Administrar

Mon Pare - DamiÓ CapitÓ

kpitana | 10 Octubre, 2008 11:14 |

 

La tardor em duu el record de mon pare, malalt i trist..

 

-         Saps Maria he donat es joc per escampat

 

Em va dir un horabaixa mirant per sa finestra de Son Dureta, i esperant que la Infermera li endolles una altra bossa d’aquelles color plata, aquell brou que el feia vomitar i el feia sentir tan malament, tan des-protegit, tan a prop de la mort.

 

Aquests dies m’agrada aclucar el ulls i veure mon pare, la seva figura asseguda a l’aiguavés de darrera devora l’arc, on sempre fa fresca, assegut  en el seu balancí de llengües mallorquines de color grana i blanc, fumant un puret faria, el seu bigotet i aquella rialla al seus ulls, la seva calba i aquella panxa sempre guaitant.

Mon pare era espontani, cridaner, la seva felicitat enlluernava a tots els que l’estimaven, aquella alegria per viure, aquelles ganes de que la gent estigues bé amb la seva companyia, sempre tenia conversa, un acudit, una abraçada, un gest. Encara que dins ells va dur durant molts d’anys, molts de mals de caps amagats, per que no volia veure a la seva família patir,

 

Encara ara m’agrada aclucar els ulls i sentir la seva calor, la seva veu, intentar recordar el seu tacte, aquella pell i la seva olor peculiar d’aquell puret faria, i xerrar amb ell amb veu alta esperant que m’escolti allà on sigui, recordar aquelles tertúlies amb un palo amb sifó, la quiniela, seure a l’escaló del portal mirant els cotxes passar, xerrar de qualsevol fet i sentir-lo saludar a tota persona que passava, ha mon pare tothom el coneixia, tothom el saludava

 

      -     Ei Kpità!!!!

-         Bon dia l’amo en Kpità!!

-         Batuadell Kpità que anares a veure el Mallorca diumenge (la seva passió el futbol)

-         Kpità tens un cafè pagat a Ca’n Nina - l’hi deia qualque conegut, i ell contestava – I aquí tens un enfiloi de botifarrons.

 

 

No era un pare conservador, volia que ens sentíssim lliures, independents, amb idees pròpies , l’hi agradava els diumenges llegir la premsa i comentar les notícies i sempre cercava tema per xerrar i fer tertúlia sense discussió.

 

Mon pare era futboler amb passió, però sense enfadar-se, seguidor de RC.Mallorca (que diria ara amb tot aquest entramat)  del FC. Campos i per idees futbolístiques que ell defensava, de l’Atlètic de Bilbao,  escoltar les tertúlies i els carrusels per la ràdio els diumenges i comprovar les quinieles, i anar els  vespres desprès d’haver sopat ha  xerrar amb els amics del cafè de Can Nina. 

No l’hi faltava mai el puret que m’enviava a comprar a s’estanc de Can Mosset que sa Madona quan em veia arribar ja em donava sense demanar. Purets que foren causa de la seva malaltia.

 

Mon pare em va ensenyar a conduir a l’edat de setze anys, em va dur al meu primer mítin polític a sa plaça de bous per escoltar en Felipe Gonzalez, mon pare tenia el do d’escoltar i desprès xerrar, sempre ens donava la ma amiga per tot allò que ens proposéssim, mai ens va prohibir res, considerava que les prohibicions eren causa de  més problemes i mentides que no arribaven a res.

 

Moltes vegades pens i crec que som molt igual a ell, i de vegades mu mare m’ho recorda... – Ets igual que ton pare – em diu, però de vegades no se si heu diu per les virtuts o pels defectes.

 

Mon pare va perdre el seu negoci, les grans superfícies feren que molts dels petits comerços no superessin la competència i haguérem de tancar tres anys desprès de la seva mort Can Capità, negoci de més de cent anys que havia passat de generació amb generació.

 

A hores d’ara estic com la tardor, com les fulles dels arbres que cauen a terra i la gent les trepitja.

 

Aquests dies he descobert que odio aquesta estació, que em duu records massa trists, massa dolents...

 

            mon pare va neixer un 8 d'octubre i morir un 19 d'octubre

 

 

Comentaris

  1. Striper
    Re: Mon Pare - DamiÓ CapitÓ

    Un pare es un pare...

    Striper | 10/10/2008, 16:00
  2. na margalideta de can nina....
    l'amo en damiÓ

    Quin escrit i quina foto tan guapa.
    Saps record l'amo en DamiÓ, el record molt bÚ. Dins Can CapitÓ sempre hi havia gent, ressona dins sa meva mem˛ria es renou de sa destral quan tallava sa carn damunt es pilˇ de fusta...tac, tac...tallant d'un cop sec i valent el silenci, sense pensar-s'ho, amb determinaciˇ, com aquell que ho ha fet tota la vida. Record quan capolva la carn...magradava...jo m'havia d'enfilar damunt l'ecalonet per veure-ho bÚ, m'agradava passar darrera el mostrador...I record sa padrina Catalina fent ganxet allÓ devora, sempre eixerida i atenta...
    A jo m'enviaven tota sola quan no feia s'altura d'un ca assegut, i l'amo en damiÓ i sa madona ja me preparaven sa bossa de can nina, carn capolada, o un enfiloi de botifarrons....margalideta com va s'escola? I jo amb sa bossa amb sa ma m'entornava x damunt s'acera, sense baixa, margalideta alerta amb sos cotxes....que tothom vigilava..
    I tambÚ el record dins can nina, a la fresca o dins el cafŔ, sempre xerrant de futbol, i jo volia fer la taula neta...saps que en volia fer de coses jo....
    Saps jo volia ser carnissera o peixetera....
    Recordar es bo, recordam perquŔ hem estimat, xk hem viscut, xk hem admirat, xk hem aprŔs...i ja saps que diuen que mentre algu ens recordi no morim del tot...
    besadetes dolces.

    na margalideta de can nina.... | 10/10/2008, 18:05
  3. To˝i
    Re: Mon Pare - DamiÓ CapitÓ

    └nim, guapa. DesprÚs de la tardor no es pot dir que surti el sol, per˛ l'hivern tÚ el seu encant. Una canšˇ de la nostra Ŕpoca (els 80) ja ho diu: "el fin del verano siempre es triste, aunque entre las mantas pueda hablar de amor"...

    He conegut una mica a ton pare mitjanšant les teves paraules. Mon pare tambÚ Ús del Bilbao i aix˛ diu molt d'ells, idealistes romÓntics que cada vegada sˇn mÚs difÝcils de trobar.

    Cuida't molt, guapona, i somriu, que a ton pare li agradaria veure't feliš.

    To˝i | 10/10/2008, 21:44
  4. Andrea
    Re: Mon Pare - DamiÓ CapitÓ

    Que sentido todo lo que ponÚs, y que bueno haber tenido un padre asÝ, el mio cumple hoy a˝os, y leerte, teniendolo a la distancia, ha sido una sensaciˇn un poco rara, por una lado valorar el hecho de que aun esta entre nosotros, y no sufrir tanto por tenerlo lejos, porque se que a corto o largo plazo podre sentirlo cerca otra vez, y por otra parte esa sensaciˇn de recordar el rostro, el aroma, el tacto, son cosas que deseo no olvidar nunca de las personas que quieres...Me alegro que hayas tenido un papß asÝ, y que conserves esos recuerdos..un beso grande ni˝a

    Andrea | 11/10/2008, 00:43
  5. Queralbs
    Mon Pare - DamiÓ CapitÓ

    NomÚs vull acompanyar-te en aquests moment d'enyoranša, que no haurien de ser trists. Pots estar ben orgullosa i contenta d'haver pogut gaudir de i amb ton Pare. Ell hi estaria de tu.
    └nim!

    Queralbs | 11/10/2008, 09:08
  6. Neli
    Mon Pare - DamiÓ CapitÓ

    Hola, Som na Neli i m'agradaria dir-te que he disfrutat llegint aquest petit relat. Si em permets et diria que no hauries d'estar trista perquŔ tens el privilegi dels RECORDS, els bons records que et donen l'alegria de sentir. Jo no tenc records, no puc sentir, bÚ si, puc sentir el buit, el buit de no tenir ni un sol instant per recordar. Per˛ em miro al mirall i somric perquŔ sÚ que jo som un trosset d'aquella vida, ara sense vida que no puc fer mem˛ria.

    └nims que a la tardor tambÚ es pot veure el sol.

    Salut!!!

    Neli | 12/10/2008, 16:03
  7. kpitana
    Re: Mon Pare - DamiÓ CapitÓ

    GrÓcies a tots per les vostres paraules. Especialment a na Marga Nina, ella com jo encara el recorda, com jo encara record a sa seva padrina Margalida, un dia escriure alguna cosa d'aquelles dues amigues que feien randa al carret tot s'estiu....

    To˝i- Reina t'havia d'escriure un mail, m'ha fet grÓcia que ton pare tambÚ fos del Bilbao.

    Andrea - Cuanto tiempo sin pasar por aquÝ, com estas? Felicidades para tu papa i una abrašada i besadetes dolces..Como estan tus ni˝os?

    Querebals - GrÓcies rei..mira per on des de que ens llegim no mos em vist...

    TambÚ donar les grÓcies a Na Neli (ei m'has fet contenta guapa) que m'has fet recordar sa cara de son pare un jove ros i ben plantant i tÝmid, per jo sempre serÓ i era, es germÓ de ses MartÝnez. Record tant aquella famÝlia humil , sa teva padrina va fer molta feina per dur endavant tots aquells nins. Recordes que a Eivissa te vaig dir que tenies es ulls de ton pare i alg˙ va dir que eres Verdera.

    kpitana | 12/10/2008, 17:14
  8. lara
    Re: Mon Pare - DamiÓ CapitÓ

    M'ha agradat molt aqest text... i juntament amb es comentari de sa meva germana q me du tants records no he pogut evitar q se m'omplissin es ulls de llÓgrimes.. aix˛ Ús massa dur x jo x un dilluns matÝ...
    A jo no m'enviaven a cercar res (o no en tenc records) per˛ si q m'enrecord bÚ d ton pare assegut a nes cafŔ mb s seu bigotet peculiar i s puret en boca... i el record com has dit... mb una rialla a sa boca i discutint enmig d'una taulada d'amic...

    es curiˇs com passa es temps... smbla q sigui fa uns dies q estava a can nina i mirava admirada a tots aquest homes q feien grapades i rialles i ara men don compte q molts no hi son ja... q es bar can nina no existeix ja... i q jo som x aqui i qt torn d cada vegada trob es d casa mes majors... i vols aturar es temps .....

    sa tardor smpre mos fa entrar en aqest estat d'enyoranša crec... ss fulles cauen i es dies stan tapats... i lo ˙nic q vols es q es teus t'abracin fooort...

    un besito tieta.. i com diu s meva germana mentre alg˙ ens recordi mai acabam d marxar..

    pd: mncantaria q un dia si tens temps escrivissis sobre sa tva padrina i sa mva abuela (q era aixi com li deiem)...

    pd: aqesta foto de ton pare ja l'havia vista... es meu padrÝ la tÚ!!!

    bsitos

    lara | 13/10/2008, 11:37
  9. kpi
    Re: Mon Pare - DamiÓ CapitÓ

    GrÓcies Lara reina, ara mira per on venc de consolar a un bon amic que el seu pare acaba de morir, en Tomeu de Son Coves, i m'ha dit unes paraules amb la pena a la boca - Tu tambÚ has passat pel mateix, encara record a ton pare....i el meu acaba de morir.
    Una dia d'aquests em posarÚ a perfilar un relat sobre Mad˛ Margalida de Ca'n Nina (s'abuela) i Mad˛ Catalina Roca (sa meva padrina) quines dues bergants que estaven fetes...
    besadetes...aquÝ fa un dia beneit i estem a casa mirant sa tele i fent puzzeles d'en Peter Pan.
    sa tieta

    kpi | 13/10/2008, 15:05
  10. Joana
    Re: Mon Pare - DamiÓ CapitÓ

    Recordar-lo amb el puret i xerrant pels colzes. Veient-lo allargar la mÓ, donant-te ales per ser lliure...
    Els records bons de qui et va estimar!
    No l'oblidarÓs i ell a tu tampoc...allÓ on sigui!
    una abrašada cÓlida Kpi!

    Joana | 13/10/2008, 22:13
  11. Puji
    Re: Mon Pare - DamiÓ CapitÓ

    Una abrašada ben forta

    Puji | 15/10/2008, 16:53
  12. Jo Mateixa
    Re: Mon Pare - DamiÓ CapitÓ

    Buff, carinyu, que puc dir???, a mi no em falta un pare per˛ em falta un avi i una avia i el sentiments de pensar-hi i tristor m'enbarga moltes nits en les que em trobo sola, i ploro, si, i fa mÚs d'un any que els vaig perdre.

    Per˛ som persones, i les persones riuen i ploren, i es senten soles encara que estiguin envoltades de gent.

    Ara veus, ara ploro i es que els teus records m'han emocionat molt.

    Una foto molt maca i un pare molt guapo, mai deixis de recordar-lo, encara que a voltes faci mal, segur que ell et te present.

    Una abrašada inmensa Kpitana del meu cor, t'estim moltissim bonica.

    Jo Mateixa | 15/10/2008, 19:29
  13. la poc pacient
    Re: Mon Pare - DamiÓ CapitÓ

    Quin post mÚs emotiu, m'has fet emocionar-me, posar la pell de gallina...

    Segur que la tardor et porta records tristos per˛ Ús bo tenir-los tan a prop aixÝ segur que mai oblidarÓs el teu pare...

    Un petˇ molt fort de d'aquÝ i moltes abrašades sota la pluja de fulles seques...

    └nims Kpi!!!

    la poc pacient | 16/10/2008, 07:30
  14. caterina
    Re: Mon Pare - DamiÓ CapitÓ

    Hi ha coses que inevitablement ens recorden fets tristos, com les estacions de l'any. Perdre un pare Ús una de les pitjors coses que passen en aquesta vida. No sˇc gaire bona per animar, mÚs enguany que tambÚ ha esdevingut una mort important per a mi. Per˛ crec, que ell devia estar satisfet amb la vida que va dur i de tenir una filla com tu. Estic segurÝssima i mira de rememorar els bons records i deixar enrere els dolents, encara que sigui complicat. └nims! Una besada ben forta!!!

    caterina | 16/10/2008, 10:43
  15. zel
    AquÝ, pel capitÓ!!!!

    M'he emocionat...l'altre dia vaig entrar sense fer soroll, vaig comenšar a llegir i em van venir llÓgrimes als ulls i vaig marxar...avui he tornat i he sentit les mateixes emocions. Preciˇs, kapi, preciˇs...
    Petons.

    zel | 17/10/2008, 20:01
  16. magdalena firera
    som jo

    ei, reineta, no passa res amb es meu padrÝ, i amb jo tampoc, lo que passava Ús que havia agafat una crisi d'estrÚs firer, no passis pena.

    ajaj, s'anŔcdota Ús molt bona, per˛ sa ˙nica que va endevinar va esser na lara, jaja.
    m'agrada molt s'escrit de ton pare. I no passis pena per es doblers, ja me'ls donarÓs en poder.

    Un besito de rateta

    muak!

    magdalena firera | 21/10/2008, 07:30
  17. sebas
    imatges

    Hola, soc en Sebas, kosmiksoul per entendrens millor. Te vaig contestar al blog de na maga.. no se si ho vares veure.. si ho mires veurÓs k la resposta era SI..

    besitos:*

    sebas | 27/10/2008, 14:52
  18. mart de garriga
    home de raša

    M'ha agradat molt quan va dir-te he donat es joc per escampat. No el vaig conŔixer per˛ tot el teu escrit traspua una raša que estÓ a punt d'esvair-se...
    Solidaritat amb el capitÓ!

    mart de garriga | 29/10/2008, 17:12
  19. kpitana
    Re: Mon Pare - DamiÓ CapitÓ

    Sebas - grÓcies per passar per casa,,,i si vaig veure el teu SI
    moltes grÓcies, t'avisarÚ

    Mart de garriga -grÓcies
    passarÚ pel teu blog

    i a tots els altres tambÚ que no he contestat...vaig un poc enfeinada i el feisbuk em te un poc enganxada...sa novetat
    esper un dia d'aquests acabar el post que estic fent dedicat a dues dones collonudes..
    besadetes amb pessics

    kpitana | 29/10/2008, 21:04
  20. sa nina
    Can CapitÓ

    SÚ que te sorprendrÓ que escrigui, ja que te vaig dir que aix˛ no era molt lo meu (lo d'expressar els sentiments per aquÝ) per˛ no m'he pogut resistir a dir una paraula de l'amo en DamiÓ CapitÓ. Saps bÚ que no tenia mÚs de 5 anys i mon pare i ma mare me varen regalar un moix persa, blanc, preciˇs, amb la seva caballera fina... Id˛ en Neu, que era aixÝ com li deiem era molt "vessiat" i menjava carn capolada que anavem a comprar a can capitÓ. Primer m'hi acompanyava ma mare per˛ desprÚs hi volia anar tota sola (com sempre, que ho volia fer tot tota sola de mestressa que era) i ton pare sempre me deia: Au! Ja torna a comprar carn per en misif˙ i jo li deia: QuŔ no nom misif˙! Nom neu!!! cada vegada sa mateixa hist˛ria.
    Tia, no vull que estiguis trista pensa que els records sˇn bons i cÓlids. Agraeix que el vares tenir devora tu (fÝsicament pq espiritualment sempre hi serÓ) quasi 29 anys.
    T'estim

    sa nina | 03/11/2008, 16:17
  21. kpitana
    Re: Mon Pare - DamiÓ CapitÓ

    Jo tambÚ t'estim nina meva...

    la tristesa ja es una part de jo, des de fa quinze anys..la duc dins es bolso, dins sa cartera, dins ses butxaques, en el cabells, per tot...es com un xiclet que no puc desferrar ni amb el millor detergent del mˇn mundial...es la meva companya ja sabem viure juntes...

    Si en Neu te feia fer exem's i picor per tot es teu petit cosset, ta mare no el volia donar per˛ era una tortura xinesa i no va quedar mÚs remei..era mÚs vessiat encara ara el veig tot assegut en es sofÓ de vÝmet damunt el aquells coixins blancs immaculats de sa saleta d'enmig ..m'agradava tocar-lo i pentinar-lo era una monada.

    grÓcies m'has fet molt contenta...misifuna !!!

    sa teva tieta
    besadetes amb pessics d'alegria

    kpitana | 03/11/2008, 19:44
Afegeix un comentari
ATENCIË: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris sˇn moderats per evitar spam. Aix˛ pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

Amb suport per a Gravatars
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS