KPITANA64

Una mort no anunciada
Ella com vós ho podrem dir era.... un dona dolça, enremada de cabells daurats, llargs braços per engolir a tot ésser vivent que li demanés ser abraçat, uns llargs dits nuats que ara mateix si em deixessin tocar reconeixeria, fa tan poc que la vaig tocar ...

Era una nina quan la vaig conèixer, tenia uns 17anys i estava plena d'energia, senzillament guapa, fresca, brillant, desastrosament sexi sense saber-ho, o si? Lliure i sabedora de la seva intel.ligència heretada de sang.

Darrerament la seva malaltia la feia absent de la realitat i els moments de tranquil.litat podies reconèixer-la en la seva mirada i en la seva veu. 

A punt sempre d'ajudar-te les seves últimes paraules que ara recordo van ser - Jo t'ajudo, em fa il.lusió tornar a la universitat, fes-ho amb mi sunyereta.

Ves tranquileta i allà on estiguis que els déus et guardi el camí, que t'acompanyin milers d'ocells, que et coronin les estrelles brillants i quan mirem el cel blau cada dia te recordem dolça Lauri

23 novembre de 2010 - Campos