Administrar

Sa tia Joana (sa Fe i s’Estiu)

kpitana | 17 Juliol, 2008 12:38 |

Normal 0 21

L’estiu no acaba de arribar, aquest any pareix que li costa.

Els dies passen i de vegades sent dins la meva pell que he tornat GRAN, si amb majúscules, tenc la sensació des de fa uns mesos que el transcorre de la meva existència en el planeta Terra està passant , perquè m’ha donat per recordar temps passats i això es senyal de que una torna gran.

La meva infantesa i adolescència va estar marcada per moltes coses però una d’elles crec que ha estat la que més.

Els meus pares durant uns anys de molta de feina deixaren la nostra educació en mans de la germana gran del meu pare,sa meva tia Joana, una institució dins la meva família, una persona amb unes conviccions religioses molt fortes, com ella diu – Tenc Fe – i per ella tot és - Lo que Deu vol – ella, creu fermament amb el destí, que està escrit i lo que ha de passar passarà... de vegades, poques, molt poques, crec fermament que tenir Fe l’ha ajudat ha seguir endavant lluitant,  ha veure les coses de diferent manera ja que de vegades baixa del seu estat diví,  posa els peus a terra i reconeix que la bola no funciona i s’excusa dient allò de – Això en el meu temps no passava – i jo li contest – Clar que passava , es que tu no te n’adonaves –  em mira i mou el cap. Abans no deixava que jo li contestés i tot d’una ja tenia el seu argument en ma.

Quan era petita ella em convencia de que tot tenia una explicació divina i que tot el que passava era per - la llibertat que Deu nostre senyor ens ha donat. 

De petita el dia del dijous sant no podia xerrar fort perquè – suuuuus! el Bon Jesús és mort - o els diumenges quan arribava tota suada de corre pel carrer amb ses amigues ella em demanava – Qui ha dit missa de les dotze? Esperant que jo li digues el nom del mossèn que havia predicat.  El que ella va descobrir molt aviat era que amb les amigues a les dotze entràvem dins l’Església per mirar quin mossèn predicava i sortir ràpidament cap a fer carrer i no quedar a escoltar missa. També quan em deia – Mossèn Guillem m’ha dit que t’ha vist voltar damunt sa bicicleta sense anar alerta a sa falda.

Totes aquelles malifetes em van costar molts de càstics, ja que així com anava tornant més gran contestava a totes les seves normes i feia que el meu pare s’enfades i el castic era més gran i el pitjor que em podrien posar era l’obligació d’anar a missa amb ella o el pitjor anar a la processó del Corpus o a donar llum el Dijous Sant.

 Així durant part de la meva adolescència vaig aprendre a callar i no dir res i fer que els dies passessin poc a poc, vaig passar a ser una bona nina que a casa la deixaven escoltar Deep Parpel i Ramones i cantar Lola, per anar a missa, fer de monitora d’esplai, i cantar al cor jove de l’Església.

Aquells anys varen ser bons molt bons però mai, mai deixant de tenir i forjar les meves pròpies idees sobre la religió, la fe, els perjudicis i de les repressions que tot allò em donava, procurava sempre estar ficada amb embolics socials, culturals i polítics i no deixar mai de ser JO... em vaig fer gran, i amb els anys s’han forjat uns valors que marquen el meu camí i durant aquest camí he procurat llevar de damunt meu tots aquells perjudicis, les pors i alliberar-me de la religió. Aconseguit l’objectiu em sent més lliure, però algunes vegades, no se perquè em surten les pors, les cendres d’aquella educació tornen cremar i em sent despullada i de seguida torn a la realitat.

Durant aquells anys sa tia intentava introduir les seves normes estrictes i el meu pare sortia en la nostra defensa – Joana deixa fer ses nines, han de fer sa seva ja trobaran es seu camí- sa tia callava i tot d’una quan podia ens agafava pels racons i ens estrenyia fent l’interrogatori pertinent. Però dins tota aquella vida de normes  teníem bons moments de rialles, d’excursions, d’activitats conjuntes, d’estius a sa Colònia, de sopars a la fresca, de viatges a París, de vestits nous, de pessigolles i de besades amb pessics.

Per ella fomentar les nostres virtuts era un repta i sempre ens deia una frase lapidant i en castellà com a ella li havien ensenyat “Para llegar al conocimiento de la verdad sólo hay un camino: el de la humildad” . Crec que ser humil és una gran virtut però que perdem fàcilment amb l’orgull del voler ser del voler aparentar.

Sa tia Joana en va ensenyar ha veure amb uns altres ulls tot el que teníem, El donar sense rebre res a canvi, a ser prudent, a ser justa, a estimar la natura , els animals, la música, l’opera, el Mozart, llegir en veu alta, a saber escolar i desprès demanar (cosa que em costa molt).

Sa tia Joana te 83 anys fets del dia 8 de juliol, si entres a casa la veuràs asseguda a la camilla amb el rosari dins la ma resant una Ave Maria amb la Bíblia damunt la taula devora la ràdio (que ja no vol escoltar) sempre a punt per llegir qualsevol de les lectures, devota de Sant Judes (traïdor) sant dels impossibles, de Sant Josep pare de Jesús, de Sant Antoni sant dels animals i en qualsevol moment si la memòria no falla te contarà la història de Sant Julià i santa Basilisa (sants del nostre poble).  Passa el rosari a missa de les vuit cada dia, si la seva salut ho permet, acudeix a tots els funerals, i reparteix pregàries per a tots els pecadors (inclosa jo) del món.

Fa poc, molt poc, em va demanar – Perquè has tornat així, Maria – i jo li vaig contestar – Així? I vàrem tenir una llarga conversa tranquil·la, pausada on ella va xerrar poc i jo molt, on li vaig poder dir que l’estimava i que ella era part culpable del que era jo, del que havia tornar, desprès quan vaig acabar em va dir – Estic orgullosa, pregaré per tu i la teva família i quan em mori que serà prest aniré en el cel i li demanaré a sant Pere que quan arribi la teva hora te deixi entrar.

 

Sa tia ens ha donat tot  i ensenyat tot  i em après molt.

Quan acaba l’estiu i la mir asseguda a la seva cadira, pens si l’any qui ve estarà amb nosaltres i ens donarà mala vida com diem sa meva germana i jo, i totes dues pensem el mateix – Es fan grans ens fem grans. 

Vos deix amb unes paraules sabies i una música de pell de gallina que acompanya en aquests dies que la calor no arriba.

Summertime 

diuen que el cos és savi; i que res dura eternament: ni els bons moments ni, afortunadament, els dolents... El Gatot

 

 

 

 

 

 

Comentaris

  1. Striper
    Re: Sa tia Joana (sa Fe i s’Estiu)

    Records de'estiu d'infantessa, de malifetas, ufff si jo t'expliques.

    Striper | 17/07/2008, 13:53
  2. Gatot
    Re: Sa tia Joana (sa Fe i s’Estiu)

    els més grans ens poden fer grans; també els petits en créixer ens hi fan...

    saps? trobo que els records així, escrits en post, ens donen una capacitat de reflexió difícil de copçar d'una altra manera; els records ens fan grans? el mirar enrrere? hi ha moments per a tot, kpi... i penso que també hi ha moments per a la curiositat, per aprendre coses noves, per pensar nous enfocs a la vida... :)

    jo no crec que Sant Pere m'esperi a mi -deixen entrar gats al cel?- però mira si mai has d'anar-hi que t'ho passis molt bé; i si no recorda la dita:"les noies bones van al cel, i les dolentes a tot arreu!"
    petons i llepades celestials!

    Gatot | 17/07/2008, 17:21
  3. kpi
    Re: Sa tia Joana (sa Fe i s’Estiu)

    Striper - contem rei contem estic impacient per saber les teves malifetes . Quins pecats tens fill meu, hahahaaha. besadetes

    Gatot - Jo vull anar a tot arreu. al cel deu ser molt aborrit no creus??
    Moments per tot...m'agrada escriue els meus records, viure part de la meva infantesa dins un cinema fa que vegi aquests records i m'agrada molt poder escriure-ho tal com ho veig. Saps Moixot vaig ser una nina feliç i vull que els meus kpitanets visquin lliures fora religions que els he marquin com ho feren amb jo.
    Vaig tenir una camiseta amb aquest lema la portava molt ha gust.
    llepades celestials

    kpi | 17/07/2008, 18:01
  4. marga
    sa tia juana

    Que mono...mhe emocionat i tot...jo tb m'enrecors dels estius a sa colonia que sa tia juana m'ensenyava a nedar xk a ca meva eren a Campos a fer feina i "s'abuela" no anava a sa platja. I jo cap a can capita de ben demati xk sa tia me pentinàs i me dugues cap a cala galiota....i quan bevia aigua de la mar me deia...margalideta no facis mala cara que es pepsi cola...i jo me posava a riure!! I en tornar de la platja, daquella platja que forma part de les nostres vides, entrava de puntetes a can capita i directa al bany...al fons de la casa (enca ho dibuixeria) i agafava un pintallavis i sa tia maria si hi era o sa tia juana una bona pintada...i devers la 1.sa tia juana ja me cridava pes corral..de corral a corral...margalideta vine que t'hem de llevar això que ton pare esta a punt d'arribar i ens matarà!!! jajaja....
    I els horabaixes a jugar a ses pepes mentres sa padrina catalina i s'abuela feien calça a la fresca..i sa tia juana m'ensenyava a fer-me una bufanda de llana vermella....amb aquella calor que feia....
    I sa tieta capitana que un any li van regalar un moix...va ser una revolució ...jajaja...i que sempre era sa mes moderna i se mes jove (nomes un any menys que mu mare) però jo la veia infinitament mes jove....
    Records d'estius tranquils, amb 3 mesos de vacacions, amb les ensenyances de les padrinetes, amb la fresca de sa puntassa i s'agua amb sabor de pepsi cola de cala galiota...
    I ara que només me diu sa tia juana: margalideta (aixo sempre) que es allo tan raro que vares estudiar???
    Es una persona entranyable,...es sa tia juana de can capità

    marga | 17/07/2008, 20:17
  5. zel
    la tieta

    Així com la teva tieta, però sense tants anys i amb molta guerra pel davant és ma mare. I ella sap que es va fent vella i jo sé que segueixo el ca,í, i els meus fills saben que això és així i que la vida s'ha de viure. I que les reflexions són bones, encara que sovint amargues, però que fer-se gran és fer-se savi. I ella, la tieta, tindràs les seves raons, com nosaltres les nostres. No ens hi posem. Finalment, la coherència amb allò que hom creu, també ens fa lliures, a nosaltres i als altres.
    petons, i me n'alegro de la teva tornada...

    zel | 17/07/2008, 22:57
  6. Andrea
    Re: Sa tia Joana (sa Fe i s’Estiu)

    Mis abuelos son convertidos a la iglesia envangelica, 4 hijos, de los cuales solo mi padre no cayo en el tema, las otras 3 son santas devotas, dos de ellas 55 años y virgenes compeltas, nos cuidaban de chias a mi hermana y ami.. con 5 años mi tia mayor le decia a mi hermana ques e portara bien y que creyera en dios sino iria al infierno como mis padres y se quemaria alli abajo eternamente , porque ese ardor no para jajajaj mi hermana le agarro tal odio que jamas creyo en nada¡¡¡¡¡¡¡

    Andrea | 17/07/2008, 23:33
  7. Queralbs
    sa tia Joana

    Des de fa un temps hi pens sovint, que ens anam fent grans, o ¿per què no dir-ho? que tornam vells.

    Tens sort de tenir sa tia Joana. Com ella de ternir-te a tu, i dir-li que l'estimes; a jo me costa molt dir-ho, sempre m'ha costat molt, i encara no n'he acabat d'aprendre.

    ¿Fe? ja m'agradaria tenir-ne, perquè crec que la vida ha de ser més lleugera, tenint Fe. Però no puc. Pens que si em fes creure a jo mateix que tenc Fe, m'estaria enganyant. I potser seria el millor ¿qui sap?
    Començ a dubtar de moltes coses que, abans, de jovenet, me pensava tenir clares. Però una persona no és com un torrent, que ha d'anar sempre en la mateixa direcció; pot canviar.

    I tornam vells, ... i vista l'alternativa, que sigui per molts anys!
    Una abraçada.

    Queralbs | 18/07/2008, 10:08
  8. caterina
    Re: Sa tia Joana (sa Fe i s’Estiu)

    Jo tenc temporades que em pega una nostàlgia..., i això que tenc 26 anys. Els pares, els padrins, són el fil que ens lliga amb el passat i per tant a la sabiesa que a nosaltres ens falta i que el dia de demà transmetrem als nostres fills i nets.
    Em sorprèn com a la gent li costa tant parlar i escoltar a la gent gran. Les converses que vaig tenir amb es me padrí, sobretot abans de morir, per a mi són com un tresor, com una guia personal de la vida, que em guardo per mi i que ningú m'ho pot llevar. Ànims!
    Besades! ;)

    caterina | 18/07/2008, 22:29
  9. Josep J. Rosselló
    Re: Sa tia Joana (sa Fe i s’Estiu)

    Pobres aquells que tenint al costat la seva gent gran no en saben valorar la importància. És clar que d'això te n'adones, sempre, quan ja és tard... quan comences a notar tu mateix la vellura que s'acosta.

    Quan només havia fet els dotze o tretze anys, ja no em quedava cap avi. Amb els anys, he anat veient com restaven al camí les tietes, els oncles... Ara, amb 50 anys acabats de fer, ni tan sols puc recórrer al pare o a la mare, que també han traspassat. Maleït sigui el temps que vaig tudar, les mils converses que no vàrem tenir, els consells que no vaig demanar o no vaig voler acceptar.

    Ara toca, tanmateix, tirar endavant. Salut i molts anys a tothom!

    Josep J. Rosselló | 19/07/2008, 08:33
  10. elveidedalt
    Re: Sa tia Joana (sa Fe i s’Estiu)

    Un post entranyable i tendre. Quina sort tenir ties Joanes així...encara que no combreguem amb molts dels seus idearis...Ens veiem...al Purgatori?

    elveidedalt | 19/07/2008, 08:49
  11. magdalena
    som jo

    M'ha agradat molt aquest post, m'agrada molt com ho contes...
    A cameva no varen fer gaire incís en tot això d'anar a missa i tenir fe. A més, sempre vaig pensar (i encara pens) que hi ha certes persones de la meva família que van a missa perquè els vegin i per no sentir-se tan pecadors com són.
    Si un dia tenc un fill no penso dir-li que vagi a missa, hi anirà si ell vol. Respecto molt tota aquella gent que va a l'església i propaga el missatge de Déu, o de Jesús, i té fe, però jo personalment crec que la religió, tan aquesta com totes les altres, fa que les diferències entre els éssers humans siguin encara més accentuades. No sé, tot és molt contradictori.

    avui te deix una cançó d'enamorats que m'emociona molt

    http://es.youtube.com/watch?v=k2QmQhYZEvQ

    esper que t'agradi
    un besito

    magdalena | 19/07/2008, 09:37
  12. la poc pacient
    Re: Sa tia Joana (sa Fe i s’Estiu)

    Certament són uns records molts bonics els dels teus estius...m'ha agradat la teva tia joana, jo només he tingut una relació especial com aquesta amb la meva besàvia que és deia Margarida, una dona increïble!! no era devota ni creient... però per l'edat (era del 1901) havia passat moltes coses, i una vida molt difícil...(i no parlo de la guerra) però ella des de la seva humiltat ( no sabia ni llegirt ni escriure) sabia tant!!! era una persona molt agradable, i sempre preocupada pels seus... La recordo amb molt de carinyo i hem sap greu que ara no estigui aquí per poder-nos fer companyia i aconsellar-nos...però bé tal com diuen es fan grans i ens fem grans el temps passa i la vida també...

    la poc pacient | 19/07/2008, 16:05
  13. kpi
    a tots

    marga - carinyet si tu també tens bons records amb sa tia Joana, ahir encara en demanava on fa feina na Marga que té novio, quin vestit que dua es dia de ses noces...i recordava quan eres petita i deia -era un confit.. i jo reia recordant quan te duia de sa ma per damunt el padrís de l'església i anàvem al Colonial a cercar un gelat.. Jo moderna hahahahhha.. t'estim confit.

    Zel -Les mares..com som les mares tu i jo ho sabem...supos que els records de temps passats fan que vegi les coses d'una altre manera..la coherència ens fa lliures tens tota la rao estimada Zel.

    Queralbs - Una vegada la dius T'estim desprès és estirar fil, moltes vegades deim i pensam que demostram als que tenim devora que els estimem sense dir-ho, però te puc assegurar que si ho dius es molt diferent..
    Fe jo tenc Fe amb els meus i les divinitats per uns altres jo som terrenal.
    Ben grans ens feim si si si i vells...hahahahaa

    Andrea - Guapa com estas? com una persona tan jove esta lluitant tant i seguir endavant, saps Andrea admir a la gent que viu fora de la seva terra jo no podria. Por eso no quiero que mis hijos vivan la religion yo también la odie ahora menos. besos.

    Caterina - Jo també crec fermament que els nins i joves han d'estar devora els padrins son una part molt important, els meus passen moltes hores amb ells i m'agrada quan el meu fill em diu - Saps que m'ha contat sa padrina que quan ella era petita havia un home que anava pel carrer porta per porta a vendre gelat.. i ho diu amb un somriure i em fa contenta perquè no m'imagin jo de padrina hahahahahaha.

    Josep- Un plaer tenir- vos aquí, un honor que hàgiu llegit aquest post. tens tota sa raó quan dius ai d'aquells .....jo també maleeixo els dies que vaig tudar no estant devora el meu pare. Salut per tots.
    Veí- Ens veim en el purgatori allà segur que ens deixaran tenir un blog infernal.hahhahahaaa

    Magda- reina, Com deia Groucho Marx no vull pertanya a cap club on no acceptin algú com jo.
    No vull que els meus kpitanets cresquin en cap religió tenc la sensació de que seran un poc més lliures del que vaig ser jo.
    Sempre em deixes bons descobriments musicals, gràcies estimada un beso a cada galta i una pessigada de monja al cul hahahhahaaha.

    la poc pacient - com esta aquesta mamipanxita. Però segur que el Pol te una padrina que li deu contar mil i una història..la vida passa i quan mires els fills i fas un reset i te veus a tu fa 20 anys que que??? tornam grans i els fills ens fan tornar encara més grans amb més responsabilitats i preocupacions. una forta abraçada reina un dia d'aquest t'escric un mail ben llarg.

    kpi | 19/07/2008, 18:00
  14. Jo Mateixa
    Re: Sa tia Joana (sa Fe i s’Estiu)

    Bonica....fa més d'un any jo vaig escriure una cosa similar, on em queixaba de la mala baba de la meva avia, de les cridaneres que tenien la mare i ella, on l'avi miraba de fer-les fer les paus i on lo tossuda que era ella em feia possar dels nervis a mi.

    Quant va morir vaig agrair-me a mi mateixa haver fet el post que vaig fer per que, sense adonar-m'en, en aquell moment l'hi vaig fer un tribut, se que aquell escrit hi es, que el recordaré de la mateixa manera que la recordaré a ella encara que no hi sigui.

    Quant tornis a veure a la Joana fes-l'hi un peto de part meva i demana-l'hi que saludi a la meva avia i a l'avi quant puji al cel, segur que s'ajudaràn mutuament, son bones persones.

    Petonets dolça meva!!!!

    Jo Mateixa | 19/07/2008, 20:18
Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

Amb suport per a Gravatars
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS