Valgui tant. Avui no he anat a fer el cafè de les 10'30h, havia d'anar a canviar unes sabates i he decidit fer la mitja hora per arribar fins al carrer de Sant Miquel a mirar mostradors, he vist una camisa sense mànigues de color negre (com sempre) amb dibuixos de colors groc, verd, malva, una monada, he mirat el preu 70euros...com és possible? Entro dins la tenda i demano a la dependenta - Que pots treure aquesta camiseta negre de la meva talla? la treu i la me'n passo - quina monada m'està perfecta que faig? Em dic mirant en el mirall el meu reflexa, - la compro? que són 70euros a principi de mes? 70euros son 11mil i pico de les antigues pessetes uf és molt!!! Però necessito roba. Quan dic això sent la dependenta que em diu -Mira aquestes son del mateix estil! - Ei!! Cada una més que guapa , quan mirava el preu de cada una la panxa em feia renous me'n pas una de marró amb uns dibuixos abstractes.- I aquesta? no duu el preu, dic a la dependenta, que val?- 157euros - queeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeee? Com és possible que un tros de tela tengui aquest preu, quin procés passa aquesta peça perquè arribi a les nostres mans amb aquest preu i com és possible que la gent compri en aquests preus.Així com em deia el preu ràpidament he decidit llevar-me la camiseta, però la mirava i tornava mirar, però si es una camiseta d'una marca possiblement anglesa, que no la puc rentar, que l'etiqueta diu que la dugui a la bugaderia, au au au !! que això es de bojos i jo encara no estic boja o pot ser si? Ja que per les noces de na Victòria em posaré les millors gales...realment de vegades fem coses que no tenen to ni so i diem que mai farem i au així com així trec la VISA i pago el que em diuen...no, no he pagat els 157euros però si els 70euros inicials.
Passat per la llibreria de devora sl feina he mirat el mostrador m'ha fet ganes mirar de comprar el llibre que Na Joana recomanava "Sabates italianes" Henning Mankell i em fonen 20¬ més. I penso ara li demanaré el procés de com un llibre...però saps que no em fa ganes sentir cap conferència de drets d'autor, de copyright, de la propietat intel·lectual, dels interessos de les editorials i de %, aquesta serà una altra història.
Post data
Quins tres quarts més cars 90euros em ves sortit més barato anar a fer un cafè a ca'n Miquel.
vinga va, que segur que estàs estupenda...i el llibre t'agradarà molt segur, esta molt bé.
No si si ho val pero t'han cobrat el 80% de la roba la fan fora a bbaig preu i aqui te la cobran a preu de'or.
Ueeeep campanera!
És clar que sé qui ets, em recordes n'Audrey. ;-)
Veig que has posat un enllaç al meu blog, gràcies, jo també el posaré al teu.
M'ha fet il·lusió coincidir després de ... un parell d'anys, pocs.
Et llegiré.
Per cert, ben fet, això d'haver-te decidit a comprar, els doblers només serveixen per això. I són dos dies.
Una abraçada!
Clint - no, no estic estupenda, ja m'agradria. Ahir el vaig començar pareix que si que m'enganxarà.
Striper - Si, si ja ho se..es una vergonya.
Queralbs - ei ja sabia jo que te faria gràcia..Jo també te llegiré. Avui tenc sopar de "mamas" de s'escola i aniré d'estreno jajajaja. salut i una abraçada per tu
Osti 70 euros?!!! jo penso que amb el tema roba i complements abusent molt!!!
Sort en el sopar!!!!
Petons!!
Ja has mirat els preus dels bikinis??? 90 euros i poquíssima tela! ;)
Mira pels llibres no em requen els euros...però "Sabates italianes" me'l van regalar! ;)
Grpacies Kapi!
Síps... La veritat és que hi ha dies que quan arribes a casa penses «no hauria d'haver sortit!». Jo no solc anar a comprar gaire, prò el dia que surto torno a casa que la targeta plorant i cridant em diu: «Com has pogut abusar de mi d'aquesta manera????»
Això sí... 70 euros en una samarreta espero no deixar-me'ls mai! Ei, hauries de penjar una foto teva amb la samarreta, o almenys de la samarreta! Que bé s'ha de lluir, no?
:)
Joana - els bikinis encara no he mirat..
Núr - estimada foto no en tenc cap però ahir vaig mirar la marca i es ESPRIT, segons les enteses en marques, es coneguda i cara, jo na coneixia.