogres i amb sa cunyada, ajudant al meu pare ha dur endavant sa carnisseria durant quaranta vuit anys, l'any 1995 tancaren el negoci, mon Pare havia mort l'any 1993. De la carnisseria tenc molt bons records i especialment el renou del tallant pegant damunt el piló, un record que perdura dins el meu cap. M'agradava guaitar pel forat de l'escala i mirar el rellotge - Les 5 del matí i mu Mare ja fa feina. En aquelles hores mon Pare era per fora vila comprant xots, porcs, vedelles als mercaders de la zona. Mu Mare ha fet molta de feina i en cara ara en fa, te cura dels nostres fills, els hi dona el dinar, els he vesteix, quan estan malalts ella em diu - Jo ja el duré al pediatre vés a fer feina no perdis el jornal - Va venir durant divuit mesos a Ciutat per guardar el nostre fill i que jo no em demanés més temps de jornada reduïda. 

 Mu mare te 77 anys i està cansada i aquest cansament l'ha duita a l'enyorança de temps passats i de records del meu Pare. Mu Mare fa uns dies que plora, plora de mal, plora de pena, plora perquè ha tornat vella.  La meva germana és més optimista i em diu que aviat estarà millor que la recuperació és lenta ,però jo veig que la benzina d'aquesta màquina tan perfecta acaba i que no hi ha peces noves, que no hi ha volta endarrera, que ara em de seguir cap endavant que em de tenir molta cura d'ella, que l'hem d'estimar més que mai, fes-l'hi costat com ella ha fet durant tots aquests anys. No deix de pensar que el que hi ha en mig de la vida i la mort és un alè i que cada dia hauríem de viure com si fos el darrer, però jo som la primera que no ho faig. Vos podria xerrar més de mu Mare, però suposo que com tots vosaltres de les vostres,. Ja he dit que començar amb un NO no era un bon començament.   

personal | Següent | Anterior | Comentaris (12) | Retroenllaços (0)

Comentaris

  1.  
    Re: Mu Mare

    Vinga dona! una abraçada per les dues!

    Clint | 21/04/2008, 18:48
  2.  
    Re: Mu Mare

    Clint - Gra6 nin

    kpitana | 21/04/2008, 18:50
  3.  
    Re: Mu Mare

    Ja ho diuen que mare no n'hi ha més que una. Espero que es recuperi i molts ànims! Jo també estic depre darrerament ja que s va morir el meu padrí la setmana passada despés d'un mes ingresat. Segur que s'ensurt.
    Besades!

    caterina | 21/04/2008, 19:20
  4.  
    Re: Mu Mare

    Ostres no se qui de les dues es mes collonudes. Petons per les dues.

    Striper | 21/04/2008, 21:06
  5.  
    Re: Mu Mare

    Caterina - sent la mort del teu padrí, sempre he cregut que els padrins son un pilar molt importants amb l'educació dels nets. Gracies per les teves lletres.

    Striper - Al·lot estimat gràcies besades fortes per tu rei,.

    kpitana | 22/04/2008, 08:50
  6.  
    Re: Mu Mare

    Caterina - sent la mort del teu padrí, sempre he cregut que els padrins son un pilar molt importants amb l'educació dels nets. Gracies per les teves lletres.

    Striper - Al·lot estimat gràcies besades fortes per tu rei,.

    kpitana | 22/04/2008, 08:50
  7.  
    Re: Mu Mare

    Les mares tenen quelcom especial... sempre savent just el que tens, just el que cal, just el que necessites...a mi també hem costa pensa que un dia la meva mare pugui "fallar"...

    Ara animevos i torneu-li aquest anys d'amor i dedicació que segur que és el que millor li anirà...

    Petons i abraçades guapa!!!

    la poc pacient | 22/04/2008, 10:54
  8.  
    Re: Mu Mare

    La poc pacient = Ets un sol
    gràcies estic molt desanimada, ahir tornarem al metge i no aclarim res de res més anàlisis i més proves..temps al temps. besades fortes. Com te trobes?

    kpi | 22/04/2008, 11:06
  9.  
    Mu Mare

    Hola Kpitana, primer de tot dir-te que em sap greu el que contes de ta mare. Et dessitjo de bon de veres que tot vagi bé i que es recuperi.

    Seguesc el teu bloc des-de l’estiu passat. El vaig trobar per casualitat, cercant coses de Campos, i m’hi vaig fixar perquè el resum de Google parlava de qualcú del carrer de Plaça que, a més, tornava al poble. Massa coincidències amb un que jo conec, vaig pensar.

    Avui, emperò, m’he decidit a escriure’t amb motiu d’una de les fotografies que publiques. No sé si és un error, però l’arxiu que té per nom “nocesmuma.jpg” pot confondre, ja que no són les noces dels teus pares però sí aquelles on es van conéixer.

    El que contes és ben cert, els dos protagonistes de la fotografia m’ho contaren fa molts d’anys. Per cert, més coincidències: ell, del carrer de Plaça; ella, del carrer del Tren.

    No retiris la foto. Està molt bé aquí on està.

    Una abraçada i no t’aturis d’escriure.

    m | 03/05/2008, 23:13
  10.  
    Re: Mu Mare

    m - moltes gràcies per ses teves lletres, m'han fet somriure, saber que hi ha algú de la Vila que em llegeix encara m'ha fet somriure més..de vegades quan penjo qualque post pens que ningú el llegirà i menys algú de la Vila. La majoria de gent que em llegeix es catalana i he fet bones amistats. Em sap greu que no t'identifiquis més, si em veus per la Vila fes-me una senyal jajajajajaja de veres que m'ha fet contenta.
    Mu mare està cada dia més bé i estem contentes ja que durant uns dies sa meva germana i jo ho veiem un poc negre, ara la recuperació va molt bé.
    De sa fotografia tens raó és un error, els nuvis son de Ca'n Vic i mon pare i mu mare està a la dreta de la fotografia..gràcies no la retiraré.
    Torna a la Vila ha estat molt bó, jo era molt de ciutat i no volia venir cap aquí pensava que m'enyoraria però ha estat ben el contrari, encara que el poble hagi crescut tant no tornaria a ciutat per res.
    Passa quan vulguis em faràs contenta i si deixes qualque missatge encar més contenta em faràs. una abraçada
    No se tu però a jo m'agraden molt les coincidències....

    kpi | 04/05/2008, 17:46
  11.  
    Mu mare

    Maria!!!!!

    quin relat tan preciós, m'ha fet emocionar i pensar en com de poc valor sovint aquells a qui més estim, perquè sembla que hi seran eternament, com si fossin valors immutables, però de sobte un dia no hi són, i és massa tard per adonar-te de les paraules, abraçades,o simples gestes que s'han quedat en el tinter...
    Es veritat que no estic d'acord en dir massa sovint la paraula "t'estimo" per tal de no treure-li ni una mil·lèsima de sentiment, per no desprestigiar-la. Però quan ho sentim de veritat, mai no està de més: "t'estimo" no només es pot dir, es pot demostrar.
    No hi ha res com tenir la convicció de que has fet tot el possible per fer feliços als qui estimes.
    Salut!

    Lau | 09/06/2008, 13:14
  12.  
    Re: Mu Mare

    Lau - Moltes gràcies, les mares son úniques i segur que la teva també ha petit per tu (jo heu se) i que de vegades silenciosament ha dit Lau t'estim i tu jo heu saps, una mirada, un gest, una enfadada és un t'estim silenciós.
    besadetes

    kpitana | 09/06/2008, 20:40
Afegeix un comentari

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

Amb suport per a Gravatars
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS